Mor Almudena Grandes, la novel·lista que no va voler girar full del franquisme

Almudena Grandes ha mort aquest dissabte com a conseqüència del càncer que patia des de feia poc més d’un any. Segons fonts pròximes a l’escriptora, la malaltia ha tingut un desenllaç inesperadament ràpid. L’octubre passat, Grandes va revelar que tenia aquesta malaltia en un article publicat a ‘El País semanal’:  «Tot va començar fa poc més d’un any. Revisió rutinària, tumor maligne, bon pronòstic i a lluitar», va escriure. L’autora que va desembarcar en les lletres amb ‘Las edades de Lulú’ i es va acomiadar amb una llarga sèrie de novel·les sobre la llarga postguerra escrites des de la convicció que «s’ha de girar full de la Guerra Civil i la postguerra però abans s’ha d’haver llegit la pàgina», deia fa només un mes i mig: «Prometo solemnement que tornaré a seure en una caseta per firmar els meus exemplars i mirar als ulls dels meus lectors, de les meves lectores». Ho va escriure, però no costa gens imaginar-s’ho dit amb la seva veu greu i potent. No ha pogut complir la seva promesa.

L’any abans, Almudena Grandes sí que havia pogut participar en la inauguració de la Fira del LIibre de Madrid. L’autora de la sèrie de novel·les sobre la postguerra espanyola ‘Episodios de una guerra interminable’ va explicar que, durant el confinament, dues setmanes després de la declaració de l’estat d’alarma, en cinc setmanes en va armar una sota la següent premissa: «¿Com seria la vida d’una mare d’una edat com la meva, amb dos o quatre fills a qui no torna a veure?». L’editorial Tusquets, en què va publicar tota la seva obra literària des dels inicis, espera conèixer quin ha de ser el futur de l’original inèdit situat en un escenari de pandèmia.

Almudena Grandes, nascuda a Madrid el 7 de maig de 1960, es va donar a conèixer als 28 anys amb la novel·la ‘Las edades de Lulú’, guanyador del premi de novel·la eròtica La Sonrisa Vertical, promogut al si de la col·lecció de l’editorial Tusquets, a què sempre es va mantenir fidel, pel cineasta Luis García Berlanga. Col·lecció (i gènere) que als anys 80 encara vivia un auge el final del qual va ser certificat per la defunció d’aquesta col·lecció de tapes rosa de la qual Grandes va ser la seva gran supervendes. El desenvolupament eròtic de Lulú a partir de la tendra edat de 13 anys va aixecar certa polèmica llavors tot i que potser ho hagués fet més avui. Va ser portada al cine pel director Bigas Luna.

Grandes, de conviccions progressistes, republicanes i feministes, autoproclamada «roja», va passar aviat a la novel·la social, cada cop més amb elements de reivindicació de la recuperació de la memòria històrica. Després de ‘Te llamaré viernes’ (1991) i ‘Malena es un nombre de tango’ (1994), ‘Atlas de geografia humana’ (1998), ‘Los aires difíciles’ (2002), ‘Castillos de cartón’ (2004) i ‘El corazón helado’ (2007), que amb el seu relat de les peripècies de dues famílies enquadrades en els dos bàndols de la Guerra Civil ja prefigurava el que vindria, la seva reivindicació de l’herència literària de Benito Pérez Galdós va passar a ser explícita a l’emprendre el 2010 una sèrie de novel·les sobre la postguerra a Espanya emmarcades sota l’epígraf ‘Episodios de una guerra interminable’.

Grandes es va avançar a molts en la seva reivindicació dels frescos històrics realistes de Galdós, revaloritzats ara en el centenari de la seva mort. «Tot el que li passa a Galdós és com si em passés a mi, un triomf personal», explicava fa poc.

Hauran sigut finalment cinc, dels sis volums previstos per Grandes, els episodis publicats: ‘Inés y la Alegría’ (2010), una història d’amor en què es barrejaven la invasió dels maquis a la Vall d’Aran i la cuina; ‘El lector de Julio Verne’, protagonitzat pel fill d’un guàrdia civil implicat en la persecució dels guerrillers antifranquistes a la serra de Jaén el 1947; ‘La tres bodas de Manolita’, sobre la pobresa de la postguerra; ‘Los pacientes del doctor García’ (2017), situat al Madrid convertit en niu d’espies després de la Segona Guerra Mundial, pel qual va rebre el Premio Nacional de Narrativa, i finalment ‘La madre de Frankestein’ (2020), en què abordava el destí final d’Aurora Rodríguez, la mare d’Hildegart Rodríguez, una noia de 18 anys modelada per convertir-se en la dona moderna ideal, que va acabar sent assassinada per la seva progenitora.

