La indústria Chanel: el laboratori que hi ha rere la cançó d’Espanya a Eurovisió

Chanel Terrero (l’Havana, 1991) representarà Espanya a Eurovisió 2022 després de guanyar el Benidorm Fest, el concurs organitzat per RTVE per escollir candidat.

La jove cubana –actriu, cantant i ballarina amb un ampli currículum a la televisió, el cine i el teatre del nostre país– era fins dimecres passat, dia de la primera semifinal, una gran esconeguda per al públic. La cançó que interpreta, ‘SloMo’, es va publicar per primer cop a Youtube a finals de desembre i amb prou feines havia arribat a les 100.000 reproduccions quan va començar el festival. ‘SloMo’ és la primera i única cançó de l’artista i la del Benidorm Fest la seva primera actuació. Que una cantant sense trajectòria en la indústria musical hagi aconseguit el primer lloc del concurs (gràcies, en bona part, als vots del jurat) no s’explica sense la maquinària empresarial que té darrere.

Terrero és l’aposta de BMG, una discogràfica pertanyent al conglomerat alemany Bertelsmann, també propietari de l’editorial Penguin Random House, que lidera el mercat dels llibres a Espanya amb Planeta. Només ella i els ja consolidats Azúcar Moreno (BMG) i Rayden (Warner Music) tenen el recolzament d’una gran discogràfica.

Tanxugueiras i Rigoberta Bandini, les dues favorites del públic, no tenen aquest suport. Bandini no està associada a cap segell i la banda gallega va treure el primer àlbum de forma independent. Després va fitxar per Calaverita Records, una petita firma madrilenya fundada el 2018. A més, tant ‘Terra’ com ‘Ay Mamá’, les seves cançons, les han compost elles. Aida Tarrío, Olaia Maneiro i Sabela Maneiro firmen la seva pròpia proposta mentre que Rigoberta Bandini (el nom artístic de Paula Ribó) comparteix autoria amb la seva parella, el còmic Esteban Navarro, que participa en l’actuació. A Chanel, d’acord amb les paraules d’un dels autors de la seva cançó, la van buscar per interpretar ‘SloMo’.

Escollida per a la cançó

«Tenia el tema des de fa un temps i estàvem buscant algú que pogués defensar-lo de la manera més potent, més genuïna i amb més ‘sass’ [actitud], com dirien en anglès», va explicar Leroy Sánchez, el compositor, en una recent entrevista a Radio 5. «Vaig tenir l’oportunitat de veure Chanel, de veure el que feia, i vaig dir: ’És ella’. Aquesta cançó és d’ella i serà increïble. Ens vam conèixer i va ser tot superincreïble. Totes les peces del puzle van encaixar perfectament i vam continuar treballant en el projecte».

Els altres quatre compositors són reconeguts professionals: el ‘dj’ holandès Arjen Thonen, la cantant brasilera Ibere Fortes, el compositor i productor anglès Keith Harris (ha treballat amb The Black Eyed Peas, Mariah Carey i Christina Aguilera) i la cantant canadenca Maggie Szabo.

Leroy Sánchez no és nou a RTVE. Nascut a Àlaba fa 31 anys, va triomfar sent encara adolescent al pujar les seves cançons a Youtube. Amb 20 anys es va traslladar als Estats Units, primer a Miami i després a Los Angeles, on viu actualment. Sánchez va compondre la cançó que Espanya va portar a Eurovisió l’any passat: ‘Voy a quedarme’, de Blas Cantó, que va quedar en la posició 24 de 27. També és l’autor de ‘Make you say’, la cançó que Sara Deop, d’estil i posada en escena molt similar a la de Chanel, va interpretar al festival de Benidorm.

Per a la coreografia de SloMo –molt treballada i un dels punts forts del tema–, la candidatura de Chanel va comptar amb el treball de Kyle Hanagami, un coreògraf de Los Angeles que ha creat balls per a Jennifer Lopez, Ariana Grande i Britney Spears. «La vaig veure a Instagram. Ni tan sols havia tret cap tema, ni tenia una gran base de seguidors, però tenia talent i passió així que la vaig contactar per veure si la podia ajudar a fer el seu somni realitat», va explicar Hanagami a Instagram. «Aquest és el producte del seu somni».

Costos del festival

Tot i que el pressupost de RTVE per a l’organització i emissió del Benidorm Fest inclou alguns conceptes que cobreixen els costos dels participants –a més de l’allotjament i dietes, hi ha partides per al lloguer d’equips i instruments i mitjans tècnics, segons va revelar Newtral a través d’una petició de transparència–, el gruix de la despesa corre pel seu compte.

«Una part sí que l’assumeixen els artistes», explica Juanma Fernández, fundador del mitjà especialitzat en televisió Bluper. «I en les posades d’escena més treballades es nota. Jo he parlat amb gent com Javiera Mena i Xeinn i reconeixen que han perdut pasta». Segons ha pogut saber aquest diari, els vestits de Rigoberta Bandini i els seus companys van sortir íntegrament de la seva butxaca.

