Hotel Cadogan

Elogi i homenatge al majordom

Míster Stevens, a ‘El que resta del dia’, va reivindicar l’ofici erigint-se en narrador

Diguem-ho clar d’una vegada: a la majoria de les sèries d’època, com ‘Downtown Abbey’, les petiteses del servei resulten moltíssim més sucoses que els desvaris dels senyors. Sense el nostre concurs, mansions i hotels deixen de funcionar. I no es tracta d’orgull de classe ni de corporativisme gremial, no. La novel·la de la regència, la victoriana i l’eduardiana, les sèries i les pel·lis no serien el mateix sense el cos de casa, sense aquesta cohort d’actors de repartiment que exerceixen un paper adventici en la vida d’‘els altres’, els de dalt: la cuinera, les donzelles, els lacais, la institutriu, el jardiner, els mossos de quadra, la majordoma i sobretot el majordom, molt malgrat la frase «the butler did it».¿Que el majordom és l’assassí?, ¿qui va encunyar el despropòsit? Que sapiguem, aquest supòsit atroç passa només a dues obres com per carregar amb aquesta etiqueta: ‘La puerta’, de Mary Roberts Rinehart, i ‘Tragedia en tres actos’, d’Agatha Christie (aquí, a sobre, el culpable és un senyoret disfressat de majordom).

El cap dels ‘valets’ sol ser la persona més confiable de la casa i gairebé sempre és més llest del que es fa veure, de vegades molt més que el mateix amo, com passa amb Reginald Jeeves a les novel·les de P. G. Wodehouse. Sens dubte, el nostre majordom favorit de tots els temps és míster James Stevens, servent de Darlington Hall a la novel·la de Kazuo Ishiguro ‘El que resta del dia’ (1988), portada al cine per James Ivory cinc anys després. Impossible separar els perfils de Stevens dels de l’actor Anthony Hopkins en la seva meravellosa interpretació. Un personatge tràgic, en el fons, no tant per haver servit un home indigne durant 30 anys, sinó per haver sigut incapaç de furgar en els seus propis sentiments, enrocat en un inflexible sentit del deure i de l’honor. Míster Stevens va ser el primer a agafar les regnes del narrador –poc fiable, això sí–, i reivindicava així la legió de majordoms que el van precedir: Poole, a ‘L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde’; Frith, a ‘Rebecca’; Wilcox, al castell de Brideshead; Alfred Pennyworth (llegeixi’s Michael Caine), en les pel·lis de Batman; o bé Sebastian Beach, a les novel·les del castell de Blandings (Wodehouse, again), amb la cella aixecada, durícies als peus i aquesta veu que sembla «un porto anyenc fet audible». En els vells temps, se’ls obsequiava amb una ampolla de brandi per Nadal.

Temes:

Kazuo Ishiguro Hotel Cadogan

Inicia sessió 0 Comentaris