Una altra victòria per al manga: ‘Tokyo revengers’ arrasa en vendes a Espanya

Per posar en context, Takemichi Hanagaki, el protagonista, és un jove molt insatisfet amb la seva vida. Treballa en un videoclub i mai li passa res interessant. Fins que s’adona que pot viatjar en el temps (només 12 anys exactes enrere i de tornada al present). De manera que decideix tornar al passat per salvar la seva exnòvia, Hinata (Hina) Tachibana, que ha sigut recentment assassinada per una banda criminal.

Es tracta de la Tokyo Manji (Toman), que va néixer de la mà d’uns adolescents innocus i a la qual pertanyia Takemichi, però que amb els anys es va anar desencaminant. Així que amb cada viatge temporal, Takemichi influeix directament en els fets i les persones que l’envolten per evitar que la Toman es corrompi i que Hina mori.

¿A què es deu l’èxit? 

Aquest còmic de Ken Wakui es va adaptar a l’anime l’abril passat i va ser la sèrie d’animació japonesa més vista i comentada de la temporada, pot ser que fins i tot per sobre de ‘Boku no Hero Academia’, un dels ‘shonen’ de referència. I, com explica el director de Norma Editorial, Óscar Valiente, l’anime, i en menor mesura els videojocs, són una gran porta d’entrada per generar nous lectors. «Tokyo revengers» és una extraordinària història. Però sens dubte, sense la popularitat de l’anime, no hauria arribat a un èxit massiu com el que ha tingut», declara Valiente.

L’editor assenyala uns altres dos factors que han sigut clau per a l’èxit de la sèrie. El magnetisme dels personatges i la intriga tan ben planificada. «Takemichi està envoltat d’un gran elenc d’altres personatges amb moltíssim carisma i amb personalitats i estilismes molt diversos», raona el director de l’editorial. 

És per això que els lectors s’hi senten atrets. També perquè els personatges principals tenen «una missió, conviccions i valors molt clars que porten fins al límit», cosa que afegeix a les escenes moltíssima càrrega emocional, segons Valiente.

Quant a la meticulositat del guió de Wakui, Valiente comenta que els lectors «queden atrapats desitjant llegir cada nou capítol». A més que és «un pas més en les històries de viatges en el temps», on normalment els protagonistes «poden viatjar lliurement a l’època que vulguin».

Així mateix, Takemichi no sempre aconsegueix l’efecte desitjat quan torna al present. «El lector està en contínua tensió desitjant conèixer com Takemichi se les enginyarà per aconseguir l’èxit i solucionar el cúmul de problemes que s’aniran afegint a la seva missió principal», relata el director de Norma Editorial.

Valiente afegeix també el bon equilibri de la sèrie entre acció, drama i humor i que tant el públic femení com el masculí s’han abocat amb l’obra en igual mesura.

L’anime de ‘Tokyo revengers’ s’ha emès després de l’últim gran boom de l’animació i els còmics japonesos. Durant la pandèmia, l’anime es va popularitzar en gran manera entre la població més jove, que cada vegada s’introdueix en el món ‘otaku’ des de més petits. Les xarxes socials i les plataformes de ‘streaming’, com Netflix, que està apostant pel gènere, són les grans aliades de la indústria.

A les xarxes socials ‘Tokyo revengers’ es va estendre com la pólvora i es va convertir en tot un fenomen. A TikTok el ‘hashtag’ ‘Tokyo Revengers’ compta ja amb 26 mil milions de reproduccions i el compte oficial de Twitter té 832 mil seguidors. Amb aquesta gran popularitat, era només qüestió de temps que es publiqués a Espanya i que triomfés com la seva adaptació de televisió.

Censura i polèmica

L’emblema de la Toman és un ‘manji’, un símbol budista del qual Hitler es va apropiar per crear l’esvàstica. A orient, l’ús d’aquest símbol està molt normalitzat –al manga ‘Tokyo revengers’ és per tot arreu– i no se li atorga el significat que té a occident. Per això, quan es va estrenar l’anime, la productora Liden Films va censurar els capítols que s’havien d’emetre per Crunchyroll, la plataforma amb la llicència d’emissió, per no mostrar el ‘manji’ i evitar que s’identifiqui el país i l’anime amb el nazisme.

El problema és que es va tapar el símbol amb plans mal tallats, ‘zooms’ mal fets, feixos lluminosos estranys i congelacions de paisatges quan no hi pinten res. O sigui, que la censura s’ha portat a terme de manera molt barroera. Cosa que, evidentment, ha sigut contraproduent. La productora ha aconseguit que es generi el contrari de les seves intencions. La censura ha cridat molt l’atenció i se li ha donat molt bombo al tema. No hauria passat si s’hagués censurat més discretament o si s’hagués deixat l’obra tal qual.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Precisament és el que s’ha fet amb el manga. A occident, només l’edició francesa té el ‘manji’ tapat. A Norma Editorial no van rebre cap directriu des de l’editorial japonesa, per la qual cosa mai va ser una opció que van contemplar.

Tot i que sigui un tema delicat, el fiasco de la censura a la sèrie animada ha servit per generar debats i discussions i perquè la gent aprengui i s’eduqui sobre cultures alienes a les pròpies. Valiente hi està d’acord: «És una bona oportunitat per fer una mica de didàctica sobre aquest símbol mil·lenari».