Crítica de ‘Spanish Beauty’ d’Esther García Llovet: una oda a la capital de tot allò cutre.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Si a les seves novel·les de la ‘Trilogía instantánea’ Esther García Llovet ens portava a recórrer els racons més oblidats de Madrid, a ‘Spanish Beauty’ ens trasllada al Benidorm més castís i cutre. Casinos amb palmeres de neó, estèreos de plàstic que reprodueixen cançons de C. Tangana, xancletes amb mitjons de tennis, olor de fregit i d’oli bronzejador. Una ciutat que mai dorm i on tots semblen disposar de tot el temps del món per poder perdre’l a plaer.

Amb un estil que ens recorda més ‘Mamut’ que les seves últimes obres, Llovet construeix una història fosca sobre soledat i redempció. A través de continus ‘flashbacks’ i canvis d’escenari recorrerem la vida de Michela a gruixudes pinzellades, rememorant moments que l’han convertit en la dona que és avui dia. Estem davant una policia nacional corrupta amb aire de xèrif de western, però amb bermudes de bananes en lloc d’esperons. El millor: el senzill —que no simple— del llenguatge de Llovet gràcies al qual aconsegueix dibuixar «un cel color lluç bullit» o uns «núvols disposats rars com faltes d’ortografia». Una prosa per assaborir amb calma que encobreix una complexitat mil·limetrada.