Crítica de ‘My beautiful Baghdad’: homenatge al poeta Abu Nuwas

Abu Nuwas va ser un poeta d’origen àrab nascut a l’Iran l’any 747 i mort a Bagdad que, entre altres coses, va cantar en els seus versos les excel·lències de l’homosexualitat. Abu Nuwas és el nom d’un bar situat a Londres on, segons la pel·lícula ‘My beautiful Baghdad’, se citen una àmplia sèrie d’exiliats iraquians. El fet paradoxal de l’assumpte és que el propietari del bar és un declarat homòfob, tot i que no té més remei que acceptar clients homosexuals, comunistes o, en general, dissidents del sistema, tant de l’oriental com de l’occidental. 

 Bona part de l’acció del film transcorre en aquest escenari i en una comissaria de policia on un veterà poeta iraquià és interrogat per dos agents. A poc a poc en sabem el motiu, i aquest motiu és el nutrient del drama. Els fets són, doncs, en retrospectiva, ja que les seves declaracions ens il·luminen sobre el que va passar uns dies abans i tenen a veure amb la preparació d’un atemptat. Homosexualitat, repressió, terrorisme, racisme, venjança, islamisme... El film parla de tot això, una mica atropelladament, i és tant un al·legat en contra de tota mena de repressió i fanatisme com un cant emocionat cap a la cultura iraquiana: el director del film, Samir, va néixer a Bagdad, i els últims plans de la seva pel·lícula ens recorden la bellesa d’una ciutat on antany, en temps d’Abu Nuwas, discrepància rimava amb tolerància.