Els autors de ‘Copenhaguen’

Vetusta Morla integra el folklore «sense ulleres polítiques» al seu nou disc

  • El grup pop madrileny espera poder presentar al Palau Sant Jordi (21 de maig) el seu àlbum ‘Cable a tierra’

  • El disc fa picades d’ullet a la copla i la ranxera i utilitza instruments tradicionals com el paner quadrat, el guitarro i la tambora

Vetusta Morla integra el folklore «sense ulleres polítiques» al seu nou disc

Jerónimo Álvarez

3
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

El folklore inspira d’algun temps ençà molts artistes alletats per la cultura pop, tendència a la qual s’afegeix Vetusta Morla amb ‘Cable a tierra’: paners quadrats originaris de Peñaparda (Salamanca), guitarros del sud-est peninsular i gèneres com la copla i la ranxera es filtren en un cançoner que conserva, malgrat tot, el distintiu segell sònic del grup madrileny en un arriscat joc de contrastos amb la cirurgia electrònica i el factor rock. Es tracta, com raona Juanma Latorre, guitarrista i compositor, de «posar en contacte els extrems, el cable i la terra, sense pretendre reivindicar cap gènere precís d’una manera estricta, sinó a partir d’una idea general i vaga de l’àmbit popular».

Per Vetusta Morla, la noció de popular pot al·ludir perfectament als seus referents ‘anglo’ de sempre, dels Beatles a Radiohead, si bé ara, en una lectura expansiva, abraça també la copla de Quintero, León i Quiroga, una de les creacions dels quals, ‘No me quieras tanto’ (cantada per Concha Piquer), apareix incrustada com a triomfal ‘sample’ en el seu tema ‘La Virgen de la Humanidad’. El grup hi acudeix amb consciència de l’«ús i abús polític» que la dictadura franquista va fer d’aquesta composició musical. «La nostra generació ha viscut encara la cua d’aquests prejudicis i intenta desprendre-se’n traient-se les ulleres polítiques i bevent del folklore des d’un enfocament humà i cultural», explica Latorre, que diu que ha estudiat folkloristes com Agapito Marazuela, «gran compilador i d’esquerres», depurat pel franquisme.

Correctiu «hipervitaminat»

Però, més enllà d’aquests influxos tradicionals i de l’ús d’instruments com la tambora dominicana i l’autoarpa, la cítara del folk nord-americà, ‘Cable a tierra’ és un disc pop, «no una bogeria de fusió», com fa notar Juanma Latorre, que situa el propòsit del grup en «reduir aquestes essències del folklore a un pla abstracte, hipervitaminant-les i aplicant-los la manipulació electrònica». El productor barceloní Carles Campón els ha tornat a ajudar en la tasca i per a la barreja van buscar «algú de fora que no tingués preconcepcions sobre aquests sons tradicionals», de manera que van trobar el docte Dave Fridmann, aliat de bandes com Mercury Rev i The Flaming Lips.

Aquest títol, ‘Cable a tierra’, ens parla de posar els peus a terra, acció forçosa en aquesta era pandèmica propensa a les reflexions transcendents. El guitarrista cita un llibre, ‘No-cosas’, del filòsof coreà Byung-Chul Han. «Una d’aquestes lectures que posen les paraules adequades a un pensament que et rondava pel cap», confessa. «Parla de com, en l’esfera de la informació i les xarxes socials, ens hem anat desancorant del tangible. La pandèmia ens ha obligat a mirar el pròxim i ens ha fet desitjar el contacte amb la família i els amics mentre el consum digital es disparava, situació que crea una contradicció molt forta.»

Efecte multiplicador

Notícies relacionades

Vetusta Morla exemplifica una creació musical col·laborativa que no es desinfla amb els anys: el grup està en marxa des de 1999, tot i que no va gravar el seu primer àlbum, ‘Un día en el mundo’, fins a 2008. Ni carreres en solitari, ni pauses dramàtiques per trobar-se a si mateixos. «El concepte de banda no és gaire ‘sexi’ actualment, però en el nostre cas no és per postureig ni un lema de Mr. Wonderful», assegura Juanma Latorre. «Som molt més grans junts que per separat i ho hem intentat preservar tant sí com no».

Amb aquesta moral d’equip convoquen els seus seguidors a la gira de vint-i-un botó prevista per a la primavera, amb places com el Palau Sant Jordi (21 de maig) i el madrileny Wanda Metropolitano (24 de juny), aquest amb un aforament de 60.000 espectadors que, si es completa, suposaria el rècord de convocatòria en la història del grup. Un horitzó amb encara algunes capes de boira pandèmica. «Però cal pensar que tot anirà bé, perquè el sector no té cap altra possibilitat.»