‘Adeu Arturo’: funeral a La Cubana

Notícies relacionades

Elionor i l’amor

Amaia estrena gira i puja a un altre nivell

Per la vetlla d’Arturo Cirera Mompou, artista multidisciplinari i adinerat habitant de l’Eixample de sempre, desfilen familiars, amics, una musa ‘stripper’ jubilada i la diva del ‘son’ cubà amb molt d’‘asúcar’. També veurem els representants de les associacions i comitives més inversemblants en què el públic pren part activa. Com en el mític ‘Cómeme el coco, negro’, el paroxisme ‘kitsch’ marca de la casa es torna a perfumar d’una nostàlgia crepuscular pel món de les ‘varietés’. Un espectacle de cos present que en el seu últim fulgor declina el ‘carpe diem’ mentre el lloro que el sobreviu repeteix les mateixes lletanies. 

La històrica companyia de Jordi Milán mai es va avenir amb la quarta paret, tampoc aquí, i no per previsibles es fan menys impactants les seves transgressions en l’espai i el temps. S’entreveu la tensió entre no repetir-se i mantenir-se fidel al seu trepidant estil. Així, el ritme vertiginós no dona respir a l’espectador en les gairebé dues hores de canvis de personatge en el límit de l’impossible. La Cubana no està morta i té corda per estona.