Crítica de ‘Mamá o papá’: Miren Ibarguren o Paco León

El 2015 el francès Martin Bourboulon va abordar a ‘Papá o mamá’ la separació matrimonial des d’un punt de vista tan inèdit com ‘destroyer’, capgirant els cruents processos de custòdia i configurant una comèdia negra tan incòmoda com lliure i bastant salvatge. ¿Què passaria si el pare i la mare en comptes de fer mèrits per quedar-se amb els seus fills s’esforcessin a fer-los putades per treure-se’ls de sobre? 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Dani de la Orden, el nostre expert nacional en ‘remakes’, adapta aquest material inflamable a la realitat del nostre país, sempre una mica més blanca a nivells de convencionalisme industrial que la francesa. La seva ‘Mamá o papá’ pot ser que sigui menys bruta, però continua mantenint bones dosis d’incorrecció política que s’agraeixen a l’hora de riure sense por de l’autocensura, introduint-nos en una voràgine de situacions forassenyades en les quals els nens es convertiran en els més damnificats, glups. No ens hem d’escandalitzar ni trucar a les associacions de protecció del menor, al cap i a la fi, és una comèdia familiar, tot i que s’agraeix que escapi per una vegada dels paràmetres retrògrads que solen dominar-la. 

La pel·lícula podria també dir-se ‘Miren Ibarguren o Paco León’, ja que són els dos intèrprets els que vertebren amb el seu talent còmic tot aquest dispositiu tan malvat com divertit. Impossible triar-ne un, cal quedar-se amb tots dos.