Empar Moliner, premi Ramon Llull amb una novel·la sobre menopausa i maternitat

‘Benvolguda’ està protagonitzada per «una dona d’uns 50 anys, amb el certificat de menopàusica oficial, que es considera guapa i atractiva, té una filla de 10 anys i és una jonqui de la maternitat». A través d’ella, explica Empar Moliner, la novel·la «reflexiona sobre el passat, l’amistat, i les qüestions que no t’acaben d’explicar d’aquell període que anomenen menopausa». Amb aquesta obra, que també tracta de la vulnerabilitat de l’amor matrimonial i la caducitat de la vida artística, l’escriptora catalana ha aconseguit amb el 42è premi Ramon Llull, un dels més reconeguts i un dels dos més ben dotats de les lletres catalanes, junt amb el Sant Jordi, amb 60.000 euros.

La novel·la guanyadora del Llull està protagonitzada per Remei Duran, una dibuixant de prestigi, acostumada des de petita a lluitar per sobreviure, feliç mare i dona. Però un dia «té l’absoluta certesa» d’una cosa que encara no ha passat però que sap que passarà, i es prepara per a això»: que el seu jove marit, violinista titular en una orquestra, s’enamorarà de la jove violinista suplent que va a casa seva a assajar, explica Moliner (Santa Eulàlia de Ronçana, 1966) després de l’anunci del premi.

La menopausa

Moliner opina que «es parla poc o molt edulcoradament de la menopausa». «Quan la protagonista veu els anuncis de compreses per a la incontinència, que fins aleshores ha considerat ridículs, ara els veu amables o simpàtics». Al ser una novel·la en primera persona i sobre una dona de la seva mateixa edat, és conscient que molts li preguntaran si és autobiogràfica. «No, però jo sempre copio coses de tot allò que m’envolta, i el que escric té una part de mi, però és ficció».

«Crec que els escriptors van complint anys i se sol fer la novel·la dels 50 anys, però tinc la sensació que sempre sol ser molt amable. I jo no he volgut que sigui amable, tot i que això no significa que no tingui moments divertits i tendres», ha assenyalat l’autora.

«Cruament realista»

És, segons han opinat alguns membres del jurat, «una fantasia masoquista d’una dona de 50 anys» (Carles Casajuana), «cruament realista» (Gerard Quintana), amb un final «duríssim i amabilíssim, que dona peu a moltes interpretacions» (Isona Passola), i que utilitza «una llengua eficaç, quotidiana, molt d’avui dia, que la fa molt pròxima i divertida» (Carme Riera). 

La novel·la guanyadora es publicarà el 9 de març en català i en castellà, a Columna i Planeta, i també en portuguès.

Notícies relacionades

El rocker Gerard Quintana aconsegueix el premi Ramon Llull flirtejant amb el realisme màgic

Barcelona, capital de la innovació social

Moliner, que col·labora habitualment a ràdio, televisió i premsa, és autora de novel·les com ara ‘Feli, esthéticienne’ (premi Pla 2000) i ‘La col·laboradora’ (2012) i de relats com els que s’apleguen a ‘T’estimo si he begut’ (premi Lletra d’Or 2005), ‘No hi ha terceres persones’ i ‘Tot això ho faig perquè tinc molta por’ (premi Mercè Rodoreda 2015).

En aquesta edició del Ramon Llull s’hi han presentat 61 originals. Històricament, autors com Terenci Moix i els mateixos Gimferrer i Riera van aconseguir el guardó, un dels més reconeguts de les lletres catalanes i que en els últims anys ha recaigut en noms com ara el rocker Gerard Quintana (2021, amb ‘L’home que va viure dues vegades’), Núria Pradas (2020, amb ‘Tota una vida per recordar’), Rafel Nadal (2019, amb ‘El fill de l’italià’) i Martí Gironell (2018, amb ‘La força d’un destí’).