Els Pirates obriran el Centre de les Arts Lliures amb ‘La setena porta’

La Fundació Joan Brossa obrirà el pròxim 17 de desembre el seu nou espai Centre de les Arts Lliures de Barcelona com es va anunciar a l’estiu, però no amb totes les obres acabades, que conclouran a l’estiu. I ho farà amb la nova obra d’Els Pirates, ‘La setena porta’, plena de poesia, humor i crítica social creada per Laura Aubert. A més en altres sales hi haurà exposicions i altres propostes.

Marc Chornet i Maria Canelles, responsables de l’espai, han presentat aquest dijous la programació fins al juny, fidel a l’esperit del poeta Joan Brossa: transdisciplinària, transgressora i innovadora. Comptarà amb tota mena d’artistes, des de companyies de teatre com Els Pirates, Sixto Paz i La Ruta 40; pallasses veteranes com Pepa Plana i creadors poc coneguts com Les Pinyes al costat d’artistes plàstiques com Lola Lasurt i músics com Xavi Lloses. Aquest any la Fundació Joan Brossa ha comptat amb 100.000 euros gràcies a l’acord de cocapitalitat destinats íntegrament a la creació.

Al desembre arrencarà com a Centre de les Arts Lliures amb molta activitat. A més de teatre i exposicions es presentarà el primer volum de la col·lecció completa de la poesia de Joan Brossa, que inclou de 1940 a 1960, a càrrec de Glòria Bordons. 

Diferents itineraris

La programació s’articula a través d’itineraris. L’itinerari Joan Brossa uneix passat, present i futur amb propostes que tenen l’esperit juganer de la poesia brossiana, i engloba des de l’exposició ‘La serp viva’, de David Bestué, a la instal·lació ‘El ganxo’, de Lola Lasurt, inspirada en una òpera de Mestres Quadreny i Brossa. A més es reposa l’aclamat ‘Laberint striptease’, de Roberto G. Alonso. Aquest itinerari es completa amb espectacles de companyies joves com Les Pinyes amb ‘Brossa és Brossa’, inspirat en poemes visuals brossians, i de Real Decreto 463 amb ‘El Déu del tant per cent’, un monòleg fregolista, i amb l’exposició ‘La invisibilitat del dau. Enric Tormo, gravador i fotògraf’, prevista al març.

Transitables i parateatrals

Espais Transitables uneix propostes que «dialoguen amb l’arquitectura per tornar-se creació», segons Canelles. La primera mostra serà l’espectacle itinerant ‘CercaBrossa’, amb guió d’Albert Mestres, i dues instal·lacions guanyadores del PostBrossa 2021 que atorga la fundació: una de firmada per Pedro Torres i una altra per la companyia Ça Marche. A més hi haurà una proposta «gastropoètica» de La Decimonònica. Les arts parateatrals tindran itinerari propi per homenatjar aquells gèneres considerats menors que Brossa estimava. Hi haurà des d’una proposta de cine sense càmeres d’Antoni Pinent i un espectacle de circ de Pepa Plana ‘Si tu te’n vas’ i un altre de la companyia Madame Gaüc, fins al teatre visual de Monte Isla i el mim corporal de Mai Rojas i Los Escultores del Aire.

El nou de Pau Roca

L’itinerari de creació independent mostrarà diferents maneres d’acostar-se a la creació. De març a juliol estrenarà l’últim de Pau Roca per a Sitxo Paz, ‘El més bonic que podem fer’, inspirada en la seva àvia, i ‘Les males intencions’, una obra divertida de Marc Artiguau protagonitzada per Joan Negrié i Míriam Iscla. A més recuperarà ‘Reiseführer’ de La Ruta 40, estrenat al Lliure, i ‘El Jardí’ de Lluïsa Cunillé, estrenat a la Sala Beckett.

El cicle Danses Volubles, amb el cos com a motor en diàleg amb la veu i el sons amb quatre peces en espais no teatrals i el cicle Músiques Indòmites, amb intervencions sonores entre artistes i compositors amb la voluntat de fomentar la creació intergeneracional, entre d’altres, completen la programació.

Notícies relacionades

La ‘bailaora’ japonesa La Yunko debuta al Liceu

Califato 3/4 sedueix amb el seu folklore arribat del futur

El nou espai, propietat de l’ajuntament, comptarà amb nou treballadors i per al 2022 el seu pressupost és de 800.000 euros: 450.000 per a recursos humans i estructura i 350.000 per a activitat.

Al juliol, després del festival Grec, el Centre de les Arts Lliures tancarà dos mesos per acabar les obres i connectar els seus dos edificis, el del carrer Flassaders i el que dona a La Seca.