Recuperen a Xàbia un plom ibèric amb escriptura del segle IV aC.

Xàbia i la Marina Alta han entrat en gran en l’apassionant història de l’enigmàtica escriptura ibèrica. Acaba de sortir a la llum una peça excepcional. És un plom datat entre els segles IV i III aC i conté ni més ni menys que 200 signes. L’amanuense els va gravar amb precisió. El plom està desplegat en quatre làmines. «És una peça magnífica», assegura Joan Ferrer i Jané, especialista en epigrafia paleohispànica de la Universitat de Barcelona.

L’escriptura ibèrica es pot llegir fonèticament (la pronunciació la va desxifrar el 1922 l’investigador Manuel Gómez-Moreno), però el significat és una nebulosa.

Aquest plom ibèric l’ha recuperat la Fundació Cirne de Xàbia. El seu president, Enric Martínez, és caut i revela el que és estrictament necessari: «Ens va arribar d’una donació anònima i pertany a la Marina Alta, però no puc dir res més».

La fundació vetlla pel patrimoni cultural. Fa tres anys, primer de tot, el «destí» (per dir-ho d’alguna manera) va posar la sorprenent peça a les seves mans. Cirne i el Museu de Xàbia van contactar amb els principals experts. Primer s’havia de comprovar la seva autenticitat. L’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i) i els especialistes del grup Littera de la Universitat de Barcelona (integrat, a més de per Joan Ferrer i Jané, per Noemí Moncunill, Víctor Sabaté i Javier Velaza), van acreditar que era un plom ibèric com Déu mana. A més, figura entre els 30 o 40 més ben conservats i entre els 15 amb un text més llarg.

«Qualsevol museu es rifaria una peça tan valuosa com aquesta», assegura l’expert en epigrafia.

El plom es va presentar divendres a la seu de la Fundació Cirne. Ferrer i Jané va explicar que la seva escriptura incisa pertany a la variant nord-oriental dual. Va afirmar que «epigràficament» es pot situar en l’àrea edetana (Llíria) o contestana, territori que engloba l’actual província d’Alacant i part de les de València, Múrcia i Albacete.

L’expert va advertir que als jaciments ja no se solen descobrir ploms ibèrics. Els furtius s’han avançat i els han espoliat. Una vegada recuperats, és complicat situar-los cronològicament i geogràficament.

El que s’ha rescatat a Xàbia presenta signes complexos, per això es data en un moment antic de l’escriptura ibèrica, que amb el temps es va anar simplificant.

L’expert ha transcrit tots els signes i és capaç de llegir el text. Desentranyar-ne el significat és un altre tema. «El 60% del que podem entendre són noms propis», va assenyalar.

També ha detectat girs que s’utilitzaven per donar testimoni, cosa que es podria interpretar com un document comercial. No obstant, Ferrer i Jané descarta en principi aquesta hipòtesi i intueix que aquests 200 signes estan relacionats amb el culte i la religió.

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

La disposició de l’escriptura és ben curiosa. Les línies estan marcades. Els signes de la meitat superior apareixen de cara amunt i els de la inferior de cap per avall. Funciona com un mirall, com si dues persones escriguessin cara a cara a les mateixes làmines.

El plom es trobava originàriament plegat com un llibre. Però el furtiu que se’l va endur d’un jaciment el va obrir i va estripar els quatre «fulls». No obstant, la peça s’ha conservat molt bé. El metall, ideal per la seva ductilitat per a l’escriptura incisa, ha perdut, això sí, elasticitat amb el temps.