Nit literària
Sergi Belbel, del teatre a la novel·la confessional per guanyar el premi Sant Jordi
El dramaturg i exdirector del TNC aconsegueix amb ‘Morir-ne disset’ el guardó més ben dotat de les lletres catalanes, que recull a la gala de la Nit de Santa Llúcia
Ricard Sunyol guanya el Mercè Rodoreda de contes amb ‘Declaració d’invencions’ i el mallorquí Antoni Vidal s’alça amb el Carles Riba de poesia amb ‘Si entra boira no tindré on anar’
Sergi Belbel ha tornat aquesta nit a la que ha sigut la seva ‘casa’ durant anys, el Teatre Nacional de Catalunya (TNC), que va dirigir entre el 2006 i el 2013. Però no ho ha fet com a dramaturg i director teatral sinó com a guanyador del Premi Sant Jordi, el més ben dotat de les lletres catalanes (60.000 euros), amb el seu debut a la novel·la, ‘Morir-ne disset’, una obra «ludocriminal i impregnada d’humor negre», segons el jurat, on sense ser un ‘thriller’ policíac, el protagonista confessa haver comès 17 assassinats. Belbel (Terrassa, 1963), que ha recollit el guardó a la gala de la 71a la Nit de Santa Llúcia, la festa de les lletres catalanes que convoca Òmnium, es va veure obligat durant la pandèmia a deixar d’exercir la seva professió escènica amb el tancament de les sales de teatre i es va trobar amb 18 hores lliures cada dia en les quals es va sorprendre escrivint una novel·la «des de l’estómac».
En la Nit, que ha comptat amb el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, després de quatre edicions d’absència per ser a la presó arran del judici del procés, també s’han entregat el Mercè Rodoreda de contes a un altre debutant, Ricard Sunyol, el Carles Riba de poesia al mallorquí Antoni Vidal i el Folch i Torres d’infantil a Carles Sala.
Assassinats i venjança
A ‘Morir-ne disset’, Belbel, també filòleg i gran lector de novel·la, realitza un exercici autoficcional on el protagonista, que no és ell –«jo no mato persones, no soc un assassí»–, admet haver matat 17 persones entre el 1981, amb el cop d’Estat de Tejero, i els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, retratant de passada els anys del tardofranquisme i els primers de la democràcia. En aquest «relat confessional» hi ha molt humor negre, perquè «en aquests moments de pandèmia el sentit de l’humor és essencial», opina el dramaturg, però també hi ha «dolor sota la comèdia».
A ‘Morir-ne disset’ hi ha molta ficció, però també anècdotes reals. El protagonista, un immigrant arribat del Sud d’Espanya que entaula amistat amb un treballador català al Vallès, es pren la justícia per la seva mà, ja que creu que les 17 persones que mata són indesitjables que s’ho mereixen i considera que el món és millor sense elles. En això hi ha, per part de Belbel, «algun petit desig de venjança». Segons el jurat, la novel·la, «intel·ligent, divertida i valenta», també «dessacralitza, des de la sàtira, la llengua i la literatura».
Debut en el relat
A Ricard Sunyol (Masnou, 1989), el seu debut literari, ‘Declaració d’invencions’, li ha valgut el Premi Mercè Rodoreda de contes (dotat amb 6.000 euros). Es tracta d’uns relats postmoderns i iconoclàstics, alguns de surrealistes, amb influències tant de la tradició nord-americana de David Foster Wallace com de Borja Bagunyà i Adrià Pujol. Sunyol ha utilitzat una escriptura lúdica i un humor absurd que juguen amb el llenguatge i les formes narratives per tractar temes com la violació, el fracàs, la ficció televisiva contemporània o les relacions entre pares i fills o amics. El jurat ha reconegut l’«originalitat de la veu i l’estil que travessa el conjunt de l’obra» a més de «l’experimentació formal i sonora i el joc amb el llenguatge».
Boira entre versos
El Carles Riba de poesia (dotat amb 3.000 euros) ha recaigut en el mallorquí Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) per ‘Si entra boira no tindré on anar’, on, segons l’opinió del jurat, la boira del títol sembla dominar els poemes, «construccions gairebé aèries de tan delicades, tant en vers com en prosa».
Juvenil, desert
Mentre que el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil ha quedat desert, el Josep M. Folch i Torres de literatura infantil (dotat amb 6.000 euros) ha premiat l’obra ‘Capità Lluc’, de Carles Sala i Vila (Girona, 1974), autor amb una trajectòria d’una quarantena de llibres que ja havia guanyat el guardó el 2009, a més d’altres premis com el Vaixell de Vapor o el Barcanova. Per al jurat, l’obra guanyadora, una història d’aventures, «una ‘road movie’ infantil», segons Tina Vallès, «dona valor a la relació entre nens i avis» mentre explica com els avis de dos pobles construeixen dos vehicles extraordinaris perquè els seus petits puguin conèixer el mar. Aquests emprenen el viatge amb un jove capità, Lluc, astut, decidit, i cec.
Notícies relacionadesLes obres guanyadores del Sant Jordi, del Rodoreda i del Carles Ribas les publicarà Proa el pròxim febrer, mentre que La Galera editarà al març l’àlbum guanyador del Folch i Torres.
A la gala s’han entregat, a més, el premi Internacional Joan B. Cendrós a l’artista xinès Ai Weiwei (dotat amb 3.000 euros) i el Muriel Casals de comunicació a la plataforma Filmin.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Tres hores que van canviar el Barça
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia