Crítica de ‘El callejón de las almas perdidas’: abjecció, degradació i ambició

La història de ‘El callejón de las almas perdidas’ resultava, sens dubte, molt inquietant el 1946, quan va aparèixer la novel·la de William Lindsay Gresham, escriptor que va bolcar en aquest el seu únic llibre important les històries que li havia explicat un metge del batalló Abraham Lincolm, durant la Guerra Civil espanyola, sobre una fira ambulant i un individu degradat físicament i moralment fins a convertir-se en una de les principals atraccions de la fira.

Un any després, el 1947, va ser adaptada al cine, i la inquietud, sens dubte, es va desbordar, ja que la pel·lícula era una producció cara de 20th Century Fox protagonitzada pel galant de l’estudi en els 40, Tyrone Power. Anar a veure una de les grans estrelles masculines del Hollywood de l’època i trobar-se un retrat tan cru sobre l’abjecció, la degradació i la supervivència, devia ser desconcertant.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Que 75 anys després aquesta història torni a la pantalla de la mà de Guillermo del Toro resulta qualsevol cosa menys una sorpresa. El director mexicà pot ser més adequat per a aquest tipus de relat que l’artesanal Edmund Goulding que va realitzar la versió del 1947, però ni el tema resulta ara tan potent o xocant, ni l’estil de Del Toro li insufla una dimensió més radical.

Bradley Cooper assumeix el paper de Power, un rodamon que, després del seu pas per la fira i el seu contacte amb els aspectes més sòrdids de la condició humana, assoleix el seu moment d’èxit realitzant espectacles de mentalisme davant platees de la classe alta. Ambiciós com és, traspassa els límits per fer-se ric. Inicia així el seu particular camí de la perdició. La primera part del film, ambientat en una fira digna de ‘La parada de los monstruos’ de Tod Browing, té l’encant del subversiu, de l’anòmal, exposat amb indubtable franquesa alhora que respecte. La segona, desenvolupada en clubs elegants i despatxos ‘art deco’, resulta més freda i acomodada.