Crítica de teatre

‘Desig’ fora de to i de lloc al TNC

Les dimensions de la Sala Gran suposen un obstacle per a una peça emblemàtica de Benet i Jornet que exigeix la màxima proximitat amb l’espectador
Quatre intèrprets tan solvents com Laura Conejero, Carles Martínez, Raimon Molins i Anna Sahun porten a un extrem una mica desmesurat les tensions dels seus personatges

Ara que farà dos anys de la seva mort, en plena pandèmia, la figura de Josep Maria Benet i Jornet, Papitu, mereix els homenatges que se li facin. Tots els integrants de l’ampli pilot de la dramatúrgia catalana dels últims anys el consideren referent absolut. Tot i que només sigui perquè a Papitu li va tocar, durant molts anys, predicar en un desert, el de l’autoria teatral en català. Per això, recuperar les seves peces emblemàtiques, com ‘Desig’, és obligatori per a un teatre públic com el TNC.

Així ho ha fet aquesta temporada Carme Portaceli, la seva nova responsable, que va posar en mans d’una directora ja molt consolidada, Sílvia Munt, recuperar la peça que es va estrenar al Romea el 1991. Sergi Belbel, reconegut deixeble de Benet, va ser-ne el director. Aquesta peça, que sovint és descrita com a críptica, no és fàcil però sí hereva d’un temps en què l’autor va abandonar el naturalisme. I ho va fer per embarcar-se en els cursos marcats pel teatre del Nobel Harold Pinter. Amb ‘Desig’, Benet va fer un gir en la seva trajectòria amb una escriptura sintètica, molta trama oculta i poques evidències.

Retrobament amb el passat

La peça ens presenta una parella ja madura que sembla que està en via de dissolució, sobretot per a ella. Estan passant un cap de setmana en la seva segona residència campestre sense les seves filles. Unes enigmàtiques trucades i la presència d’un estrany, aparcat al marge d’una carretera de la zona, alteren la rutina de la parella. Seran per a ella la porta que obrirà el camí d’un retrobament amb el passat. Els ecos pinterians es reflecteixen en uns diàlegs, sobretot els del matrimoni, de ràfegues curtes i intenses, fogonades verbals i directes.

Notícies relacionades

L’obra de Benet i Jornet s’ha de respirar de prop i demana la màxima proximitat perquè l’espectador es capbussi en les convulses pulsions dels seus personatges. El TNC ho ha intentat amb una nova disposició del seu espai –els espectadors situats a dues bandes––, però no acaba d’aconseguir-ho. Perquè ‘Desig’ no sembla apta per a les dimensions de la Sala Gran, però sí bastant més adequada per a la Petita. És plausible la idea de fer un homenatge en gran, però no amb una obra que exigeix la màxima atenció de l’espectador, perquè costa molt, per exemple, des de les altures de les últimes files de la Sala Gran.

No és l’únic problema d’aquesta revisió de ‘Desig’. Malgrat l’esforç del repartiment, costa saltar les barreres i entrar en el muntatge. El dramaturg retrata uns personatges lligats pel pes del passat i també per un present convuls. Tensions que porten a un extrem una mica desmesurat quatre intèrprets tan solvents com Laura Conejero, Carles Martínez, Raimon Molins i Anna Sahun. Fa la sensació que l’excés de crispació poc ajuda a emprendre el viatge que proposa Papitu. Tampoc funciona un final amb vídeo en el qual Munt es deixa portar per una subratllada innecessària i un efectisme que no casa amb l’austeritat que ho domina tot, començant per un espai escènic només dues taules i dos bancs llargs.