Estrena de cine
‘La casa Gucci’: luxe i mort en la firma de moda més influent del segle XXI
La pel·lícula de Ridley Scott, un fascinant culebró sobre la gran família italiana de la moda, arriba aquest divendres als cines en un moment en què la marca centenària és icona viva de la cultura popular més seguida
Crítica de ‘La casa Gucci’: entre ‘Dinastia’ i Lady Macbeth
Luxe, traïcions, assassinats, personatges estrafolaris i una firma de moda que s’ha reinventat nombroses vegades per acabar convertint-se en una icona del nostre temps. ‘La casa Gucci’ apareix en el moment adequat, quan la influència de la marca no es restringeix a un símbol elitista d’estatus social, sinó que també ha aconseguit consolidar-se en l’imaginari de la cultura popular a través de nombroses manifestacions artístiques, especialment la música urbana, que inclouen referències a la marca si més no t’ho esperes. La pel·lícula de Ridley Scott, que s’estrena aquest divendres als cines coincidint amb el centenari del naixement de la marca creada per Guccio Gucci, és, en tots els sentits, pur fetitxe pop, des de l’elecció de Lady Gaga com a protagonista, passant per l’elecció dels temes que adornen la banda sonora, els impossibles treballs de caracterització i el seu caràcter purament culebronesc i sensacionalista que destil·la pur morbo. Aquestes són les claus d’una pel·lícula que, a l’altura de la marca, és una icona viva:
Lady Gaga
És només el seu segon paper protagonista al cine després d’‘Ha nacido una estrella’, per la qual va ser nominada als Oscars, però Stefani Angelina Germanotta sembla decidida a demostrar que el seu caràcter camaleònic va molt més enllà de la seva carrera musical.
A ‘La casa Gucci’ es transmuta per complet per posar-se a la pell de Patrizia Reggiani, l’exdona del net del fundador de la firma Gucci, Maurizio Gucci, i també la seva assassina (a través d’un sicari). Per a l’actriu ha sigut una oportunitat poder encarnar un personatge tan controvertit que passa per tota una infinitat de turbulències vitals en què sempre va deixar constància de la seva tirada per la polèmica i l’excentricitat. En definitiva, un paper fet gairebé a mida.
Lady Gaga afronta Reggiani amb totes les seves conseqüències, amb totes les seves contradiccions. I el resultat no deixa indiferent: pot arribar al millor i el pitjor registre interpretatiu en una mateixa escena. Tot un èxit que, sens dubte, té molt a veure amb la transgressió que representa el personatge, sempre al límit de les seves circumstàncies. Diu l’actriu que es va inspirar en tres animals per representar el seu paper en les diferents etapes de la seva vida: un gatet domèstic, una guineu i una pantera. Pur instint felí.
Perruques, postissos i caracteritzacions
Des que van aparèixer els primers tràilers i cartells de ‘La casa Gucci’ va quedar clar que seria una autèntica batalla de perruques. Lady Gaga, sempre amant dels postissos, va haver de disfrutar amb les 15 rèpliques que es van crear per representar Patrizia Reggiani en els diferents moments de la seva vida i que són un reflex dels canvis de ‘look’ capil·lars que van tenir lloc entre les dècades dels 70 i els 90.
En realitat, tot el repartiment adquireix una personalitat pròpia gràcies al treball de caracterització (molt criticat per la família Gucci), però sens dubte el més comentat és el de Jared Leto, absolutament irreconeixible com a Paolo Gucci, fill d’Aldo Gucci (Al Pacino). La seva transformació és absoluta, resulta impossible identificar l’actor per molt que es vulgui, fruit de sis hores de maquillatge abans de cada sessió.
Adam Driver, Jared Leto i Lady Gaga, en un fotograma de ‘La casa Gucci’
/Tampoc t’has d’oblidar de Salma Hayek, reconvertida en Pina Auriemma, l’amiga clarivident de Patrizia Reggiani que va participar en l’assassinat de Maurizio Gucci, i que al llarg de la pel·lícula va deteriorant-se fins a semblar gairebé un indigent, una picada d’ullet humorística si tenim en compte que és la dona de François-Henry Pinault, sota el hòlding del qual es troba actualment Gucci.
