HOTEL CADOGAN

Pollastre rostit i vi Tokay al castell de Dràcula

Ens trobàvem l’altra tarda preparant el menú del sopar per als nostres distingits comensals –un molt britànic ‘fish pie’ amb sobres de lluç i bacallà–, asseguts entorn de la taula de la cuina, davant un bon munt de patates per pelar, quan un dels ajudants, d’ascendència irlandesa, li va donar per recordar les fatigues que havien passat els seus ancestres durant la fam de la patata. ¡Ah, quina època tan terrible! Els ‘hungry forties’, els famèlics anys 40 del segle XIX, quan una crisi comercial de mil dimonis es va conjurar amb un fong maleït que va arruïnar la collita de patata de tot el continent. A la verda Irlanda, tan dependent la dieta del tubercle, el daltabaix es va allargar durant anys per una suma de mala fortuna, negligència i l’absentisme terratinent. ¡Un milió de morts! La catàstrofe encara batega en la memòria col·lectiva.

Notícies relacionades

Així va ser com, pela que et pelaràs, la conversa va derivar cap a la qüestió que es menja pèssimament en la literatura d’aquells anys. ¡Fatal! A ‘Norte y sur’, d’Elizabeth Gaskell, els pobres obrers dels telers s’omplen el pap (i els pulmons) amb la pelussa que deixa anar el cotó cardat. A ‘Cims borrascoses’ (Emily Brontë) els protagonistes transiten per l’anorèxia cap al més enllà. Per no parlar de les infames farinetes de civada que se serveixen tant a l’orfenat de ‘Jane Eyre’ (Charlotte Brontë) com en l’asil per a pobres d’‘Oliver Twist’ (Dickens). ¡Ecs! Tret d’excepcions nadalenques, es passa bastanta cassussa a la novel·la victoriana.

Com que aquí som de gustos senzills però molt refinats, vam convenir que un dels nostres sopars literaris favorits és el que ofereix el comte Dràcula a l’agent immobiliari Jonathan Harker quan recala al castell transsilvà, un refrigeri tardà consistent en un excel·lent pollastre rostit, una mica de formatge, amanida i un parell de vasos de Tokay, un vi blanc hongarès, amb aromes de te verd, acàcies i llimes en flor. Insuperables les escenes de l’arribada a la casa de Dràcula, en què el lector comença a familiaritzar-se amb l’abecé vampirològic: 1) els vampirs són transparents, 2) no sopen, 3) els creix borrissol al centre dels palmells i llueixen manicura a l’estil Rosalía. Fora d’això, tant ens subjuguen les paraules amb què el comte rep el visitant que les hem adoptat per donar la benvinguda als hostes del Cadogan: «¡Entrin lliurement! ¡Vagin-se’n sense novetat i deixin una mica aquí de la felicitat que porten!».

Temes:

Llibres Hotel Cadogan

Inicia sessió 0 Comentaris

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo