«Maurizio Gucci no va morir per qui era, sinó pel que tenia»

Una decisió, es revelaria, més que encertada. Fruit d’allò va ser el llibre ‘The Gucci Saga-From Luxury to Murder, From Creation to Stock Market War’, que va tenir una primera edició el 2000, una segona el 2001 i que, l’octubre passat, es va reeditar amb una actualització sobre les últimes dècades de ‘la viuda negra de la moda’, com l’opinió pública italiana va anomenar Reggiani, alliberada el 2013 després de 16 anys a la presó. Tot i que la raó d’això es degui més al fet que el llibre va acabar sent la base de ‘La casa Gucci’, la pel·lícula de Ridley Scott que arriba aquest divendres als cines amb Lady Gaga (Reggiani), Adam Driver (Maurizio Gucci), Jared Leto, Jeremy Irons, Salma Hayek (casada amb l’actual cap de Gucci, François-Henri Pinault) i Al Pacino.

«Sempre vaig creure en el potencial del llibre per convertir-se en una obra cinematogràfica, però quan em vaig assabentar que es tractava d’una producció d’aquest calibre, vaig saltar de la cadira», afirma Gay Forden, en entrevista amb aquest diari i a l’explicar que també va participar a la cinta com a assessora per a la reconstrucció dels fets que van portar Reggiani a encarregar a uns criminals l’homicidi del seu exmarit, assassinat el març de 1995 als 46 anys, poc després que els dos excònjuges posessin fi al matrimoni que havien contret el 1972. En efecte, la història en si de la pel·lícula ha sigut una mica turmentada. «La idea va néixer fa 12 anys però, per diversos motius, el projecte no va tirar endavant immediatament», diu Gay Forden sobre aquesta cinta que, des del començament, va ser criticada per la família Gucci –els quals fins i tot van amenaçar amb accions legals–, i la selecció del director i del repartiment de la qual va ser un llarg procés en què es van estudiar diferents noms.

L’interès que encara genera Maurizio Gucci es deu al fet que «la seva no és només una història del món de la moda, sinó la història d’una família i la d’una empresa amb totes les seves grans intrigues i lluites financeres. Ho va dir bé el jutge [Renato Samek, que va llegir la sentència de culpabilitat de Reggiani el 1998]: ‘Maurizio Gucci no va morir per qui era, sinó pel que posseïa’», diu Gay Forden, que descriu Reggiani com una dona que va assassinar el seu exmarit encegada per la rancúnia. «És un món que encara existeix avui», diu.

«Considero reduccionista descriure-la només com una dona dolenta, hi ha molt més, li van diagnosticar un trastorn narcisista de la personalitat», observa la periodista sobre Reggiani, una dona nascuda pobra i que mai va encaixar completament amb l’elegant família fundadora de la marca de luxe Gucci. «Va ser una dona realment molt complexa, que va estimar el seu marit i després va transformar aquest amor en obsessió i odi, pels diners i potser també a causa de les seves pors de mare», diu Gay Forden, que també va intercanviar cartes amb l’homicida quan es trobava en una presó de Milà.

La nòvia desconeguda

Notícies relacionades

‘La casa Gucci’: 10 crims i històries truculentes que han sacsejat la moda

Crítica de ‘La casa Gucci’: entre ‘Dinastia’ i Lady Macbeth

La nòvia desconegudaÉs possible que no tots els misteris entorn de la història ja estiguin resolts. Una prova és, diu Gay Forden, que a la cinta de Scott no apareix l’exmodel Sheree McLaughin, que Maurizio Gucci va conèixer quan encara estava casat amb Reggiani –la relació va durar fins a 1990– i qui va ser la seva primera nòvia després de la ruptura amb la italiana el 1985. «McLaughin no apareix a la pel·lícula ja que, quan treballava en el llibre, lamentablement no va respondre als meus correus i trucades», explica la periodista, que només en aquests últims dies ha aconseguit publicar una entrevista amb l’exmodel en què s’explica que la parella es va conèixer el 1984 i només un any després McLaughin es va divorciar del seu marit alhora que Gucci li llogava un pis a Nova York.

El fet és que McLaughin «es va convertir en parella sentimental i confident de Maurizio Gucci en els anys en què ell lluitava amb la seva família per la seva empresa [l’empresari va perdre el control de la seva companyia el 1993, forçat per un fons de Bahrain a què altres familiars havien cedit les seves quotes]». «Ell va decidir separar-se de Reggiani després d’entaular una relació amb McLaughin, la presència de la qual va ser un catalitzador d’aquella decisió, i això el va conduir a la mort», diu Gay Forden. I afegeix: «Aquesta podria ser la continuació [de la pel·lícula de Scott]».