Història

Sicília 1943: el pacte faustià dels aliats amb la màfia per derrotar Mussolini i Hitler

L’historiador James Holland explora en un nou assaig la importància de l’oblidada però transcendental operació Husky, en què 160.000 soldats britànics, nord-americans i canadencs van aconseguir en 38 dies treure Itàlia de la guerra i debilitar el Reich i els seus aliats de l’Eix

Una guia turística dels anys 30 aconsellava no anar mai a Sicília al juliol i l’agost. «Imagini’s que terrible va ser participar en la invasió aliada de l’illa l’estiu de 1943, a 48 graus i portant un casc d’acer. Havia de ser com tenir el cap dins un forn», explica, posant-se a la pell dels soldats, l’historiador britànic James Holland, que va entrevistar supervivents i va visitar els escenaris de la batalla, on encara es poden explorar búnquers i restes de bateries de canons a Capo Murro di Porco. En la que va ser l’operació amfíbia més gran de la història (superant el futur desembarcament de Normandia), batejada com a Husky, van participar 160.000 soldats britànics, nord-americans i canadencs, amb 3.000 barcos i 3.400 avions. Va començar el 10 de juliol i va acabar el 17 d’agost. En només 38 dies, els aliats, després d’«un pacte faustià» amb la màfia (com explicarà en aquestes línies), van conquistar per terra, mar i aire una illa rocosa i primitiva infestada de mosquits, emmalaltint de malària i sota un sol abrasador. Van aconseguir els seus principals objectius: «Enderrocar el feixisme i deixar Itàlia fora de la contesa. El 25 de juliol, només dues setmanes després de l’inici de la campanya a Sicília, el dictador Mussolini va ser deposat i a l’agost, Itàlia es rendia. Van estrènyer el nus contra Hitler i els seus aliats de l’Eix, cada cop més febles», assenyala Holland, sobre un assalt en què de mitjana, diàriament, van morir 237 soldats de l’Eix i 146 aliats.

Després d’assajos com ‘El auge de Alemania’ i ‘El contraataque aliado’, l’historiador ha tornat a Barcelona per presentar les més de 800 pàgines de ‘Sicilia 1943. El primer asalto a la fortaleza Europa’ (Ático de los Libros), en què posa el focus en un episodi de la Segona Guerra Mundial que, malgrat la seva transcendència, «ha sigut oblidat de la narrativa de la contesa, no se n’ha cap pel·lícula d’èxit, al contrari de, per exemple, el Dia D, i ha quedat eclipsat pel que va passar després».

Holland porta una mascareta verda amb l’escut del regiment de tancs britànic dels Sherwood Rangers Yeomanry, a què ha dedicat el seu següent llibre, ‘Brothers in arms’. Amb els generals Patton i Montgomery al capdavant, constata, «Husky va significar la unió entre els Estats Units i la Gran Bretanya al 50% en una campanya, mostrant la increïble velocitat amb què els americans van començar a liderar la carrera militar rearmant-se de zero en només tres anys i convertint-se en líders».

L’operació a Sicília arribava després de la batalla de Tunísia, al nord de l’Àfrica, amb victòria dels aliats, que van poder utilitzar les tropes i recursos que hi tenien desplegats. «Si tenien èxit, obligarien els alemanys a abandonar Itàlia i els serviria per aprendre lliçons de cara a Normandia, per a la qual haurien d’esperar fins 1944, sobre coordinar i executar una operació amb forces aèries, terrestres i navals», explica Holland (1970), exponent de la nova generació d’historiadors que busca rellevar els consagrats Max Hastings i Antony Beevor, a més de presentador de sèries documentals com ‘Megaestructuras nazis’.

