50 anys de ‘Harry el Brut’: cinc osques de la seva Magnum 44

Scorpio és un psicòpata extremadament sàdic que amenaça de matar una persona cada dia si l’alcalde de San Francisco no li paga 100.000 dòlars. I afegeix que experimentarà un enorme plaer matant un sacerdot o un negre. Davant la malaptesa del sistema, l’expeditiu i lacònic Callahan decideix atrapar-lo seguint els seus propis codis. El senyor Siegel, gran amic d’Eastwood, va dirigir el film amb mà ferma: la seqüència inicial, amb l’assassí armat amb un fusell de mira telescòpica que dispara des de dalt d’un edifici contra una noia que es banya a la piscina del terrat d’un altre edifici, és magistral. Al ‘Zodiac’ de David Fincher se cita Scorpio i la pel·lícula. Callahan resol per igual un atracament al banc fent servir la seva pistola Magnum model 44 com rescata un suïcida d’una cornisa.

El guió el va iniciar John Milius, que va abandonar el projecte al sorgir-li la possibilitat de dirigir el seu primer film, ‘Dillinger’. El va acabar Michael Cimino dos anys abans que Eastwood li produís ‘Un botí de 500.000 dòlars’. Quatre policies motoritzats assassinen els jutges que deixen lliures els delinqüents. Callahan pot simpatitzar amb les seves idees, però també es deu al sistema i lluita contra ells.

A ‘Harry el Brut’, el personatge ja va escampar algunes de les seves idees sobre la cultura ‘hippy’. En aquest tercer film, el més discret de tots, realitzat per James Fargo, Callahan s’enfronta amb un grupuscle més o menys ‘hippy’ que es fa anomenar, de forma altisonant, Força de Vaga Revolucionària del Poble. Harry, que se’ls pren a broma, compta en aquesta ocasió amb l’ajuda d’una agent femenina.

Notícies relacionades

La festa de Sant Jordi d’‘abril’ d’EL PERIÓDICO brinda en honor a les dues ‘superagents’ Carmen Balcells i Antonia Kerrigan

Deu llibres que acaben de ser (o seran aviat) sèrie: recomanacions per a Sant Jordi

El més fosc i inquietant. Sondra Locke, llavors parella de l’actor, és una pintora que es venja dels cinc homes i la dona que la van violar a ella i la seva germana. Callahan també la comprèn. Per al record, la persecució amb Harry conduint un minibús per a jubilats i la famosa frase que li diu a un segrestador: «Va, alegra’m el dia».

Final del cicle. La va dirigir Buddy van Horn, que havia sigut doble d’Eastwood en alguns plans de ‘La jungla humana’. Liam Neeson és un envanit cineasta que crea una llista negra amb celebritats que després són assassinades. A la llista hi ha el mateix Callahan, un jugador de futbol americà, una estrella televisiva, un cantant heavy i jonqui (encarnat per Jim Carrey) i... ¡una crítica de cine! A Eastwood l’acompanya ara un agent asiàtic expert en arts marcials i resol el cas a cops d’arpó.