Crítica de ‘Licorice Pizza’, de Paul Thomas Anderson: l’estranya (i lluminosa) parella
Paul Thomas Anderson viatja a principis dels 70 per oferir una història d’aparença tranquil·la, però gens nostàlgica, rodada en 70 mm panoràmics, que la converteixen en una experiència cinètica envoltant i contundent
Paul Thomas Anderson va ambientar el seu tercer llargmetratge, ‘Magnolia’, a la vall de San Fernando, a l’àrea metropolitana de Los Angeles, el lloc en el qual viu des de fa molt temps. Aquell film era un relat coral d’històries independents que acaben relacionant-se entre si. Philip Seymour Hoffman va interpretar un dels personatges. De fet, fins a ‘The master’, Hoffman, mort el 2014, va intervenir en totes les pel·lícules d’Anderson excepte a ‘Pozos de ambición’, de manera que es va convertir en el seu actor més especial. Dues dècades després, el director situa l’acció de ‘Licorice Pizza’ de nou a San Fernando, que és tant un lloc com un estat d’ànim, el de diversos adolescents i joves a principis dels anys 70. I un d’aquests està interpretat per Cooper Hoffman. El debut davant les càmeres del fill de Seymour Hoffman estableix una emotiva relació amb anteriors treballs d’Anderson. No és només una espècie d’homenatge al seu actor predilecte. És també una transmissió de coneixement cinematogràfic, com si el director de ‘Licorice pizza’ li degués a Seymour Hoffman el tutelatge inicial del seu fill.
La veritat és que malgrat mancar d’experiència, Cooper Hoffman està molt bé. Anderson extreu d’ell tota l’expressivitat possible de la seva edat, els seus dubtes, pors i aspiracions. El mateix amb Alana Haim, una altra debutant en el cine, que Anderson havia filmat en diversos videoclips de Haim, la banda formada amb les seves dues germanes. La diferència d’edat entre els dos personatges no és un inconvenient, al contrari. Ni la noia exerceix com algú de la seva edat en el film, 25 anys, ni l’adolescent té les mateixes inquietuds que els nois de 15 anys. Aquesta ‘estranya’ amistat crea una història d’aparença tranquil·la, tot i que no relaxada, ja que els protagonistes són sotmesos a diverses proves en un context sociopolític ben definit i últimament molt explorat pel mateix cine nord-americà.
En la història d’Alana i Gary es barregen alguns records del mateix Anderson i del productor Gary Goetzman, de la mateixa manera que apareixen personatges imaginaris i reals (un altre productor cinematogràfic, Jon Peters) interpretats per Bradley Cooper, Sean Penn, Tom Waits, Benny Safdie, Maya Rudolph o George DiCaprio, pare de Leonardo. Anderson filma amb una barreja d’elegància i agitació –com a ‘El hilo invisible’, tot i que amb un estil visual diferent–, i la càmera es desplaça d’un personatge a l’altre capturant de passada l’essencialitat d’aquesta vall de San Fernando tan important per al director com per als que l’habiten en aquesta ficció. Anderson busca una qualitat i nitidesa que només pot donar-li el format de 70 mm, tan important aquí amb les pel·lícules de Quentin Tarantino i Christopher Nolan rodades en aquest suport. El director, gens nostàlgic –això no és ‘American grafiti’–, fa vibrar els personatges per si mateixos –la complicitat entre ells és senzillament lluminosa– i per la manera de filmar-los en panoràmic, buscant –i aconseguint– una experiència cinètica envoltant i contundent.
‘Licorice Pizza’
Direcció Paul Thomas Anderson
Intèrprets Alana Haim, Cooper Hoffman, Sean Penn, Tom Waits, Bradley Cooper, Ben Safdie, Maya Rudolph
Estrena 28 de gener del 2021 (en sales limitades). 11 de febrer del 2022 (estrena oficial)
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
