¿Per què les dretes madrilenyes menyspreen Almudena Grandes?

Haver sigut traduïda a més de 60 idiomes, arrossegar lectors i lectores de qualsevol generació i haver exercit com a ambaixadora cultural de la ciutat més enllà de les seves fronteres són escassos mèrits per a l’alcalde, que no s’ha retractat ‘de facto’ de les seves paraules i ha tornat a ratificar aquest dimarts el seu convenciment dels pocs mereixements de Grandes. Tot i que, polític, assegura no haver-la desqualificat i ha demanat disculpes al seu vidu, el poeta i director de l’Institut Cervantes, Luis García Montero.

No a Miguel Hernández, sí a Millán Astray

Les reaccions a aquestes paraules han sigut explosives i no exemptes d’anàlisi. L’escriptor i bon amic de l’autora, Benjamín Prado, troba explicació, assegura, en l’escassa capacitació lectora de l’alcalde: «Almeida no fa pinta d’haver llegit Almudena ni a gairebé ningú en la seva vida, així que aquí no està parlant de raons literàries perquè d’això no en sap i tampoc coneix les regles bàsiques de la bona educació i el respecte degut als morts. Així que la jutja senzillament per ser d’esquerres i no d’ultradreta com és ell». Significatiu és per al novel·lista i poeta el menyspreu que desprenien les paraules d’Almeida, que a ‘Ok Diario’ es va referir a ella com «aquesta persona», sense anomenar-la. «Per a Almeida si ets Miguel Hernández borres els versos del memorial i si ets Almudena Grandes balles sobre la seva tomba i a més li tornes el carrer a Millán Astray».

La malvolença de les dretes madrilenyes cap a Almudena Grandes es va manifestar de fet el mateix dia de la seva mort: ni mu van dir al respecte ajuntament i Comunitat de Madrid.

Un altre fervorós lector de Grandes és l’historiador Ángel Viñas, que agraeix a l’autora haver mostrat a la perfecció el clima que es respirava a Madrid durant la Guerra Civil a finals del 1938 i principis de 1939 a ‘El corazón helado’, la seva novel·la favorita: «Ella va aconseguir insuflar vida a uns documents i despatxos freds que tan bé conec i dels quals tantes vegades he escrit». Les paraules d’Almeida, segons la seva opinió, no fan més que abundar en l’«actitud miserable» que el PP, el que queda de Ciutadans i Vox han tingut amb la memòria històrica o democràtica a l’Ajuntament de Madrid. «Com quan van retirar la placa de Largo Caballero, que havia nascut a Chamberí i no podia ser més madrileny. Això és reescriure la història a puntades de peu». Per a l’historiador, Almeida és un «filofranquista», una cosa que sens dubte no casa amb la literatura de l’autora, «que era el contrari». I és que la literatura de l’escriptora, abans que res, va donar veu als perdedors.

Ambaixadora de Madrid

Una de les interpretacions que més polseguera han aixecat a les xarxes socials és la negació de la vocació madrilenya de l’autora, implícita en les paraules de l’alcalde. Juan Cerezo, el seu editor a Tusquets, assegura que es va enamorar de Madrid llegint Grandes i passejant amb ella pels barris o prenent un vermut als locals que apareixen als seus llibres. No és l’únic. Els seus editors suec, francès i italià van voler conèixer-la ‘in situ’, a la seva ciutat, emocionats després de les lectures, perquè no hi havia millor forma per fer-ho que passejant per Chamberí, el seu barri. Cerezo no té el menor dubte que si per entendre el Madrid del segle XIX cal llegir Galdós, per aprofundir en el del segle XX no es pot obviar Almudena Grandes.

Per prendre-li la temperatura al grau de ‘madrilenyisme’ de l’escriptora només cal recordar el pregó que el 2018 va llegir a l’Ajuntament de Madrid, convidada per Manuela Carmena, per la festes de Sant Isidre. Allà recordava com el 1932 la seva tia àvia va ser elegida Miss Chamberí, un barri en el qual va transcórrer tota la seva vida, del que no es va moure i en el qual coneixia i era coneguda pels botiguers de tota la vida. Sol dir-se que, en realitat, no hi ha ningú que sigui genuïnament de Madrid, perquè la ciutat és un port d’arribada d’altres geografies, però Almudena Grandes era un d’aquests rars madrilenys –així ho va explicar al pregó–, aquests madrilenys pota negra, pel que sembla inexistents, que no tenia un poble on anar per passar el Nadal. Ella coneixia bé «el caos misteriosament ordenat» de la ciutat, esquiva i esquerpa per a molts, però que les seves novel·les ensenyaven a estimar.

Premi Almudena Grandes

Potser per apreciar aquest amor mutu entre la novel·lista i el seu lloc al món no hi hagi res millor que fer una volta per les llibreries madrilenyes que ho han posat tot en la seva demostració d’afecte per l’autora col·locant fotografies i llibres als seus aparadors, aconseguint que sigui una de les més venudes després de la seva mort. «Ella era una presència fixa a les llibreries, a la Fira de Madrid, algú que ens feia vendre molt gràcies a bons llibres, cosa que no sempre va unit –diu Pablo Bonet, secretari del Gremi de Llibreries de Madrid–. Els seus llibres s’han esgotat i reposat ràpidament a les llibreries i l’únic màrqueting desenvolupat per a això ha sigut l’amor dels lectors». La iniciativa del gremi és afegir aquest nou any un setè premi als que anualment ofereixen els llibreters madrilenys amb el nom de l’autora, destinat a la novel·la d’un autor novell.

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

Al que sí que caldrà esperar és a l’aparició de la nova novel·la que Almudena Grandes va deixar pràcticament acabada i que no correspon al cicle històric en què estava embarcada, els ‘Episodios de una guerra interminable’ –una picada d’ullet al seu estimat Galdós–. «És una novel·la distòpica en un futur pròxim, aviat iniciarem converses amb Luis García Montero per decidir-ne la data de publicació, que molt probablement serà aquest any», explica el seu editor. Lamentablement, la sisena entrega de la seva sèrie històrica, que havia de dir-se ‘Mariano en el Bidasoa’, amb la qual l’escriptora volia tancar tots els fils d’anteriors novel·les i donar-li el toc final a la seva obra, quedarà ja per sempre sense escriure.

Més llenya per a l’homenatge i la reivindicació. Des del seu domicili a Brussel·les, Ángel Viñas, a qui el dolor per la mort de l’amiga ha impedit escriure qualsevol obituari, sentencia: «Quan al senyor Almeida ja no el recordin ni els seus rebesnets, Almudena Grandes continuarà sent una figura important de la literatura espanyola, perquè va saber articular la seva vocació madrilenya amb una manera honrada d’explicar la història».