Hotel Cadogan

L’espiritista melancòlica

Dos llibres revelen la vinculació d’aquesta disciplina esotèrica amb temes com el sufragisme, l’abolició de la pena de mort o l’ensenyament laic

Per aprovisionar-nos de bones lectures, aquesta quinzena li ha tocat en sort sortir de llibreries a la costurera de l’hotel, una noia molt pàl·lida i prima, de melena gairebé prerafaelita, que sargeix la seda amb la diligència silenciosa de les aranyes (els batins que utilitzen els nostres hostes solen descosir-se pels colzes lectors). Com que va sortir sense rumb fix, la més sàvia manera de caminar, la noia, anomenada Seamstress, va descobrir sense pretendre-ho un racó molt especial: a la llibreria Finestres, a la dreta segons s’hi entra, en un mòdul de prestatgeries baixes, s’hi amaguen uns quants prestatges dedicats a assajos sobre demonologia, fenòmens estranys, bruixes, vampirs i altres criatures de la foscor, una cuidada selecció de les llibreteres Mireya Valencia i Àura Perelló. Ja sap l’improbable lector que al Cadogan ens succionen el seny el misteri, el que és ‘numinós’, les masmorres de l’incomprensible.

Després de la troballa, la costurera va tornar amb dos llibres la mar d’interessants: ‘Espiritistes i lliurepensadores’ (El Fil d’Ariadna), de la historiadora Dolors Marín, i una breu biografia de l’escriptora i periodista sevillana Amalia Domingo Soler (1835-1909), escrita per la investigadora de la Universitat de Granada Amelina Correa Ramón i publicada per Archivos Viola.

Notícies relacionades

No deixa de ser curiós que l’espiritisme hagi acabat convertit en una caricatura, en l’entreteniment tòpic i esotèric dels burgesos a les pel·lícules victorianes, amb taules que leviten o parlen i mèdiums que invoquen esperits de difunts en ‘seancées’ turbulentes o mitjançant el tauler de l’ouija. «¡Esperit, manifesta’t!». El vent de la història ha silenciat que els espiritistes finiseculars van abraçar sovint les reivindicacions de les sufragistes, l’ensenyament laic, l’abolició de la pena de mort o el matrimoni civil. Entre els espiritistes van abundar les dones, potser perquè el moviment obria una finestra a l’aire pur davant l’asfíxia imposada pel catolicisme. La mateixa Amalia Domingo Soler es lamentava del retard del país, que atribuïa en bona part al paper de l’Església catòlica: «¡Espanya! ¡Pobre país! Dorm el teu somni catalèptic fins que no es compleixi la teva expiació».

Domingo Soler va haver de guanyar-se l’aliment com a costurera, malgrat els seus problemes de visió, que la van turmentar fins al final dels seus dies a l’efervescent Barcelona. La lluita d’una dona sola al segle XIX. El seu cos desencarnat reposa al cementiri de Montjuïc.

Temes:

Llibres Hotel Cadogan

Inicia sessió 0 Comentaris

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo