Harry Potter: dels mil·lennistes a la generació Z, la màgia continua

El primer llibre de la saga es va publicar el 1997. L’editorial Salamandra va comprar els drets de traducció de la sèrie sencera el 1999, quan ja se n’havia publicat el segon volum al Regne Unit, Harry Potter i la cambra secreta, i la primera pel·lícula que va apuntalar el fenomen va arribar a les pantalles de tot el món el 2001.

El setè i últim volum, Harry Potter i les relíquies de la mort, va arribar el 2008 a les nostres llibreries i a la seva publicació en anglès va ser el llibre de venda més ràpida de la història, amb 11 milions d’exemplars en 24 hores. El 2016, la novel·la Harry Potter i el llegat maleït, centrada en un protagonista ja adult, es va convertir en el llibre més venut de l’any.

Les publicacions

La publicació esglaonada de les novel·les fantàstiques de la saga, set en total, amb un o dos anys de marge entre cada una d’elles a l’hora d’arribar al quiosc i la seva rèplica en el cine (l’última novel·la es va portar a les pantalles en dues entregues cinematogràfiques) ha tingut un impacte significatiu en el fenomen. «El moment triat per a la publicació de cada història de la sèrie va ser clau», explica Anthony Gierzynski, «perquè va fer que el creixement dels personatges fos paral·lel al creixement dels mil·lennistes que el llegien». Gierzynski és professor de Ciència Política a la Universitat de Vermont, i ha estudiat el fenomen per entendre la seva connexió, de pes, amb la generació més impactada per Harry Potter, la que va passar per l’adolescència i la primera edat adulta i ara té fills o nebots en edat de submergir-se en l’univers màgic.  

El 2013 el professor va fer una enquesta als EUA a més de 1.100 estudiants universitaris distingint entre fans de Potter i els qui no l’havien llegit o no els agradava. Els fans, segons l’estudi, estaven «més oberts a la diversitat i són políticament més tolerants» i resultaven «menys autoritaris» en els seus punts de vista i «menys propensos a recolzar l’ús de força letal o tortura». També demostraven ser més actius políticament. L’autor considera que la influència de la lectura, el cine i després el seu pas a televisió han modelat d’alguna forma tota a una generació i la seva manera d’entendre el món, i ha estret els llaços de comunitat.

Les universitats

El comportament gregari dels fans continua causant impacte en els nostres temps en els entorns universitaris entre generacions que han anat succeint els mil·lennistes en la passió per Harry Potter. Que els professors hagin crescut amb el personatge hi té molt a veure. Va ser a Harvard, en un dels seus col·legis majors, on el 2017 es va impulsar un podcast que segueix actiu que planteja la relectura de les novel·les de Potter des d’un punt de vista religiós, anomenat Harry Potter and the Sacred Text (casualment, comparteix amb la Bíblia el rècord de traduccions a altres idiomes, més de 67). Les universitats de Yale, als Estats Units, i Durham, al Regne Unit, també organitzen cursos centrats en l’ètica i la cultura que pot inspirar determinada lectura de l’obra de Rowling, i fins i tot a l’Índia, a la Universitat de Kolkata, s’imparteix un curs legal, dins de la facultat de Dret, a partir de reflexions jurídiques que obre la trama de l’anomenat Pottervers. Un curs que avui dia té llista d’espera d’estudiants per participar-hi perquè el seu petit format ha desbordat les expectatives.

«L’impacte de Harry Potter sempre serà únic per als mil·lennistes», explica a EL PERIÓDICO Anthony Gierzynski, «però cada generació posterior tindrà un conjunt diferent d’influències depenent del que el context històric faci més popular en els seus anys de formació».

 Les repercussions del fenomen Potter van impactar de ple des del seu origen en la cultura i la lectura dels més joves. Harry Potter va venir, d’alguna manera, a rescatar el sector. «Potter ja era nostàlgic quan es va publicar per primera vegada», diu a aquest diari Andrew Deman, que apunta que al cap i a la fi és «una història sobre un internat màgic en un moment en què la ficció juvenil s’havia tornat molt fosca i moderna». Deman és professor a la Universitat de Waterloo i expert en narratives gràfiques i còmics. Assenyala que l’univers Potter «representa una revitalització moderna d’un gènere encara més antic anomenat school-days, que es remunta a 1857 i va ser tremendament popular entre les generacions de joves lectors a finals del segle XIX.

Narrativa fantàstica

La narrativa fantàstica va calar en les edats més joves, i els nens van anar saltant d’una saga a l’altra, en un mercat editorial puixant que emulant el fenomen de Rowling, acompanyava en les diferents etapes de creixement els seus petits lectors fins a l’edat adulta.  Els joves de 14 a 24 anys són els que més llegeixen (un 73,8%), segons el baròmetre d’hàbits de lectura i compra de llibres del gremi d’editors d’Espanya, que va poder tenir un fort impacte dels hàbits del confinament, però ja en anys anteriors la franja on la lectura té més prevalença és la de 10 a 13 anys, amb uns set llibres a l’any de mitjana. 

El poder de les sèries

La narrativa fantàstica copa els títols actuals, i la saga de Sombra i Hueso de Burleigh Verdugo o La roda del temps i The Witcher, s’han expandit impulsats per la retroalimentació de la producció televisiva, els videojocs i el marxandatge. I amb tot el que ha arribat després, Amazon encara situa en el top ten de vendes de llibres juvenils el primer de Harry Potter, i els altres el segueixen a poca distància.

Va tenir lloc durant el confinament. Entre els reptes virals de Tik Tok, un dels més compartits va ser la celebració d’un ‘cap de setmana Harry Potter’, segons el qual et podies preparar un còctel «sang d’unicorn», amb tequila, llimonada i Saint Germain inspirat en el beuratge que apareix a Harry Potter i la pedra filosofal, o una «poció multisucs» amb base de ginebra basat al suc màgic canviaformes que apareix en Harry Potter i la cambra secreta. La idea era recrear còctels inspirats en novel·les de la saga per passar el temps.

Y’all I’m finally on the clock app. Harry Potter party montage is on my tik tok @ thewesleymadison pic.twitter.com/GIcmWBdRcl

— Wesley Madison (@AddyMadison) 9 de novembre del 2021

No van ser els únics reptes virals que van abundar a les plataformes: els joves i no tan joves van compartir fotos amb fons de pantalla que els feien transportar-se al món màgic de Hogwarts, als seus diferents escenaris, i jugar amb els vestuaris dels diferents uniformes de l’escola de la sèrie. Era una escapatòria virtual en tota regla.

Spotify i audiollibres

Durant el pitjor dels tocs de queda, el maig del 2020, J. K. Rowling va llançar el projecte Harry Potter at Home, amb una web amb enllaços també en castellà on el protagonista, Daniel Raddcliffe, i altres actors de Hollywood llegien capítols de La pedra filosofal. La versió àudio també era accessible a Spotify. Va ser el moment en què Salamandra també va decidir rellançar en edició de butxaca tota la saga. 

Les polèmiques

Harry Potter podria haver caigut en interès, i de fet va patir l’impacte del buit causat pel final de la saga literària. També per la revisió de les noves generacions, més compromeses en la diversitat de gènere i raça i crítiques amb les formes elitistes que en el fons impliquen que la trama tingui lloc en una internat tan exclusiu. La distribució racial dels personatges i el seu pes en la trama, per exemple, no retraten els nous temps. A més, les polèmiques generades per l’autora sobre la transsexualitat, en les quals va ser acusada de transfòbia, van ser desqualificades pels mateixos actors de la pel·lícula i no van tacar la seva obra, en un capítol peculiar de la cultura de la cancel·lació, de boicots a obres culturals després de la seva revisió ideològica, del qual ha sortit indemne.

Notícies relacionades

¿On veure les pel·lícules de Harry Potter?

20 anys de l’estrena de Harry Potter: els 10 actors que més han canviat

«Ara tots són més conscients de la societat i menys ingenus, però molts pares joves hauran llegit i estimat la sèrie Potter i voldran que els seus fills tinguin la mateixa gran experiència», diu Jane Sunderland, lingüista a la Universitat de Lancaster i experta en literatura infantil, gènere i autora de l’assaig ‘Harry Potter i més enllà’.

L’«adultesa» i la nostàlgia

Deman, que recorda que l’«adultesa» es considera en molts cercles com una «antítesi a la felicitat», veu en la connexió amb la nostàlgia de la infància i adolescència com aquesta via de fugida cultural. «La pandèmia va colpejar, i l’edat adulta es va tornar molt, molt més difícil, i el món mateix va ser significativament més desafiador i aïllat», de manera que «tornar a una història estimada de la infància en aquestes circumstàncies, a un món de descobriment i màgia, i a un grup de personatges que són equivalents a veritables amics als ulls de tants, és poderós». Així ha sigut com on abans es veia Harry Potter com una distracció del món real, el 2021, s’ha començat a mirar «com una eina de supervivència per a moltes persones que estan suportant el que sens dubte es convertirà en la més gran catàstrofe de salut mental del segle XXI». Per al professor, «la nostàlgia de Harry Potter pot ajudar a equilibrar una existència arruïnada per la Covid».