Estrenes de cine

Spider-Man: l’estrella rotunda dels estudis Marvel

L’actor Tom Holland i el director Jon Watts van inaugurar el 2017 una nova i fructífera etapa cinematogràfica de Peter Parker / L’home aranya, que arriba a la seva tercera entrega amb ‘Spider-man: No way home’, estrenada aquest dijous. Spidey ha sigut desemmascarat i necessita el Dr. Strange per a les seves incursions en el metavers.

Sony Pictures Releasing

La forma en què Spider-man s’ha incrustat en l’Univers Cinematogràfic de Marvel és modèlica. Kevin Feige, president de Marvel Studios i ideòleg i conductor d’aquest univers, ha sabut donar-li prou espai personal per a les seves pròpies pel·lícules i un lloc privilegiat a la saga de Els Venjadors. Etern adolescent, Peter Parker, el jove, que s’amaga rere la màscara de l’home aranya va ser tutelat primer per Tony Stark, el magnat albergat a l’interior de l’aerodinàmica armadura d’Iron Man, i, desaparegut aquest, ara té en Dr. Strange el seu nou i necessari protector. Perquè Peter/Spider-man és el superheroi més fràgil i pròxim de tota l’escuderia Marvel. Per això el seu enorme èxit des del moment de la seva primera aparició, de la mà de Stan Lee i el dibuixant Steve Ditko: un nano de 15 anys –aquesta era la seva edat en els primers còmics, publicats el 1962– convertit a desgrat seu en superheroi amb tants poders com responsabilitats.

Ditko va ser el creador gràfic, el que li va atorgar senyes d’identitat, torbació adolescent al rostre desemmascarat, vestit peculiar i teranyines més que resistents propulsades des dels seus canells. Però Ditko i Lee van entrar en conflicte a causa d’un dels rivals del personatge, Follet Verd: el dibuixant volia que la seva identitat continués sent un misteri per als lectors, mentre que el guionista volia revelar-la. Va prevaler l’opinió de Lee i Ditko va abandonar el barco després de quatre anys esplèndids. No va ser menys important el dibuixant que el va substituir a partir del número 39 de la publicació ‘Amazing Spider-man’, aparegut l’agost del 1966: John Romita Sr. va liderar el canvi i va inaugurar una nova etapa que convertiria l’adolescent aràcnid en el personatge més popular de Marvel.

Notícies relacionades

L’estil dinàmic i minuciós de Romita Sr. va destacar tant en les baralles i vols de Spider-man com en les situacions quotidianes de Peter, planificades a base de composicions en primers plans que recordaven els còmics clàssics dels anys 40 i 50. Romita Sr. va produir algunes de les vinyetes més icòniques de la sèrie –la de Peter abandonant el seu vestit dins d’un cubell d’escombraries en un carreró– i es va responsabilitzar també de les tires diàries per a diari en blanc i negre, publicades entre el gener del 1977 i el novembre del 1981. Era la mateixa època en què un jove Frank Miller s’apoderava del personatge i li donava un nou pas de rosca. Spider-man seria dibuixat després per Todd McFarlane –el creador del fosc i demoníac Spawm–, Alex Ross, John Romita Jr. i Mark Bagley, entre d’altres. Una de les últimes col·leccions del personatge ha sigut escrita per J. J. Abrams, el creador catòdic de ‘Perdidos’ i ‘Fringe’.

Trilogia exemplar

En el cine va comptar amb una trilogia exemplar entre el 2002 i el 2007 de la mà del director Sam Raimi i l’actor Tobey Maguire, potser una mica gran per al personatge, ja que tenia 27 anys quan va fer ‘Spider-man’, però ideal per expressar els dubtes sentimentals de Peter i els conflictes morals del seu àlter ego emmascarat. Andrew Garfield el substituiria amb bastant menys encert a dos films, ‘The amazing Spider-man’ (2012) i ‘The amazing Spider-man: el poder de Electro’ (2014), fins que Tom Holland, de presència ‘teen’ i edat més adequada –20 anys quan va debutar com a Spidey– ha aconseguit el paper involucrant-se en els relats dels altres– ‘Capità Amèrica: Civil War’ (2016) i ‘Vengadores: Infinity war’ (2018)– i en els seus propis –’Spiderman: Homecoming’ (2017), ‘Spider-man: Lejos de casa’ (2019) i ‘Spiderman: No way home’ (2021). El personatge va ser objecte anteriorment d’una sèrie de televisió protagonitzada per Nicholas Hammond el 1978, i ha gaudit d’una original relectura animada amb ‘Spider-man: Un nuevo universo’ (2018), construïda a partir de diferents encarnacions de l’home aranya en universos paral·lels.