Fascinació pop per Gaudí: una ruta cultural d’Alan Parsons a ‘Fringe’

Una deliciosa raresa publicada el 1984 per l’editorial Maimés, en ple ‘boom’ del còmic de línia clara. A priori línia clara i Gaudí haurien d’estar com gat i gos, però aquesta intriga detectivesca amb desviacions esotèriques fa que s’avinguin d’allò més. Darrere de la firma Sire s’ocultaven els autors Francesc Bofill, Francesc Infante i Jordi Bigordà.

A mitjans dels anys 80, Eric Woolfson, meitat creativa de The Alan Parsons Project, va visitar Barcelona i, pel que sembla, va experimentar una epifania al veure la magnitud de la Sagrada Família, fins al punt que va acabar sent la inspiració del seu desè àlbum d’estudi, titulat ‘Gaudí’. Un disc amb temes com ‘Paseo de Gràcia’ o ‘Sagrada Família’, tan popular com discutit per l’ús de castanyoles i guitarres espanyoles. El mateix Woolfson, després de partir peres amb Alan Parsons, faria el 1995 un musical inspirat, de nou, en Gaudí, que va ser estrenat a Alemanya, però que mai va poder ser vist a Barcelona.

El director Manuel Huerga pretenia fer un documental sobre la vida i obra de Gaudí, però l’escassetat d’imatges d’arxiu li va donar l’oportunitat d’obrir noves finestres creatives en aquest treball semificcional que inauguraria les emissions del Canal 33 l’11 de setembre del 1989. Una fascinant semblança biogràfica de Gaudí, rodada en un suport voluntàriament deteriorat per proporcionar veracitat històrica, i protagonitzat ni més ni menys que pel cantant i actor Carles Sabater.

El 1994, Prince publicava ‘Come’, el seu 15è àlbum d’estudi, a la portada i carpeta interior del qual apareixia amb la Sagrada Família a darrere. Les formidables imatges, en impactant blanc i negre, havien sigut preses en una sessió de matinada pel retratista Terry Gydesen. El geni de Minneapolis havia visitat Barcelona un any abans, en una memorable actuació al Sant Jordi davant més de 24.000 espectadors que va rematar, aquella mateixa nit, amb un bolo privat davant 400 persones a la sala Estándar.

El 2002, en ocasió de l’Any Internacional Gaudí, la discogràfica catalana Satélite K va publicar un intrigant doble CD que rendia homenatge a l’Hotel Attraction de Nova York, fascinant projecte de Gaudí del 1908 que mai va ser construït. «Una cuidadíssima selecció pròxima al chill-out o al lounge electrònic», segons el full promocional del disc, que incloïa peces de DJ Krush, Bonobo o Streamer. La gravació venia acompanyada d’un CD-ROM –format avui en desús– sobre l’Hotel Attraction, compatible amb PC i Mac, que incloïa esbossos i plans originals de l’arquitecte, detalls de l’edifici i la seva (controvertida) història.

El 1989, el compositor Joan Guinjoan i el llibretista Josep Maria Carandell van rebre l’encàrrec de compondre una òpera dedicada a la figura d’Antoni Gaudí. Se suposava que l’obra s’estrenaria durant els Jocs Olímpics del 92, però no va ser així i, després d’una espera de 12 anys, va acabar veient la llum al Liceu el 2004, en un muntatge amb la direcció musical de Josep Pons i escènica de Manuel Huerga. El cineasta va definir l’obra com «un treball de Guinjoan i Carandell per explicar la ment de Gaudí, un personatge molt enigmàtic i difícil de comprendre».

Notícies relacionades

Gaudí, la mina d’or de Barcelona

5 obres que no us heu de perdre de l’exposició de Gaudí al MNAC

La sèrie ‘Fringe’ va ser capaç de crear, temporada rere temporada, una excitant mitologia pròpia entorn d’un univers alternatiu molt similar al nostre, en què les Torres Bessones encara continuaven dretes i s’havia edificat a Nova York el mític Hotel Attraction de Gaudí. En el primer episodi de la segona temporada de ‘Fringe’ (2009), l’Hotel Attraction, anomenat aquí Grand Hotel, apareix, amb els seus intimidadors 360 metres d’alçària, al costat d’altres edificis que avui ocupen l’‘skyline’ litoral de Nova York al costat del pont de Brooklyn, així com les desaparegudes Torres Bessones. 

La imatge era aterridora: la Sagrada Família, envoltada de fum i flames, amb una de les torres a punt d’enfonsar-se, i hordes de zombis prenent els carrers veïns. Es tractava del pòster promocional de ‘Guerra Mundial Z’, notable mostra de cine de no-vius dirigida el 2013 per Marc Forster en què Brad Pitt interpretava un investigador de les Nacions Unides que intentava salvar el món d’una pandèmia zombi. L’apocalíptic pòster se sumava a d’altres d’ambientats en diferents ciutats del món, com Londres, Nova York, París o Ciutat de Mèxic.