Potser alguns van veure el format narratiu d’Almudena Grandes com anacrònic, però amb aquest va seguir el vent de la renovada lluita de les últimes dues dècades per recuperar i honrar la memòria dels derrotats de la Guerra Civil. En una entrevista amb aquest diari explicava que la seva decisió responia al «desig d’explotar un filó d’històries esplèndides que encara no s’han explicat a més de l’impuls moral d’ensenyar al lector contemporani com milers de dones i homes es van jugar la vida perquè avui nosaltres poguéssim tenir democràcia i llibertats».

Posats a reivindicar oblidats, el seu gat es deia Negrín, i no només perquè fos negre.

Les reaccions de condol han sigut immediates. Una, la del president del Govern, Pedro Sánchez, que la definia com una escriptora «compromesa i valenta, que ha explicat la nostra història recent des d’una mirada progressista». La ministra de Treball, Yolanda Díaz, es va mostrar «desolada» per la pèrdua de Grandes i va remarcar que va representar la «consciència» i la «valentia». «No hi ha paraules per retratar aquest dolor, no hi ha paraules per dir-li adeu a Almudena Grandes. Ella sí va tenir paraules per tot, va ser memòria, història viva d’aquest país. Ella va representar la consciència, la valentia, el coratge de viure i explicar-ho. Ens vas fascinar amb ‘Las edades de Lulú’ i vas escriure uns veritables episodis nacionals del segle XX espanyol. Estic desolada per perdre’t i em sento una privilegiada per haver-te conegut. Descansa en pau, Almudena. Et continuarem llegint. Continuarem disfrutant amb tu», ha escrit.

També la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, s’ha mostrat «consternada» per la mort de l’autora. «Una magnífica escriptora i millor persona. Dona referent on n’hi hagi. Sempre en la nostra memòria», ha escrit. La ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, ha donat l’últim adeu a l’escriptora i ha enviat el condol a la família. «Almudena Grandes va deixar històries que omplen els nostres prestatges i la nostra memòria col·lectiva. Compromesa i lluitadora, avui ens ha deixat. Una abraçada enorme als seus familiars i amics en aquestes hores tan difícils», ha tuitejat. A les seves paraules s’ha afegit també la ministra d’Igualtat, Irene Montero, que ha agraït a Almudena Grandes haver escrit sempre «des de la mirada de les dones, des de la memòria històrica i des de la bellesa de les paraules. Sempre amb nosaltres».

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha destacat Grandes com «un referent de la literatura espanyola contemporània, una escriptora grandiosa, una dona a qui admiro i un exemple per a generacions senceres. Quant et trobarem a faltar, la meva estimada Almudena», ha indicat. El ministre de Cultura, Miquel Iceta, ha indicat: «Avui les lletres espanyoles i els progressistes estem de dol. El meu més sentit condol a Luis García Montero». El líder de Més País, Íñigo Errejón, també ha volgut mostrar el seu condol per la pèrdua de Grandes, la «narradora de les nostres derrotes i de la dignitat». «Ha mort Almudena Grandes. Narradora de les nostres derrotes i de la dignitat. De l’orgull de ser dels nostres. Que la terra et sigui lleu, companya», ha escrit.

Perdemos a una de las escritoras referentes de nuestro tiempo. Comprometida y valiente, que ha narrado nuestra historia reciente desde una mirada progresista.

Tu recuerdo, tu obra, siempre estará con nosotros, Almudena Grandes.

Un abrazo a su familia y seres queridos. pic.twitter.com/m8N7qlBNKr

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) 27 de noviembre de 2021

Almudena Grandes estava casada amb el poeta Luis García Montero, actualment director de l’Institut Cervantes i candidat d’Izquierda Unida a la presidència de la Comunitat de Madrid el 2015. Un marc familiar que va fer que resultés una sorpresa la notícia que la filla de tots dos, Elisa García Grandes, es presentés aquest any com a candidata a Madrid per la Falange.