Steven Spielberg: «Mai, en tota la meva vida, havia presenciat tanta divisió al meu país»

‘West Side Story’, recordem, és una relectura de ‘Romeo i Julieta’ ambientada en el centre d’una guerra entre bandes rivals, els caucàsics Jets i els porto-riquenys Sharks, que es lliura als carrers de Nova York. Va ser estrenada a Broadway el 1957 i portada al cine per primera vegada el 1961 a càrrec del director Robert Wise –amb gran èxit: va obtenir deu Oscars–, però Spielberg considera que el seu argument té molt a dir sobre el 2021. «Vivim un present perillosament reaccionari i ignorant, i llastat per un violent enfrontament entre dos bàndols que no estan disposats a dialogar. Mai, en tota la meva vida, havia presenciat tanta divisió al meu país; això fa que el conflicte entre els Jets i els Sharks resulti particularment rellevant».

Per a consonar amb el ‘zeitgeist’, això sí, el text original ha requerit certa actualització. Al seu dia, al cap i a la fi, els seus creadors no es van preocupar gaire per fer un retrat realista i respectuós de la comunitat porto-riquenya de Nova York; com ell mateix va assegurar en una ocasió, el compositor recentment mort Stephen Sondheim no coneixia ni un sol porto-riqueny quan va escriure les lletres de les cançons. Per empitjorar les coses, a més, la pel·lícula de 1961 va ocupar intèrprets caucàsics per encarnar bona part dels seus personatges llatins, per la qual cosa actors com Natalie Wood i George Chakiris van haver d’enfosquir-se la cara amb maquillatge; fins i tot Rita Moreno va ser obligada a fer-ho malgrat haver nascut a Puerto Rico.

Moreno també apareix a la nova pel·lícula, aquesta vegada amb el seu color natural. Cap dels membres del seu repartiment, de fet, va haver de recórrer al betum, perquè tots els personatges llatins estan encarnats per actors llatins; i molts d’ells, que en versions prèvies del musical eren poc més que estereotips errants, han sigut dotats de més profunditat. Per primera vegada en una adaptació de ‘West Side Story’, a més, la primera cançó amb lletra que apareix en la narració és una de cantada en espanyol, ‘La Borinqueña’, variació de l’himne porto-riqueny que no apareixia a l’obra original; i diversos versos de la que sens dubte és una de les peces sonores més cèlebres del musical, ‘America’, han sigut modificats per eliminar-ne expressions denigrants i xenòfobes. Però aquestes dosis de correcció política, assegura Spielberg, no han sigut el seu únic mètode per dotar la història de frescor. «He volgut dotar la pel·lícula de gran autenticitat i realisme, tant en els diàlegs com en les localitzacions. Vam rodar tots els números de ball en carrers reals i no en decorats, perquè la intenció sempre va ser fer un musical de carrer, no un de teatral».

No ha anat bé a taquilla

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Fins i tot des d’abans de la seva estrena als Estats Units fa poc menys de dues setmanes, ‘West Side Story’ es considera ferma candidata a triomfar a la pròxima gala dels Oscar. No obstant, també ha fet parlar per altres motius una mica més ingrats: en primer lloc, la inclusió en el seu repartiment d’un personatge transgènere –encarnat per l’intèrpret no binari Iris Menas– ha provocat la prohibició de la seva estrena a l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Kuwait, Bahrain, Oman i Qatar; en segon lloc, no està funcionant gens bé a la taquilla del seu país, i cal preguntar-se per què: ¿és sobretot per culpa de la pandèmia, o perquè el musical continua sent un gènere comercialment difícil? ¿O potser el públic ha girat l’esquena a la pel·lícula a causa del seu protagonista masculí, Ansel Elgort, que després de rodar-la ha sigut acusat d’abusar sexualment d’algunes menors? Sigui com sigui, encara té temps –i atributs– per seduir l’audiència.