Resum de l’any cultural

Les 10 millors pel·lícules nacionals del 2021

Els experts d’EL PERIÓDICO trien les produccions més destacades fetes aquí i estrenades durant l’any que està a punt d’acabar.

El cine espanyol del 2021 ha esquivat les dures batzegades de la pandèmia a cop de propostes d’allò més diferents i imaginatives en què batega el risc i l’esperit crític. Un grapat d’obres de referència que basculen entre el cine independent i el cine d’autor amb esperit comercial que confirma la salut d’una indústria que ha demostrat estar a l’altura de les circumstàncies en temps incerts oferint pel·lícules d’una qualitat i d’un eclecticisme tan energètic com estimulant.

‘Las leyes de la frontera’, de Daniel Monzón

Excel·lent aproximació a l’univers quinqui dels 80 a través d’aquest relat nostàlgic que firma Daniel Monzón a partir de la novel·la de Javier Cercas, en què brilla un repartiment jove a ritme dels Derbi Motoreta’s Burrito Kachimba.

‘El buen patrón’, de Fernando León de Aranoa

Fernando León de Aranoa compon una sàtira entorn del món empresarial a través d’un personatge totèmic interpretat per Javier Bardem que lidera un repartiment en estat de gràcia a través del qual ens riem de les nostres misèries.

‘Sis dies corrents’, de Neus Ballús

Neus Ballús difumina les fronteres entre el documental i la ficció en aquesta excepcional pel·lícula protagonitzada per tres lampistes reals que ens acosten a conflictes com el racisme o la intolerància mentre arreglen avaries.

‘Libertad’, de Clara Roquet

Lluminós debut en la direcció de Clara Roquet, que destaca per la precisió d’un guió revelador que, a ritme de ‘coming of age’, posa de manifest els conflictes de classe a través d’un mosaic generacional femení.

‘El ventre del mar’, de Agustí Villaronga

La tornada del millor Villaronga, el més valent i rupturista a l’hora d’experimentar amb la narració i amb la imatge al compondre una obra compromesa, lliure i radical en què es barreja el teatre, l’art i la poesia visual.

‘Espíritu sagrado’, de Chema García Ibarra

Una de les grans descobertes de l’any ha sigut sens dubte la de l’univers marcià de Chema García Ibarra i la seva ciència-ficció costumista en què hi ha lloc per a la ufologia, les desaparicions, l’esoterisme, l’‘animal print’ i la tecno rumba.

‘Un efecto óptico’, de Juan Cavestany

Una obra inclassificable entre la comèdia surrealista i la ‘syfy’ domèstica dominada per l’estranyesa dels personatges que encarnen Carmen Machi i Pepón Nieto, sumits en un bucle infinit entre l’absurd i la paradoxa.

‘Madres paralelas’, de Pedro Almodóvar

Pedro Almodóvar connecta la memòria històrica i el present del nostre país a través del vincle que s’estableix entre dues mares solteres pertanyents a diferents generacions (Penélope Cruz i Milena Smit) que es fonen en una abraçada de comprensió.

‘Tres’, de Juanjo Giménez

Un experiment al voltant del so, una metàfora sobre la incomunicació, un conte de terror al voltant de la nostra por del fracàs. Juanjo Giménez firma la pel·lícula més original de l’any, un relat de ciència-ficció metacinematogràfic amb una emocionant Marta Nieto.

‘Quién lo impide’, de Jonás Trueba

Notícies relacionades

Jonás Trueba firma un monumental fresc sobre la joventut actual en què es barreja la ficció, el documental i l’experiment en viu a l’hora de filmar durant diversos anys un grapat d’adolescents que va creixent davant els nostres ulls. Un treball d’exploració complex i profund que es disfruta per la seva honestedat i el seu compromís, per la intensitat elèctrica que desprèn, la d’una nova generació que alça la veu per expressar les inquietuds davant el seu present i futur.

La llista de millors pel·lícules nacionals de l’any ha sigut elaborada amb les votacions de Quim Casas, Desirée de Fez, Eduardo de Vicente, Juan Manuel Freire, Julián García, Beatriz Martínez, Nando Salvà i Rafael Tapounet

Temes:

El millor del 2020 Cine espanyol Cine

Inicia sessió 0 Comentaris

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo