Goya 2022: Blanca Portillo o el privilegi d’haver sigut Maixabel Lasa

Havia estat nominada en tres ocasions més, per ‘El color de las nubes’, de Mario Camus com a actriu revelació el 1998, com actriu de repartiment per ‘Volver’, de Pedro Almodóvar, i com a protagonista per ‘Siete mesas de billar francés’, de Gracia Querejeta, per la qual va aconseguir la Concha de Plata al Festival de Sant Sebastià. 

Assegura que no esperava guanyar aquest any l’estatueta. Estava nominada al costat d’Emma Suárez (‘Josefina’), Petra Martínez (‘La vida era eso’) i Penélope Cruz (‘Madres paralelas’), pel paper pel qual també opta als Oscar. La va rebre agraïda, vestida de vermell, oferint tot el seu amor i generositat en aquests temps hostils i amb paraules de reconeixement per a totes les seves companyes, dinamitant la competitivitat implícita que hi pot haver en les carreres de premis. «Vivim en una època tan fosca que l’únic que podem fer des de les nostres respectives parcel·les és oferir afecte i respecte a aquells que ens envolten», deia en la compareixença de premsa després de recollir el guardó. 

Blanca Portillo @bpmdv recoge el Goya a Mejor Actriz Protagonista. Aquí puedes volver a ver su discurso #Goya2022 pic.twitter.com/t2eRezy5BM

— Premios Goya (@PremiosGoya) 13 de febrero de 2022

 Reconeix que gran part del mèrit de la seva interpretació l’hi deu a Maixabel Lasa, present a la gala i a la qual va dedicar el premi, així com també a la memòria del seu marit. «Crec que tot el que ella ha fet, la seva capacitat de perdó, d’entesa després del sofriment, transcendeix la mateixa pel·lícula. Ella no és un personatge, és un ésser humà, i per a mi ha sigut un privilegi intentar acostar-m’hi, conèixer-la i convertir-nos, d’alguna manera, en germanes molt rares».  

L’actriu també va recordar la guionista Isa Campo i Icíar Bollaín, la directora de la pel·lícula. «Ella maneja molt bé el material emocional i treballa molt bé amb els actors, potser perquè també ha sigut intèrpret i sap extreure de nosaltres el millor».  

Gran dama del teatre

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Blanca Portillo es va fer popular en el terreny de la comèdia popular gràcies a la sèrie de televisió ‘Siete vidas’ i, tot i que ha participat en multitud de pel·lícules, amb el temps s’ha convertit en una de les grans dames del teatre del nostre país. Les taules han sigut el seu espai natural des que va començar a treballar a mitjans dels 80 i s’ha embarcat en nombroses produccions que li han valgut un bon nombre de guardons, entre els quals, cinc premis Max, en les quals sempre ha demostrat la seva valentia a l’hora de trencar els estereotips i els rols de gènere. Ha sigut Hamlet, inquisidor a ‘Alatriste’ amb el cap rapat i ‘la princesa’ Segismon de ‘La vida es sueño’. Cap repte l’ha acovardit, tampoc embarcar-se en les seves pròpies produccions teatrals, com ‘Siglo XX, que estás en los cielos,’ ‘Don Juan Tenorio’ o assumir el càrrec de directora del Festival de Mèrida. 

 Assegura que mai ha tingut pressa. «El que hagi d’arribar, bé. I si no arriba, no passa res», diu l’actriu. «Només tinc pressa per fer coses boniques abans que se m’acabi el temps». En aquests moments, Blanca Portillo es troba representant a Madrid l’obra de Juan Mayorga ‘Silencio’, en la qual torna a vestir-se d’home per encarnar el mateix dramaturg quan va ingressar a la Reial Acadèmia, convertint el seu discurs en espectacle teatral. Aquest estiu es posarà en mans de Paula Ortiz per protagonitzar la seva pròxima pel·lícula, en la qual serà Santa Teresa de Jesús en una adaptació de l’obra de Mayorga ‘La lengua en pedazos’, al seu torn basada en ‘El libro de la vida’, de l’autora. També la veurem a ‘El día menos pensado’, sèrie de pròxima estrena a Prime Video creada per Adolfo Valor i Cristóbal Garrido.