Donant sempre tanta importància a la història militar com a la logística i la vivència humana, ha bussejat en diaris de qui van viure els fets. En aquesta Sicília de 1943 la misèria regnava entre els civils i la moral baixa entre els soldats italians, després de la derrota a Tunísia. Segueix, per exemple la història de l’ingenu ‘tenente’ Livio Messina, de 21 anys, que recordava el primer mort que va veure, una noia d’uns 18, despullada al llit, probablement abatuda per la metralla d’un bombardeig. «Semblava bonica, però la seva pell ja era pàl·lida i cerosa». «Difícilment pots trobar algú menys entrenat que ell per fer el que havia de fer –opina Holland sobre el jove–. Il·lustra el mal ensinistrament de les tropes italianes. Emocionalment, físicament i militarment no estava preparat. Al principi de la guerra passava bona part del temps amb una prostituta que es ficava al llit amb ell gratis. Quan van arribar els aliats estava terroritzat i no va deixar d’intentar escapar. Ja no volia ser soldat sinó tenir una vida feliç i tranquil·la. ¿Qui el pot culpar?».

Hi havia «una diferència abismal entre Messina i el paracaigudista alemany Martin Pöppel», als 23 anys un tinent amb fusta d’oficial que havia passat per la secció marina de les Joventuts hitlerianes, «tan motivat i ben entrenat com les tropes aerotransportades nord-americanes i britàniques» a què s’enfrontaria.

Un altre actor de l’operació Husky va ser l’Onorata Società (l’Honorable societat), és a dir, la màfia, que dominava la vida siciliana. «Després de diversos cops durs de Mussolini contra la màfia, que havia enviat molts dels seus membres a la presó i fet fugir d’altres als Estats Units, a la Sicília de 1943, l’organització estava com en hibernació, latent. Els aliats van decidir pactar i col·laborar amb la màfia perquè aquesta coaccionés les tropes italianes perquè es rendissin». I els mafiosos es van beneficiar revitalitzant el seu poder i tornant-se més rics i poderosos.

«¡Llarga vida a la màfia!»

Holland parla fascinat per les connexions de la Intel·ligència nord-americana amb el ‘capo’ Lucky Luciano, que des de la presó de Nova York, on complia condemna, movia els fils a distància. La seva mà dreta, Vito Genovese, era a Sicília organitzant la col·laboració amb el coronel Charles Poletti, exgovernador de Nova York escollit cap d’afers civils a Palerm. Va ser aquest qui va nomenar alcalde del poble de Villalba el mafiós més veterà de l’illa, Calogero Vizzini, don Calò, a qui recorden corejat aquest dia per la multitud als seus 65 anys amb un «¡Llarga vida a la màfia!».

Panxa de ric

Don Calò, que afirmava haver encoratjat els soldats sicilians a deposar les armes passejant sobre un tanc Sherman americà, vestia com un anodí home de camp, però la seva pronunciada panxa delatava la seva riquesa en una illa mísera on pocs grassos hi havia. «Era un gran corrupte que encara avui tothom sap qui era. Té una impressionant tomba familiar», va constatar sobre el terreny l’historiador.

Notícies relacionades

Segons Holland, «la prioritat dels aliats era l’èxit de l’operació tot i que això suposés pactar amb la màfia per obtenir la seva ajuda. Quan van arribar van descobrir que les tropes italianes estaven gairebé rendides però abans de la invasió no sabien quina resistència trobarien, pensaven que trobarien una defensa més fèrria, perquè els ports de Messina, Catània i Palerm estaven protegits per canons navals i els penya-segats podien amagar búnquers i nius de metralletes enemigues. Així que van ser cauts i intel·ligents i van minimitzar les possibilitats de fallar».

Creient morir

L’autor entrellaça històries i anècdotes bèl·liques, com la sorpresa dels que descobreixen haver travessat un camp de mines sense saber-ho, les matances portades a terme per alguns oficials que, empesos per l’odi a l’enemic, van disparar a nombrosos presoners alemanys i italians, o la reacció de qui va creure morir –el tinent dels Rangers Bing Evans– després de rebre un impacte al cap, sagnar i veure el forat de bala que travessava el seu casc: el projectil va passar miraculosament entre la coberta i el revestiment. També, la desesperació del sergent americà James Altieri veient dues àvies ajupides al costat dels cadàvers de dos soldats italians i una jove abraçant-ne un altre estirat a terra sense vida enmig d’un bassal de sang: «No ho aguantava més. Ja és dur per a un soldat veure’s empès a matar, però presenciar el dolor de les dones de l’enemic és tan anguniós que resulta insuportable».