10 cançons de Bambino no aptes per a cardíacs

La seva altra punta de llança. Aquesta vegada per ‘bulerías’. Bolero ranxer que va eternitzar a l’altre costat de l’oceà Javier Solís. Quan la va recuperar Falete al seu primer disc tenia molt de declaració de principis.

Sonet de Rafael de León titulat ‘Duda’. Ja amb música, el va estrenar la Dúrcal, el va popularitzar la Jurado i Bambino el va sublimar. En l’argot gai de l’època, ‘amic’ era un usual substitutiu de nòvio o parella.

Alfonso Carlos Santisteban va ser el seu compositor de capçalera en la primera època triomfal. Amb lletres moltes vegades del mag de l’escena Salvador Távora. Aquesta, esgarrifosa i una mica premonitòria.

Oda a l’odi, que no sempre és tan dolent com el pinten. El clàssic d’Olga Guillot cobrava per ‘bulerías’ encara més veritat. Espanta escoltar-lo per com de fàcilment que tots, en algun moment, ens podríem identificar.

Manuel Alejandro va escriure aquesta joia per a Hernaldo Zúñiga. I en plenes sessions de l’icònic ‘Soy lo prohibido’, el palmer Tony Maya la va donar conèixer a Bambino en la vellutada versió de José Vélez. 

Antonio Machín va popularitzar aquest bolero quan encara cuejava la postguerra. ¡Qui hagués dit que, en el dia d’avui, sonaria encara més políticament incorrecte! Tret que en realitat estigués parlant del poliamor.

De l’últim dels tres sensacionals discos que va fer amb el mestre Solano als comandaments, en els quals es va endinsar en la copla; un gènere que, inexplicablement, gairebé mai es vincula amb l’art de Bambino.

Aquest rellotge (que no és el del bolero) mai s’aturava. Havia perdut ja aquells vertiginosos aguts, però cantava amb més pòsit. Igual com Elvis, físicament va arribar durant molt temps a semblar un altre.

Clàssic melòdic argentí, difós pel mexicà José José i versionat moltes vegades. Tot i que mai d’aquesta manera: magnificant la tornada en clau orquestral per després desconstruir-lo vocalment.