Les millors exposicions per veure a Espanya el 2022: de Turner a Magritte

De Turner a Carracci

MNAC. El pintor de la llum i els paisatges, William Turner (1775-1851), arribarà al Museu Nacional al maig, en col·laboració amb la Tate Modern de Londres, en paral·lel a una selecció d’obres d’artistes catalans del segle XIX que com ell van mostrar la seva sensibilitat cap a la natura. I s’haurà d’esperar a juny per veure reunides per primera vegada des que durant el segle passat van ser arrencades i dispersades les pintures que va fer l’artista barroc Anibale Carracci per a la capella Herrera de Roma.

Entre Magritte i Gaultier

CAIXAFORUM. Arribarà el 24 de febrer a Barcelona, després del seu pas pel Thyssen de Madrid, ‘La màquina Magritte’, espectacular mostra amb 70 pintures i divers material que aprofundeix en l’univers del mestre surrealista belga. Després de ‘Tattoo. Art sota la pell’ (maig), que buscarà els orígens de la pràctica del tatuatge amb un enfocament etnogràfic, geogràfic i artístic a través de 150 obres, aterrarà a l’antiga fàbrica Casaramona (després del seu pas per Madrid) ‘Cine i moda. Per Jean Paul Gaultier’ (juliol). CaixaForum Madrid recorrerà la història del còmic (maig) i revelarà els misteris de sis egipcis momificats entre els anys 900 i 150 aC a ‘Momias del Antiguo Egipto’ (juliol), amb peces del British Museum.  

La fotografia de Carrie Mae Weems i Jorge Ribalta

CENTRE KBR I FUNDACIÓ MAPFRE. Una retrospectiva, comissariada per la directora del Macba, Elvira Dyangani, homenatjarà a l’octubre, al Centre KBr de Barcelona, en col·laboració amb Foto Colectania, la nord-americana Carrie Mae Weems, una fotògrafa avançada al seu temps. La seva obra parla de la violència contra la comunitat negra a què pertany i contra el món en general, però també d’amor, raça, societat de classes o política. Abans, al febrer, s’hauran pogut disfrutar l’heterogènia obra del nord-americà Lee Friedlander i el treball del noucentista Adolf Mas, que va documentar la transformació de Barcelona a inicis del segle XX. També el mes que ve, a la Fundació Mapfre de Madrid, una altra gran retrospectiva, ‘Tot és veritat. Ficcions i documents’, del barceloní Jorge Ribalta, des dels seus inicis fins a la fotografia documental. I, fent boca de cara a l’Any Picasso (2023), una mostra (setembre) sobre la col·laboració del malagueny amb Julio González creant un nou tipus d’escultura en ferro.

La psiquiatria de Tosquelles i els secrets del cervell 

CCCB. El singular i carismàtic psiquiatre exiliat a França durant la dictadura franquista Francesc Tosquelles (1912-1994), que va reinventar les institucions psiquiàtriques reivindicant la cultura com a eina curativa i va percebre la bogeria com l’essència de la naturalesa humana protagonitzarà ‘Com una màquina de cosir en un camp de blat’ (abril), que precedirà al Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona ‘Cervell(s)’ (juliol), sobre les incògnites que encara avui planteja aquest òrgan per a la ciència. Tancarà l’any ‘Constel·lació gràfica’ (desembre), que visibilitzarà les noves generacions d’autores espanyoles de còmic, entre elles Geni Espinosa, Ana Galvañ, María Medem i Nadia Hafid.   

El precursor de l’art pop

MUSEU THYSSEN MADRID. A falta de data per visitar la col·lecció Thyssen a la planta baixa del museu, al març obrirà ‘Hiperreal. El arte del trampantojo’, amb exemples de l’habilitat d’alguns artistes, des del segle XV fins avui, per enganyar l’espectador. A la retrospectiva del nord-americà Alex Katz, precursor de l’art pop encara en actiu, al juny, seguirà, a l’octubre, com a avantsala de l’Any Picasso (2023), una exposició sobre la col·laboració i l’amistat entre l’artista i la dissenyadora Gabrielle Chanel.    

Klee i el col·leccionista Miró

FUNDACIO MIRÓ. Des d’una perspectiva mironiana i sense perdre de vista la crisi climàtica, ‘Paul Klee i els secrets de la natura’ (octubre) aprofundirà en la fascinació de l’artista germanosuís (1879-1940) pels fenòmens naturals. Abans –31 de març–, ‘El llegat més íntim’ reconstruirà la faceta de Joan Miró com a col·leccionista d’art a través de les obres que l’artista va guardar o va regalar la seva família, que les va donar a la Fundació seguint la seva voluntat i ampliant les obres del dipòsit.

L’art tèxtil de Teresa Lanceta

MACBA. Des dels anys 70 la barcelonina Teresa Lanceta ha anat reivindicant amb la seva obra el teixit com a mitjà d’expressió artística. A l’abril, ‘Teixir com a codi obert’, recorre la seva trajectòria amb una selecció de tapissos, teles, pintures, dibuixos, escrits i vídeos. Al juliol, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona prepara la primera monogràfica a Espanya de la brasilera Cinthia Marcelle, reconeguda per la seva impactant obra fílmica i les seves monumentals instal·lacions.

