Javier Bardem assegura que ‘Being The Ricardos’ va ser com «una muntanya Everest per escalar»

«Una muntanya Everest per escalar»: així va descriure aquest dijous Javier Bardem el seu paper a ‘Being The Ricardos’, que protagonitza amb Nicole Kidman i que explica la història del complicat matrimoni de Desi Arnaz i la icònica Lucille Ball, dues de les figures més importants de la televisió nord-americana. «Quan em va arribar (el paper), em va arribar amb un mes i mig d’antelació per preparar-me», va explicar a EFE Bardem sobre l’alfombra vermella disposada al Jazz at Lincoln Center, en ple cor de Manhattan, minuts abans de la primera projecció del llargmetratge. «El repte va ser justament relaxar, anar frase a frase, vídeo a vídeo, àudio a àudio. [...] Anar guanyant una mica cada dia més seguretat, que podia fer aquest personatge», va afirmar l’espanyol, que va revelar que feia «anys» que volia ficar-se a la pell d’Arnaz, un actor cubano-nord-americà que va aconseguir triomfar a la petita pantalla dels EUA.

Per Bardem, Arnaz era un personatge «‘bigger than life’, com diuen aquí, enorme». Amb la seva dona, Lucille Ball, va protagonitzar una de les comèdies més conegudes dels EUA, ‘I Love Lucy’, un xou que als anys 50 era fidelment seguit per la meitat dels televidents del país, és a dir, uns 16 milions de persones. Per la seva part, Kidman, una de les indiscutibles veteranes de Hollywood, va confessar que afrontar un personatge tan estimat com Lucille Ball va ser complicat. «Inicialment va ser molt aclaparador, però després em va encantar fer-lo, em va encantar interpretar-la», va explicar Kidman als periodistes poc abans de la projecció. «Ella em va alliberar. Jo soc molt més rígida i angular que ella. Ella era molt física i una bona ballarina, una cosa que crec que molta gent no sap», va afegir l’australiana, que feia així referència directa a les crítiques que va rebre el director i guionista de la pel·lícula, Aaron Sorkin, quan es va saber que havia seleccionat Kidman per representar Ball.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

I és que les xarxes socials no van ser gaire amables quan el mes de gener passat es va anunciar que Kidman es ficaria a la pell de Ball, i Bardem a la d’Arnaz. L’elecció de la protagonista femenina no va agradar, perquè al contrari que Kidman, Lucille Ball era una actriu molt expressiva, amb grans gestos i una comèdia molt física, i perquè una altra intèrpret, Debra Messing, ja havia retratat Ball en ocasions anteriors i havia sigut molt aplaudida. La del protagonista masculí tampoc va agradar, perquè es tractava d’un actor espanyol encarnant un cubano-nord-americà, i els comentaris negatius assenyalaven que hi havia molts actors de Llatinoamèrica entre els quales escollir per interpretar Arnaz. «Ho vaig ignorar, perquè jo tenia l’avantatge de saber de què anava la pel·lícula», va dir a EFE el director Aaron Sorkin respecte a l’allau de crítiques a internet, abans que es comencés a rodar el film. «No és estrany veure gent que té una opinió molt taxativa sobre una pel·lícula que no han vist. Però estic segur que vaig elegir els dos millors actors per a aquests papers, i la gent que vingui a veure la pel·lícula pensarà igual», va apuntalar el director.

Les primeres crítiques que s’han començat a sentir de moment li donen la raó, i fins i tot es parla de la possibilitat que tant Bardem com Kidman optin a un Oscar, tot i que l’espanyol descriu aquests rumors com a «soroll» que prefereix ignorar. «Jo l’únic que vull és estar celebrant l’orgull i sobretot l’agraïment de pertànyer a una pel·lícula així, una gran pel·lícula. La resta és soroll que no m’incumbeix i tampoc em convé», va concloure Bardem.