Pa de sègol i histèria col·lectiva

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Els judicis de Salem (1692-1693) constitueixen l’episodi més cèlebre del desvari desencadenat pel fanatisme religiós, quan les nenes Elizabeth i Abigail, filla i neboda del reverend Parris, van acusar tres dones del poble d’haver-les encisat. Una teoria afirma que el pa de sègol, fermentat amb el fong del clavíceps del sègol, vpot ser que actués com una espècie de LSD en l’esclat d’una psicosi col·lectiva que es va saldar amb més de 200 detencions i 20 execucions.

D’aquelles tres dissortades dones –les tres molt pobres, pàries entre els pàries–, només una, Tituba, es va confessar bruixa, amb descripcions molt vívides davant els jutges de gossos negres, gats vermells i ocells grocs. Es tractava de Tituba, una esclava que el pastor Parris havia comprat a l’illa de Barbados, un personatge real amb una història torbadora que Arthur Miller ja va clissar el 1953. No obstant, l’escriptora antillana Maryse Condé (Guadalupe, 1937) és qui la redimeix, la rehabilita i l’arrenca de l’oblit a ‘Yo, Tituba, la bruja negra de Salem’, novel·la que va publicar fa uns mesos en català l’editorial Tigre de Paper i que ara recupera en castellà Impedimenta (dilluns ja estarà en llibreries). Tot i que poc se sap del final de la seva vida, Condé la trasllada al seu Carib natal en l’època dels fugitius i de les primeres revoltes d’esclaus. Així sona la seva veu: «Aquella gent semblava témer-me. ¿Quina en devia ser la raó? Jo era simplement la filla d’una penjada, que vivia reclosa a la riba d’una bassa».