El Museu Picasso escalfa motors per commemorar els 50 anys de la mort de l’artista

Descobrint «la pintura que hi ha darrere de la pintura», en paraules del director del Museu Picasso, Emmanuel Guigon, amb una exposició sobre els últims estudis científics inèdits realitzats en quatre obres de l’època blava del pintor malagueny, la pinacoteca barcelonina obrirà a l’abril la programació d’aquest 2022. Però ho farà amb els ulls posats al 2023, quan es commemoraran amb diversos esdeveniments internacionals els 50 anys de la mort de l’artista. Així, al desembre, el museu del carrer de Montcada donarà el tret de sortida amb una gran mostra dedicada a la figura del galerista pioner del cubisme, amic i biògraf de Picasso, Daniel-Henry Kahnweiler, amb obres també d’altres artistes de les seves galeries europees, com Georges Braque, Juan Gris, André Derain o els catalans Manolo Hugué i Josep de Togores.

Mentre a ‘Picasso, projecte blau’ les noves tecnologies revelaran detalls de ‘Jaume Sabartés amb pinçanàs’ o ‘Terrats de Barcelona’ i es mostrarà l’última adquisició de l’ajuntament, el dibuix ‘El cec’, l’exposició sobre Kahnweiler incidirà en la seva existència turmentada i pacifista, els seus problemes com a jueu d’origen alemany en les dues guerres mundials; la seva relació amb galeries barcelonines com la Sala Parés i la Sala Gaspar, que va fer possible, en plena dictadura (1960), veure una exposició de Picasso a Barcelona, o el seu paper en l’enviament d’exemplars dedicats pel malagueny a Sabartés, que avui conformen la col·lecció del museu català.

El fotògraf Lucien Clergue

Guigon, que ha avançat que el seu mandat com a director s’ha renovat fins al final de les festivitats de l’Any Picasso, ha donat més detalls d’una temporada que al juny obrirà dues exposicions lligades als seus arxius: una pivotarà al voltant de Brigitte Baer, autora del catàleg raonat dels gravats de l’artista, que segons ella eren un diari de les seves emocions. I la segona reunirà 600 fotografies fetes durant 20 anys per Lucien Clergue, gran amic del pintor, que descobreixen aspectes inèdits de la seva quotidianitat compartida i alhora revelen l’evolució artística del fotògraf.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Al setembre s’obrirà la porta a l’art contemporani de la mà del creador camerunès en residència Barthélémy Toguo (1967), que veu Picasso al buscar artistes moderns que dialoguen amb l’art africà i que pensava en el ‘Guernica’ quan pintava la seva obra ‘Rwanda 1994’. Aquest mateix mes es publicarà, coeditat amb l’ajuntament, ‘Picasso Barcelona’, de Claustre Rafart, una guia exhaustiva de més de 170 entrades o microrelats sobre la relació de l’artista amb la ciutat, que es llançarà en paral·lel amb una sèrie d’itineraris marcats per monòlits, que identificaran espais picassians de la capital catalana.

Alça de visitants i Miró

Després d’un 2021 amb 300.000 visitants, lluny del milió registrat el 2019, era precovid, el centre espera que continuï la tendència a l’alça dels últims mesos, afavorida per la normalització de la mobilitat internacional i la tornada de turistes. De cara al 2023 i a l’Any Picasso, que coincidirà amb el 60è aniversari de l’obertura del museu barceloní, que prepara una nova presentació, recorregut i relat de la seva col·lecció, una altra important mostra, en coproducció amb la Fundació Miró: més de 200 obres sobre l’amistat i les coincidències entre els dos artistes.