Les cançons de Serrat continuaran sonant en directe amb les versions d’una infinitat d’artistes

De l’influx de Serrat en les successives generacions va retre compte Estopa quan va començar a integrar ‘Me’n vaig a peu’ en els seus concerts per terres catalanes. Una adaptació amb ritmes rumbers, «una miqueta desvirtuada, amb una miqueta de flamenc i de salsa», així la va presentar David Muñoz una nit a Luz de Gas. Els germans la van arribar a gravar amb el seu autor en el ‘boxset’ de quatre compactes ‘Antología desordenada’ (2014), i la van compartir de nou en l’especial de la Nit de Nadal de TVE.

Una elèctrica ‘Señora’

El cançoner de Serrat ha anat de mà en mà, i de boca a orella, a través de grups pop com Tachenko (‘Mediterráneo’) i El Canto del Loco (‘Aquellas pequeñas cosas’), i d’una institució del rock, Los Enemigos, que van gravar una energètica ‘Señora’ per al disc de tribut ‘Serrat... eres único!’ (1995). El tema va arribar a les seves mans de retruc, ja que era un dels que cap dels implicats en l’àlbum havia elegit, però es va convertir en peça habitual dels seus concerts. D’aquest treball col·lectiu, que va donar peu a una segona entrega deu anys després, surten altres aproximacions valuoses, com el sentit ‘Romance de Curro ‘el Palmo’’ en la veu d’Antonio Vega.

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

En altres registres cal esmentar el ‘Lucía’ que es va fer seu Pasión Vega, i l’ecologista ‘Plany al mar’ que Sílvia Pérez Cruz ha compartit amb el mateix Serrat. Des del flamenc, Mayte Martín amb ‘Paraules d’amor’ i Enrique Morente anotant-se les ‘Nanas de la cebolla’, peces incloses en dos discos d’homenatge, ‘Cantares. Los artistas flamencos cantan a Serrat’ (2012) i ‘Los flamencos cantan a Miguel Hernández’ (2013). L’intimisme jazzístic va embolcallar Laura Simó i el recentment finat Francesc Burrull en l’exercici ‘serratià’ integral de ‘Temps de pluja’ (2010), i la llatinitat tropical va subministrar, de la mà d’artistes com Silvio Rodríguez o Chucho Valdés, registres inèdits en dos volums de ‘Cuba le canta a Serrat’ (2005-07).

L’impacte de David Broza

Però les adaptacions significatives es remunten als vells temps, quan Marisol es va marcar una vivaç ‘Tu nombre me sabe a yerba’ (1969), versió tan recordada per molts com la del seu autor, i Nuestro Pequeño Mundo va portar ‘Vagabundear’ al seu llenguatge folk (1975). El cançoner va saltar a Itàlia amb Mina, que ja el 1969 va posar tot el seu sentiment a ‘La tieta’ (‘Bugiardo e inconsciente’), i més endavant, va portar al seu camp ‘Balada de otoño’ i ‘Romance de Curro ‘el Palmo’ I a Serrat li deu l’israelià David Broza un dels seus episodis de més èxit, l’àlbum ‘Haishá sheiti’ (‘La dona que jo estimo’, 1983), integrat per adaptacions a l’hebreu, que va obtenir un gran èxit comercial al seu país i va recordar el poder d’aquest cançoner més enllà de les fronteres culturals.