El creador de l’art brut

GUGGENHEIM BILBAO. Al febrer, doble oferta a la pinacoteca basca: des del dia 11, ‘Del fauvismo al surrealismo’, amb 70 obres mestres de Delaunay, Modigliano, Picabia o Giorgio de Chirico (11 febrer a 22 de maig), i a partir del 25, una mostra sobre Jean Dubuffet (1901–1985), creador de l’art brut, que va desafiar les normes preconcebudes i els valors artístics arrelats desdenyant tota formació acadèmica. I compte a la proposta que arribarà l’abril amb l’estreta col·laboració de l’arquitecte Norman Foster: ‘Motion. Autos, art, architecture’, amb 38 cotxes emblemàtics i poc vistos dialogant amb 300 obres d’art. 

 

Contra Picasso

FUNDACIÓ VILA CASES. La Vila Casas obrirà el 20 de gener als Espais Volart una antològica de l’imaginari expressionista de Luis Claramunt (1951-2000) i seguirà amb ‘Homenatge a Picasso. Vallauris, 1972’ (maig), que recordarà els atemptats de grups d’ultradreta a llibreries i galeries que el 1971 volien celebrar els 90 anys de l’artista i el recolzament de col·legues com Miró, i amb una altra antològica del dissenyador Oscar Tusquets (octubre). Al juny, una altra mostra recordarà el polifacètic Josep Maria Subirachs a Can Mario de Palafrugell.

Les natures mortes de Morandi

LA PEDRERA. Després de l’aturada per la pandèmia, la Pedrera recupera les exposicions. La primera (4 de febrer), organitzada per la Fundació Mapfre, sobre l’inclassificable i refinat pintor i gravador Giorgio Morandi (1890-1964) autor de nombroses naturaleses mortes marcades per la llum, l’harmonia, l’austeritat, la fragilitat i la lleugeresa.  

Revolucionària Paula Rego 

MUSEUS PICASSO. La trajectòria de la portuguesa Paula Rego, que des dels 60 va revolucionar la representació de les dones, amb sèries com a ‘Avortament’ o ‘Dona gos’, i va redefinir l’art figuratiu, a més de denunciar la dictadura del seu país, lluirà al Museu Picasso de Málaga a través de 80 peces –‘collages’, pintures, pastels, dibuixos i aiguaforts. (26 d’abril, organitzada juntament amb la Tate Britain i el Kunstmuseum Den Haag). El Picasso de Barcelona se centrarà en l’època blava del pintor malagueny mostrant (abril) el resultat d’estudis tècnics i científics sobre obres d’aquell període, en col·laboració amb la National Gallery i l’Institut Nero Carrara de Florència. 

  

De Duras a un insòlit Miralda

LA VIRREINA CENTRE DE LA IMATGE. Sobre les incursions en el cine, el teatre, la ràdio o la tele de Marguerite Duras, a més de la seva obra literària, tractarà ‘Fora de camp’ (abril), mostra que arribarà després de la que mostrarà la faceta com a fotògraf de moda d’Antoni Miralda (març), amb imatges inèdites. La Virreina també posarà el focus en la inclassificable artista Amèlia Riera (juliol) i el cineasta portuguès Pedro Costa (octubre). 

Art gràfic reivindicatiu

Notícies relacionades

Magritte, l’art dels tatuatges i la moda al cine concebuda per Jean-Paul Gaultier, estrelles de la temporada vinent del Caixaforum

El carismàtic psiquiatre Tosquelles i els secrets del cervell, claus del CCCB el 2022

MUSEU REINA SOFIA. L’art gràfic com a eina de reivindicació social arribarà per partida doble al centre madrileny: amb ‘De Posada a Isotype, de Kollwitz a Catlett’ (22 de març) i ‘Giro gráfico: como en el muro de hiedra’ (17 de maig). Juntament amb una gran instal·lació del portuguès Carlos Bunga (7 d’abril) i el monogràfic de l’espanyol Néstor Sanmiguel, ‘La peripecia del autómata’ (juny), àmplia representació femenina: l’emblemàtica feminista i rebel guatemalenca Margarita Azurdia (octubre); el tàndem de la suïssa Pauline Boudry i l’alemanya Renate Lorenz (octubre, Palacio de Cristal), l’argentina Alejandra Riera (maig) i l’espanyola Leonor Serrano Rivas (setembre).   

Primo Levi en la memòria

Entre altres propostes expositives que es podran veure a Barcelona destaca l’homenatge, en el 35è aniversari de la seva mort, a l’escriptor i químic Primo Levi, víctima dels camps nazis, al Born Centre de Cultura i Memòria (abril). Fabra i Coats plantejarà a ‘Perifèria de la nit’ (19 febrer) una immersió en l’univers de l’artista i cineasta tailandès Apichatpong Weerasethakul, per a qui la imatge en moviment és una extensió de l’ànima, mentre que el Museu Etnològic i de Cultures del Món al juliol exposarà una selecció de fotos que retraten dones de tot el món i diferents èpoques. A més, els últims treballs deJaume Plensa, Català de l’Any, inauguraran l’ampliació del Museu d’Art Modern de Céret (França).