Vestuari, cos de ball, coreògrafs... Una bona actuació requereix diners. Chanel va ser, de fet, l’única que va portar un vestit en la semifinal i un de diferent en la final: en els dos casos, granotes amb transparències i pedreria dissenyats per la famosa drag-queen Carmen Farala.

«Depèn de l’equip de cada artista. Hi ha segells discogràfics que han invertit el que els ha semblat oportú», afegeix Luis Mesa, periodista especialitzat en Eurovisió. «D’ara endavant, RTVE és l’encarregada de tot això. De fet, els vestits de Chanel són de Farala i en la roda de premsa posterior a la final li van preguntar si els portaria a Eurovisió. Ràpidament la cap de RTVE va dir que se n’hauria de parlar».

El gran negoci eurovisiu

Josep Manuel Silva és periodista, advocat i bon coneixedor del sector musical. Durant anys va treballar amb l’artista internacional Álvaro Soler i va reflectir tot el que va aprendre del negoci en un llibre. A més, va ser conseller de Televisió Espanyola entre el 2007 i el 2012 i va presidir l’ens públic el 2012, quan la presidència era rotativa.

«En aquesta època, després dels anys d’‘Operación Triunfo’, ens va arribar una proposta per obrir la selecció d’Eurovisió. Va ser l’any de Rodolfo Chikilicuatre. Allò se’n va anar de les mans», explica. «Era una aposta de Buenafuente presentada de broma des d’una altra cadena. Nosaltres teníem un candidat, La Casa Azul, amb una cançó, ‘Revolución sexual’, molt bona. Però la candidatura era oberta i va guanyar Chikilicuatre. D’aquí va sortir una lliçó: mai ho obris totalment al públic, perquè et poden colar una cosa així».

Des d’aleshores, continua, RTVE ha intentat buscar el sistema adequat per seleccionar bons candidats. Quan Silva –ja fora de l’empresa pública però encara vinculat a la música– va saber que se celebrava el Benidorm Fest, va revisar les bases i va intuir que, per com estava muntat el sistema de votació, era molt possible que TVE tingués el seu «candidat oficial».

La mecànica consistia que el 50% del vot el decidia un jurat format per tres persones de RTVE i dos experts internacionals, el 25% un jurat demoscòpic de 350 persones (del qual amb prou feines hi ha hagut informació) i l’altre 25%, el televot del públic. «La gent ha d’entendre que això és un gran negoci per als autors i les discogràfiques. Quan la cançó sona a la televisió o la ràdio genera diners en drets», diu.

En edicions anteriors d’Eurovisió, RTVE imposava als artistes quedar-se amb el 50% dels drets editorials generats, tal com va revelar Bluper. Aquest any, no obstant, la cadena ha renunciat a guanyar diners de tornada amb la cançó escollida i ha permès que el 100% dels drets siguin per als autors. En el cas de Chanel, aquests diners seran per als compositors i productors, ja que ella és la intèrpret.

Candidatura polèmica

¿Per què el jurat ha recolzat la seva candidatura per sobre les altres si no guanya diners amb la cançó? «Jo crec que la paraula correcta és sinergies», diu Silva. «Probablement sigui producte d’un pacte. A RTVE li interessa que hi vagi algú amb un equip darrere. Però són acords que van més enllà. Les discogràfiques tenen representació, ‘booking’ i RTVE hi treballa. Estic segur que, tal com ha anat la cosa, en les altes instàncies haguessin volgut que guanyés Rigoberta o Taxungueiras, però segur que RTVE ho tenia molt blindat des del punt de vista comercial».

El periodista recalca que la millor interpretació de la final va ser «sens dubte, la de Chanel. Posada en escena, segon vestuari, ballarins, professionalitat... Aquí va ser quan vaig investigar què hi havia darrere i ho vaig entendre tot. Ella participa en condicions molt diferents de la resta», afirma. «Un projecte així no es presenta si no sap que té el 99% de possibilitats de guanyar. No és un tongo, ni una estafa. És negoci». El fundador de Bluper, que ha passat tota la setmana a Benidorm cobrint el festival, explica que el nom de Chanel va començar a sonar el primer dia.

«Es comentava en les tertúlies que guanyaria. Era l’única candidatura amb una gran discogràfica, que s’havia deixat diners en compositors i coreògraf», diu. «Crec que pot donar molt bon xou i que aconseguirà un gran lloc a Eurovisió. Però no hi ha cap autenticitat: és un producte que s’ha anat creant».

Notícies relacionades

Les empreses que il·luminen el Nadal de BCN

Una catedral feta de cançons

RTVE no ha publicat el desglossament dels vots del jurat ni del públic, però conscient de la polèmica que s’està generant al voltant de la guanyadora ha emès un comunicat de crisi per obrir «un diàleg participatiu» que millori el procés en futures edicions.

«La reacció del públic no fa justícia al projecte que hi ha. Els artistes s’han exposat a una experiència amb molta demanda i, després de tota aquesta setmana, la reacció deixa mal regust de boca», acaba dient l’expert en Eurovisió Luis Mesa. «Quan s’anuncia el guanyador, tornem a la toxicitat de sempre. I el que es busca és que això avanci en el temps».