Art contemporani

Dyangani Ose imprimeix la seva visió trencadora al nou Macba

  • Teresa Lanceta, Cinthia Marcelle, María Teresa Hincapié, Carrie Mae Weems i Mariana Botey centraran una temporada expositiva en què la directora del museu reformularà la col·lecció per rescatar obres i autors oblidats

Dyangani Ose imprimeix la seva visió trencadora al nou Macba

Macba

3
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Mostres de cinc dones artistes trencadores, una reordenació, també rupturista, de la col·lecció –reformulada ja no cronològicament sinó temàticament i amb l’objectiu de rescatar obres i creadors invisibilitzats, com Josep Grau Garriga– i la col·laboració amb altres centres i institucions són les senyes d’identitat amb què Elvira Dyangani Ose ha marcat aquest dijous la seva primera programació com a directora del Macba des que fa mig any agafava les regnes del museu, que el 2023 preveu inaugurar l’anunciada ampliació de l’edifici. 

Les dues primeres monogràfiques són heretades de l’etapa de Ferran Barenblit: la de la catalana Teresa Lanceta (‘Teixir com a codi font obert’, a l’abril) i la de la brasilera Cinthia Marcelle (‘Una conjunció de factors’, al juliol). Però el fet que «les dues eren dones que volien trencar jerarquies establertes en casos de raça i temes socials i de cànon» està en línia amb l’exposició de la colombiana María Teresa Hincapié, la instal·lació de Carrie Mae Weems a la Capella Macba (totes dues a l’octubre) i el projecte de Mariana Botey (novembre), ‘Ayuujkja’ay ey konk’, en col·laboració amb el Festival Hacer Noche de Oaxaca i que implica «trencar amb alguns aspectes de la història de Mèxic i repensar-la introduint nous mites, com el d’un rei de la cultura mixe».

Autors i obres oblidades

Sobre la reformulació de la col·lecció Macba, es produirà de forma progressiva fins que es pugui desplegar amb el nou edifici en marxa. Així, el «preludi» serà visibilitzar a la sala de la torre una instal·lació de Josep Grau Garriga (1929-2011), coetani de Guinovart, Tàpies, Ràfols-Casamada o Maria Assumpció Raventós. «Es tracta de prestar atenció a figures que s’han oblidat dins de la història de l’art i de la història del museu, peces que no han format part del discurs del museu i també mostrar obres de nova adquisició que no s’han vist». Entre els primers reivindicats, des del 30 de juny, juntament amb Grau Garriga, en la primera planta de l’edifici Meier, obres de Lúa Coderch, Ignasi Aballí, Dora García, Mirtha Dermisache, Albert Serra, Mar Arza, Rosângela Rennó o Concha Jerez. 

Els tapissos de Lanceta

Lanceta (Barcelona, 1951) ha begut dels seus viatges al Marroc, a l’Atles, i de la seva relació amb el Raval, on va viure, «per anar més enllà dels límits materials de les obres que confecciona» amb teixits, tapissos i teles. L’exposició, coproduïda amb l’IVAM i comissariada per la seva directora, Nuria Enguita, i Laura Vallés, mostra el seu «potencial crític en la seva capacitat per construir memòria». 

La de Marcelle (1974), reconeguda per la seva obra fílmica, és la seva primera monogràfica a Espanya. Com Lanceta i Hincapié, «parteix de la quotidianitat per pensar en altres mons i té un discurs crític sobre lluita de classes, jerarquia, treball...». Per la seva banda, Hincapié, morta el 2008 després d’una llarga malaltia als 54 anys, va ser clau en l’escena artística colombiana dels 80 i 90. L’exposició ‘Si això fos un principi d’infinit’, coproduïda amb el Museu d’Art Modern de Medellín, reflectirà la seva manera d’entendre la ‘performance’ explorant la vida quotidiana i transformant accions rutinàries en actes simbòlics.

Dialogant amb Lincoln

En la gran videoinstal·lació ‘Lincoln, Lonnie and Me’, que es desplegarà a la Capella Macba, de Carrie Mae Weems, molt activa en projectes antiracistes, de lluita de classes o la presència de la dona en l’art, podran veure’s «figures fantasmagòriques gairebé a escala humana que mostraran converses imaginàries entre Abraham Lincoln, l’activista Lonnie Graham i ella mateixa». Serà en el marc d’una exposició sobre l’artista, comissariada per la mateixa Dyangani Ose, produïda juntament amb el centre KBr de la Fundació Mapfre i Foto Colectania.

Notícies relacionades

La directora, que per a aquesta temporada compta amb un pressupost d’11 milions d’euros (dels quals, 600.000 euros són per a exposicions, tot i que intentaran que arribi als 900.000), ha afegit que es comptarà amb una comissió assessora amb cinc membres nous, que a més d’assessorar en l’adquisició d’obra exerciran d’«ambaixadors del Macba al món». 

Un grafiti

Un món que comença des del mateix Raval i la mateixa ciutat, amb els veïns del qual, escoles, equipaments i col·lectius es potenciarà el diàleg per incorporar-los a la revolució de Dyangani Ose. Una mostra de la seva obertura està en mantenir un «grafiti molt ben fet» que un dia va aparèixer com un regal al costat del centre de documentació . «Un ha d’estar obert a l’espontaneïtat. Si aquest grafiti té consideracions estètiques suficients, cal deixar-lo». 

Temes:

Macba Art