Turner, Carracci i l’oblidada fotògrafa Mey Rahola prendran el MNAC aquest 2022

Mentre encara es pot recórrer al MNAC la gran exposició sobre Gaudí fins al 6 de març, abans que viatgi al parisenc Musée d’Orsay (així com, fins al 27 de febrer, la de l’operació de salvaguarda durant la Guerra Civil), el director del museu, Pepe Serra, ja ha avançat la programació per a un 2022 que arriba després d’un 2021 amb uns ingressos encara molt allunyats dels del 2019, abans de la pandèmia. Malgrat això, a la temporada no li falta un gran reclam, una mostra dedicada al millor paisatgista del període romàntic, el pintor, aquarel·lista i gravador britànic William Turner (1775-1851). En col·laboració amb la Tate de Londres, se centrarà en com va materialitzar la seva fascinació pels paisatges, els fenòmens meteorològics i les forces de la naturalesa com a elements abstractes pintant, com va apuntar Serra, «el que no es veu, representant una atmosfera». 

Serà el 18 de maig quan, arribada de Dinamarca i abans d’anar a Dublín, obrirà aquesta exposició d’un centenar d’obres de Turner, que demostren el seu domini de la llum i el color, i que dialogaran en paral·lel amb una altra mostra, ‘El batec de la naturalesa’, que permetrà contemplar uns 80 delicats dibuixos del segle XIX de la col·lecció del MNAC d’artistes com Baldomer Galofre, Marià Fortuny, Ramon Martí i Alsina, Lluís Rigalt, Antoni Fabrés o Jaume Morera. Juntes posaran el focus en el medi ambient «generant debat». 

Al juliol, fruit de la col·laboració amb el Museu del Prado i el Museu Barberini, el MNAC reunirà per primera vegada des que el 1830 fossin arrencades i després dispersades per diferents centres d’Espanya les pintures que l’artista barroc italià Annibale Carracci (1560-1609) va realitzar al segle XVII a la Capella Herrera de l’església de Santiago de los Españoles de Roma per encàrrec del banquer Juan Enríquez de Herrera. 

Pionera de la fotografia artística

Hi destaquen també dues monogràfiques, totes dues al novembre. Una recupera una fotògrafa desconeguda i oblidada, Mey Rahola (1897-1959), una de les primeres dones en fer-se un nom dins de la fotografia artística a Espanya. Independent i viatgera, reflex del paper actiu de la dona durant la República, abans de la Guerra Civil va aconseguir una projecció pública amb exposicions, premis i publicacions, que es truncaria amb l’exili. Tot i que va fer fotos com a professional durant la Segona Guerra Mundial va continuar com a aficionada lluny de la llum pública. 

Contradictori Feliu Elias

L’altra monogràfica mostrarà la polièdrica i contradictòria personalitat del pintor Feliu Elias (Barcelona, 1878-1948), una de les figures de la col·lecció d’art modern: el dibuixant i caricaturista Apa i el crític Joan Sacs o el ‘Demoni verd’ en els seus altres àlies. Retrats, naturaleses mortes i interiors quotidians de pinzellada miniaturista capaços d’exaltar una bombeta o un ou ferrat que s’exposaran juntament amb objectes de la seva col·lecció privada.  

A l’abril, la intervenció ‘Maternasis’ permetrà redescobrir obres de dones artistes de la postguerra com Núria Pompeia, Mari Chordà i Roser Bru, relacionades amb la maternitat en una època dominada pels homes. 

Notícies relacionades

Una ambiciosa exposició al MNAC trenca mites sobre Gaudí

Les millors exposicions per veure a Espanya el 2022: de Turner a Magritte

A l’octubre s’oferiran aspectes inèdits del treball d’Anglada Camarasa gràcies a la donació del seu arxiu per part de la seva filla i, al març, s’ensenyarà al públic la donació Benet Rossell. Ja al desembre es presentaran dues obres gòtiques de Lluís Borrassà adquirides per la Generalitat i dipositades al MNAC: ‘Professió de sant Pere Martir’ i la ‘Decapitació dels familiars de sant Hipòlit’, que havien pertangut a la catedral de Barcelona.

Per al 2023 es reserva la reforma de la col·lecció del romànic, l’art de postguerra i la fotografia. En això treballa Serra, tot i que després de 9 anys i mig com a director del MNAC acaba contracte entre l’abril i el maig i el patronat haurà d’aprovar o no la seva continuïtat. «Crec que el projecte té sentit i ha de continuar», ha assenyalat qui ja pensa a ‘atacar’ «les medievals».