Un ‘true crime deluxe’
La història dels Gucci donava per a molts biopics. Ridley Scott s’ha basat en un sucós punt de partida, el llibre de Sara Gay Forden, ‘The House of Gucci: A Sensacional Story of Murder, Madness, Glamur and Greed’, que revelava bona part de les misèries del clan.
La periodista s’havia encarregat de cobrir la indústria de la moda des de Milà durant 15 anys i se’n va adonar que hi havia una narrativa molt apetitosa al voltant de la família. Tots els implicats estan presents i ofereixen el seu joc dins aquesta xarxa de traïcions, però la història més morbosa era sens dubte la relació entre Maurizio Gucci i Patrizia Reggiani, que es converteix en el focus de la pel·lícula de Scott. Com es van conèixer, com es van enamorar, com ella va ser menyspreada per la família, com va intentar defensar-se d’aquests atacs i empoderar-se dins un món d’homes per finalment ser defenestrada i convertir-se en una assassina.
Com en una tragèdia grega, el personatge que encarna Lady Gaga és el detonant de la tragèdia, l’encarregada que les peces d’aquest pervers entramat saltin pels aires, tot i que sempre hi ha el dubte que fos una víctima més d’aquest món d’ambicions desmesurades.
Patrizia Reggiani i Lady Gaga, caracteritzada d’ella per a ‘La casa Gucci’
/La història d’una marca
Guccio Gucci va començar treballant com a ‘maitre’ a l’Hotel Savoy per passar a fer d’emprenedor venent selles i alforges. A principis dels anys 20, va fundar una firma d’articles de cuir d’inspiració eqüestre. Aquest seria el germen d’una firma de moda que es convertiria en històrica al llarg de dècades i que va aconseguir tenir repercussió per primer cop als anys 50 convertint-se en la marca d’articles de luxe de referència per a moltes estrelles de Hollywood de la mà d’Aldo Gucci.
Guccio i Rodolfo Gucci, el seu primogènit, al primer local de la firma a Florència, Itàlia
Va ser ell qui va crear el logo de la doble G entrellaçada, qui va obrir botigues a les ciutats més importants. Va portar la firma dalt de tot i també va estar a punt de carregar-se-la per evasió d’impostos, sent condemnat i empresonat pel llavors fiscal Rudolph Guiliani. El seu nebot Maurizio va aconseguir el negoci, però no va saber controlar les finances i va acabar perdent les seves accions, precisament, l’any que, per primera vegada, es contractava un dissenyador extern, Tom Ford, per fer-se càrrec de la primera col·lecció ‘pret-à-porter’. Aquí s’acaba la pel·lícula de Scott.
La mística popular de Gucci
En aquests moments s’està firmant un altre capítol més dins la història de la marca des que Alessandro Michele es va convertir en el director creatiu. El dissenyador ha aconseguit recollir l’esperit que va caracteritzar Gucci en el passat per reinventar-lo en el present, situant el seu logo al centre de tot el seu univers psicodèlic i fluid.
Michele ha aconseguit que Gucci es converteixi en la marca de luxe preferida dels mil·lennistes. Les ‘celebrities’ més arriscades i ‘cool’ hi aposten, des de Harry Stiles a Jared Leto, passant per Miley Cyrus i Billie Eilish. A més, molts rapers i trapers esmenten Gucci en les seves lletres. Hi ha un munt de temes, diuen que milers: ‘Green Gucci suit’, de Rick Ross; ‘Gucci, Gucci’, de Kreayshawn; ‘Gucci flipflops’, de Bhad Bhadie... És una confirmació paroxística que les subcultures juvenils d’origen pobre tendeixen a l’ostentació indumentària, mentre que les que tenen les arrels en la classe mitjana prefereixen estètiques més matusseres. És una màxima gairebé tan infal·lible com el Papa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
