C. Tangana, a la conquista d’Amèrica en els Grammy Llatins

Antón Álvarez, C. Tangana, atresora sis nominacions (incloses les de ‘gravació de l’any’ i ‘àlbum de l’any’), les mateixes que el dominicà Juan Luis Guerra, tots dos només per darrere del colombià Camilo, amb deu. El seu pas pels Grammy inclourà una actuació de gran calat estratègic. I cal afegir que Alizz, còmplice tècnic de ‘El madrileño’, és també nominat com a ‘productor de l’any’.

Repassem, en conversa amb Josep Maria Barbat, president de Sony Music Iberia (Espanya i Portugal), les claus de la seva estratègia en la conquista de les Amèriques. 

Solem veure C. Tangana com un artista de música urbana, però ‘El madrileño’, amb el seu fons de gèneres populars canònics (de la rumba a la bossa nova), el situa en un lloc distanciat dels taurons del reggaeton o el trap (de fet, ni tan sols es cola a les categories dels Grammy circumscrites a aquests gèneres). Aquests premis han rebut crítiques per discriminar, precisament, les músiques urbanes més populars («no ens valoren, però ens necessiten», va disparar l’any passat J. Balvin), però Tangana espera trobar el seu carril d’accés com a artista alternatiu. «A l’Acadèmia, certes lletres i produccions urbanes desperten reserves, perquè no són uns premis a la popularitat, sinó als treballs que creuen que mereixen un reconeixement. Però cal recordar que uns Calle 13 van guanyar nombrosos Grammy en edicions anteriors. Música urbana, sí, però alternativa», explica Josep Maria Barbat, que recorda, no obstant, les dificultats d’imposar-se en els premis per a un artista espanyol, ja que el nombre de votants d’aquest país a l’Acadèmia és menor en comparació amb mexicans, nord-americans, colombians i argentins. «Però en poc temps hem passat que Alejandro Sanz copés tot el protagonisme a tenir Rosalía, C. Tangana o Nathy Peluso, aquesta argentina, però establerta a Barcelona».

Malgrat els casos de Maluma (amb Madonna) o Bad Bunny, no es pot dir que la llengua espanyola hagi penetrat en el ‘mainstream’ nord-americà. «No encara», estima Barbat. «El màxim ha sigut quan Rosalía ha convidat Ozuna, Balvin o ara amb The Weeknd. Però Tangana no està encara en aquest punt. És en un estadi de prestigi, més a prop d’un Drexler que de l’èxit ‘mainstream’ de Bad Bunny. Que no vol dir que no el busqui». 

Igual com Rosalía amb ‘El mal querer’ (2018), C. Tangana posa el focus en la noció d’àlbum, aquest artefacte del qual de vegades se li canten les exèquies. Tot i que avui es parli molt de cançons, i potser una mica menys de discos, Barbat té clar el que li agradaria per al seu artista. «Jo canviaria els altres cinc Grammys pel de ‘millor àlbum’», confessa. ‘El madrileño’ representa un camí diferent del de la roda de llançaments de ‘singles’ que després s’empaqueten en un disc. «Actualment, l’àlbum existeix quan té un concepte darrere, com passa aquí, on hi ha fins i tot un personatge, l’àlter ego de ‘madrileny’, així com una col·lecció de cançons que té un sentit», raona. «I tot i que ‘Tú me dejaste de querer’ ha tingut èxit, la gent s’està referint sobretot al disc com a obra». El format de llarga durada ha permès a l’artista «sortir de la seva música natural, la urbana, i explorar i descobrir gèneres que són inusuals en aquest context llatí».

Podem pensar que la mescladissa de la música urbana amb el toc flamenc, la rumba i l’imaginari de la Setmana Santa, practicada a ‘El madrileño’, pot resultar difícil per al públic transatlàntic, però allà rau la fortalesa de Tangana de cara a la seva avaluació per part de l’Acadèmia, estima el directiu de Sony Music. «Les músiques populars espanyoles són el que ens fa especials respecte als països llatinoamericans. Com va passar amb Rosalía, l’efecte d’aquesta reivindicació és brutal en termes de prestigi», remarca, afegint que «no pots anar a Amèrica fent una cosa que ells ja saben fer perfectament». Bé, però ¿i el gran públic? «Això costa molt més», admet. «Les ‘playlists’ estan començant a incorporar Tangana: amb ‘Ateo’, que és veritat que és una batxata. Temes com ‘Tú me dejaste de querer’ són més difícils allà, perquè no hi ha on promocionar-los». 

Aquests Grammy no són només importants per a C. Tangana per les seves nominacions: també per l’actuació que oferirà a la gala. Allà s’ha treballat en una versió del concert ‘tiny desk’ que fa mesos que corre per les xarxes, i en el qual van prendre part Antonio Carmona, Kiko Veneno, Niño de Elche, La Húngara i Alizzz. El mateix Carmona anunciava dies enrere a aquest diari la seva participació en l’actuació, i s’esperen més incorporacions.

Aquest bolo televisat pot suposar «un abans i un després» en la projecció de C. Tangana a Amèrica, espera Josep Maria Barbat. «Tant per al públic nord-americà, que ho vegi en directe, com per al dels altres països, a través dels noticiaris posteriors», explica, si bé adverteix: «és una moneda a l’aire, i pot sortir molt bé, o no». En la memòria són, recorda, xous determinants, «que van canviar les regles del joc per a l’artista», com el de Ricky Martin, quan la seva carrera es va veure propulsada per l’assalt a ‘La copa de la vida’ als Grammy del 1999. Eren altres temps.

La interpretació en viu tindrà aparences de «representació del talent espanyol actual», avisa Barbat, per a qui l’operatiu entorn de Tangana a Las Vegas llança un missatge «als artistes nous». Es tracta que «no pensin que tenen un límit i que conquistar Llatinoamèrica i el món és possible». 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Després dels Grammy Llatins, el focus d’atenció per a l’artista es desplaçarà a la gira. Cancel·lada l’actuació al Primavera Sound, la logística apunta per ara a un periple de grans recintes a sis ciutats espanyoles (el 19 de febrer serà al Palau Sant Jordi), al qual seguirà una selecció de capitals llatinoamericanes. Allà, els ‘tempos’ promocionals són diferents, i també les places elegides.

«L’estratègia de sortida a Llatinoamèrica és anar a festivals de molt prestigi, que asseguren una massa gran de públic, ocupant posicions bones als cartells i aprofitant les seves campanyes», indica Josep Maria Barbat. Allà hi ha el Lollapaooloza de Buenos Aires o Vive Latino, de Ciutat de Mèxic, als quals se sumaran d’altres tantes cites a Santo Domingo, Bogotà i Monterrey. «Encara no és el moment per fer allà una gira d’‘arenas’ com a Espanya», reflexiona Barbat. Però adverteix: «Aquella fase vindrà més endavant».