L’audiovisual gallec i basc davant les incògnites del 6%

La cinematografia gallega i basca ha anat consolidant-se els últims temps gràcies al recolzament de les seves diferents comunitats autònomes i a l’impuls d’una sèrie de productors i directors que han intentat reivindicar les seves arrels, la seva cultura i la seva llengua a través d’una mirada autoral. Es tracta de dos escenaris amb les seves pròpies peculiaritats, però que no han parat de créixer els últims anys, dotant el panorama nacional d’una diversitat per la qual fa molt temps que s’està lluitant. 

Entusiasme i dubtes

L’anunci que la futura Llei General de Comunicació Audiovisual haurà d’establir un percentatge d’obligatorietat per als serveis de catàleg de les grans plataformes digitals ha sigut rebut amb entusiasme, però també amb molts dubtes i incògnites sobre la manera com es pot executar d’una manera objectiva. 

Alfonso Blanco, director general de la productora Portocabo, assentada a la Corunya, i responsable de l’èxit de la sèrie ‘Hierro’ o de la recent pel·lícula ‘Cuñados’ reconeix que ha sigut tan sobtat que els ha agafat a tots ‘desprevinguts’ i que encara falta furgar en la lletra petita. Una de les claus és si el doblatge comptaria a l’hora de complir la quota. «Si és així, ens quedaríem com estem», diu Blanco. «Així que no tinc clar si es tracta d’una súper noticia per destapar el xampany, perquè seria una injecció de diners per a les llengües cooficials, o es quedaria en una cosa simbòlica». 

Gallec a HBO

Portocabo acaba d’estrenar la segona temporada del drama policial ‘Auga seca’, que s’ha convertit en el primer producte rodat en gallec (i en portuguès) que s’ha incorporat al catàleg d’HBO. «És el moment oportú perquè el sector, les institucions i les plataformes es posin a negociar i que es reconegui la pluralitat idiomàtica que hi ha a Espanya». Alfonso Blanco pensa que, en l’actualitat, l’idioma no és un problema per a les plataformes, ja que a través d’elles consumim contingut de qualsevol part del món que té una gran repercussió. «Si les tres autonomies amb idiomes cooficials reben una injecció, tenen les estructures per produir, però crec que cal ser prudents a l’hora d’imposar normes que no se sap si es poden complir». 

¿Què passa amb les produccions més independents? És el que es pregunta Blanco i també Jose Mari Goenaga, director, guionista i productor que, al costat de Jon Garaño i Aitor Arregi, després de l’èxit de ‘Loreak’ i ‘Handia’, prepara en aquests moments el primer original de Disney + a Espanya sobre la vida del dissenyador de moda guipuscoà Balenciaga. Per a ell, resulta crucial que se segueixi recolzant el sector menys ‘mainstream’. «L’important és de quina manera es trasllada tot això a la realitat. Els últims anys la producció en eusquera s’havia vist enfortida i és important que les llengües minoritàries no quedin infrarepresentades. Cal protegir la diversitat lingüística, però també la producció independent perquè no es faci un pas enrere», comenta. 

Notícies relacionades

L’audiovisual català s’encomana a la quota de 6% per sortir del pou

Madrid es postula com a centre neuràlgic de l’audiovisual a Europa

Un altre dels baluards del cine en eusquera (i en gallec, ja que va ser productor d’’Lo que quema’, d’Oliver Laxe), és Koldo Zuazua, que l’any passat va presentar ‘Akelarre’ i aquesta temporada de premis parteix com a favorit gràcies a ‘Maixabel’. «Encara no hi ha res regulat i no sé si serà factible o legal dins de les disposicions europees, que és una cosa que sabran polítics o juristes. Si passés, seria una gran notícia». 

El productor creu que, tot i que Madrid monopolitzi la producció, des de fa uns anys percep una descentralització, una cosa amb la qual coincideix Alfonso Blanco. La saturació és tan gran a la capital, que el sector s’està diversificant cap a altres punts geogràfics. «Tot està pendent d’un fil i es troba en procés de canvi, també a les televisions públiques. EiTB produeix en eusquera, però els seus pressupostos són molt petits, així que la seva unió amb les plataformes seria una manera de transcendir l’àmbit local. Si ho fan els islandesos o els danesos, per què no nosaltres».