5 obres que no us heu de perdre de l’exposició de Gaudí al MNAC

El que resulta espectacular és el moble rebedor del pis principal de la Pedrera, la Casa Milà. És la primera vegada que es pot veure des que als anys 60 va ser desmuntat i les peces dispersades en diverses col·leccions. L’equip del MNAC ha aconseguit reunir de nou la majoria d'arquibancs, armaris, columnes i portes corredisses que el componien i tornar a recol·locar-lo segons fotos de l’època.   

Entre els tres grans projectes per al seu gran mecenes, l’influent membre de l’alta burgesia barcelonina Eusebi Güell, com a reflex del seu poder, hi ha, a més del parc Güell i l’església per a la Colònia (de la qual només es va construir la cripta), el Palau, a la ciutat vella, a l’avui carrer de Nou de la Rambla. Per a la vivenda, Gaudí va dissenyar tres mobles, dos dels quals brillen a l’exposició amb llum pròpia: un bonic tocador per a la majoria d’edat de la filla i una ‘chaise longue’ que lluïa en un íntim racó del dormitori matrimonial.  

Les obres de Gaudí s’acompanyen amb nombroses peces de Josep Maria Jujol, que el va acompanyar en moltes d’aquestes. Entre reixes, canelobres, un moble mirall o un moble arxivador s’alça imponent un dels tres tapissos gegants que l’arquitecte li va demanar com a decoració per als Jocs Florals de 1907, que van penjar a la Llotja. Van arribar al MNAC donats pel fill de Jujol, plegats i enganxats com si fossin pasta de full i molt deteriorats, ja que havien sigut concebuts com una obra efímera. La feina de restauració realitzada pels tècnics del museu ha sigut titànica. Tot i que no s’ha aconseguit recuperar la purpurina daurada que cobria algunes zones, sí que s’aprecien perfectament les creus sagnants. 

En la reconstrucció de maquetes i peces que s’acumulaven al taller –l’obrador– de Gaudí a la Sagrada Família, incendiat durant la Guerra Civil, destaquen a la mostra una sèrie de guixos que van servir per modelar les escultures de la Sagrada Família. Utilitzava la tècnica del buidatge de guix sobre models reals, molts nus, que trobava per la zona (un pastor podia acabar sent Pilat o un borratxo, Judes), tot i que com altres artistes també va visitar el dipòsit de cadàvers i utilitzava animals morts o cloroformitzats per treure’n el motllo mentre dormien.  

Inèdita, com una gran columna de basalt per a l’església de la Colònia Güell, que no es va arribar a utilitzar, és la col·lecció de fotografies de gran format d’obres de Gaudí que van formar part de l’exposició de París de 1910 dedicada a l’arquitecte i que no s’havien tornat a exposar. La mostra, que es va organitzar gràcies al patrocini d’Eusebi Güell, va comptar a més amb maquetes de guix a escala natural i dibuixos, tot i que l’artista sembla que no va demostrar cap entusiasme i va deixar la preparació del material, que es va fer al taller de la Sagrada Família, en mans dels ajudants.