Les pel·lícules espanyoles amb les quals Netflix vol arrasar en el món

Aquest ‘Top of the Pops’ seria encara millor si les llistes de títols més populars de la història tinguessin en compte més que els 28 dies després de l’estrena (no tot troba el seu públic més o menys immediatament), però de moment hem de conformar-nos amb aquesta foto incompleta. 

Alguns cineastes espanyols han d’estar-hi més que conformes. És el cas del bilbaí Galder Gaztelu-Urrutia, la faula distòpica de la qual ‘El hoyo’ ocupa el segon lloc al Top 10 de pel·lícules en llengua no anglesa més vistes en la història de la plataforma, només superada per la pel·li alemanya de vampirs ‘Cielo rojo sangre’. O el barceloní Lluís Quílez, el ‘thriller’ ‘Bajocero’ del qual està situat en el rànquing just per sota de ‘El hoyo’. ¿L’‘streaming’ està matant el cine? Qui es degué quedar mort va ser Quílez al saber que la seva pel·lícula (o almenys el 70%, el que Netflix comptava a principis del 2021 com a visionament) havia sigut vista en 47 milions de llars només 28 dies després de l’estrena. 

L’Acadèmia de Hollywood continua sent una mica reticent a l’‘streaming’ (només tres de les deu nominades a millor pel·lícula són produccions nascudes en alguna plataforma), però la conversa cultural està deixant clar que una pel·lícula descoberta en plataformes pot tenir per a l’espectador el mateix valor que una vista en cine. Els directors perden, en molts casos, el bany de glamur de veure la seva pel·lícula estrenada a les sales, però a canvi saben que hi ha gent, molta gent, veient-la en països llunyans el primer cap de setmana. Entre el 31 de gener i el 6 de febrer, ‘A través de mi ventana’, adaptació de la narració romàntica de Wattpad a càrrec del barceloní Marçal Forés, va ser la pel·lícula de parla no anglesa més vista no només a Espanya, sinó també Itàlia, Mauricio i una gran part d’Amèrica Llatina. 

Els possibles ‘hits’ a punt d’arribar

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Des de Netflix ens detallen algunes de les pel·lícules espanyoles amb què esperen capturar globus oculars d’aquí a final d’any. En el primer semestre arribarà ‘Las niñas de cristal’, la pel·lícula de Jota Linares (‘¿A quién te llevarías a una isla desierta?’) sobre dues joves ballarines embolicades en una relació obsessiva fins al punt de la desconnexió amb la realitat: ¿una versió local de ‘Cisne negro’? Tampoc tardarà a estrenar-se ‘Amor de madre’, comèdia de Paco Caballero (‘Donde caben dos’) sobre un nòvio plantat a l’altar (Quim Gutiérrez) i la seva forçada lluna de mel amb la seva pròpia mare (Carmen Machi), excursió a Maurici, per a més senyals: ¿triomfarà aquesta pel·lícula a l’illa com ho ha fet ‘A través de mi ventana’?

També el 2022, tot i que encara no hi ha dates concretes, arribaran el thriller ‘Centauro’, remake de la francesa ‘Burn out’ dirigit per Daniel Calparsoro i amb Àlex Monner en el paper de motorista que comença a transportar droga per saldar un deute; ‘Rainbow’, nova pel·lícula com a director de Paco León, versió lliure de ‘El mago de Oz’ amb Dora Postigo (filla de Bimba Bosé) com a Dorothy últim model, o ‘Un hombre de acción’, amb Juan José Ballesta en el paper del Robin Hood navarrès Lucio Urtubia, «atracador, falsificador, anarquista i, sobretot, paleta», en paraules del director Javier Ruiz Caldera, que de nou elucubra sobre un heroi nacional després d’‘Anacleto’ i ‘Superlópez’.