Manuel Alejandro, torxa viva de la millor cançó sentimental

Seus són títols com ‘Procuro olvidarte’, ‘Soy rebelde’, ‘Se nos rompió el amor’, ‘Manuela’, ‘Yo soy aquel’, ‘Háblame del mar, marinero’, ‘Como yo te amo’, ‘Voy a perder la cabeza por tu amor’, ‘Que no se rompa la noche’, ‘Señora’, ‘Frente a frente’, ‘Qué sabe nadie’, ‘Digan lo que digan’... Unes 600 cançons amb absoluts clàssics que es compten per desenes i centenars d’èxits. 

Emperador de la cançó melòdica; o sentimental o romàntica o com es digui. Per més firmes meravelloses que el gènere hagi donat, la seva ja és com un manament diví escrit en foc sobre pedra. El mateix Gabriel García Márquez el reivindicava com uns dels poetes més grans en castellà i lamentava que la intel·lectualitat l’ignorés tant. Se suposa que la cosa ha anat canviant, però el 2021 les il·lusions que tants havien posat que se li concedís el premi de les Arts Princesa d’Astúries van quedar aparcades. ¿Serà aquest any el bo?

Manuel Alejandro fa 90 anys aquest dilluns 21 de febrer; tot i que en molts llocs figuri un dia abans. Res que desentoni en algú de qui sempre s’ha sabut molt poc. A tot Llatinoamèrica el veneren com aquí ni podríem imaginar. A Espanya, el seu nom sona a llegenda i les seves cançons ressonen com poques en la memòria col·lectiva. Però durant dècades ha mantingut una aurèola de misteri. Lluny dels focus. Sense deixar-se veure menys en moments molt puntuals.... Com l’actual. 

D’un temps ençà s’han amuntegat homenatges i rebudes mediàtiques amb la seva presència. Afable i amb el savi discurs de qui ha begut tant de l’alta cultura com de les manifestacions artístiques populars. I les ha barrejat sense prejudicis. 

Fa poc el vam poder veure a l’epicentre del ‘mainstream’ televisiu: ‘El Hormiguero’. I la setmana passada li concedia a Carlos Herrera una preuada exclusiva: actuarà el 2 d’abril al Teatro Real en un format inèdit. Cantant ell les seves cançons tal com les mostrava als intèrprets que les han universalitzat. Explicant coses sobre elles i acompanyant-se al piano. El seu toro negre, que diu. 

Una data per a una història que es remunta a la Segona República. A Jerez de la Frontera. Aquí va néixer Manuel Álvarez-Beigbeder Pérez. Això de Manuel Alejandro s’ho va posar en part per diferenciar-se del seu pare, el cèlebre compositor clàssic. I en consonància també perquè llavors estaven de moda els noms compostos: tipus Bob Dylan, Roberto Carlos i Víctor Manuel. 

D’avantpassats com el Mendizábal de la desamortització i sang andalusa barrejada amb alpina. Tan distingit bressol no li impedia freqüentar altres veïnats, ja que vivia a tocar del Jerez més gitano, on el millor flamenc de carrer era el pa de cada dia.

Anava per a músic clàssic fins que se’n va adonar que dedicar-se a la cançó li permetia alhora gaudir de la vida d’una altra manera. I a banda del seu immens i versàtil talent melòdic, va aflorar amb decisió un lletrista descomunal. Capaç de trobar més i més frases que han derivat en expressions col·loquials. A més, gairebé sempre al capdavant de les orquestracions i la producció.

Notícies relacionades

Manuel Alejandro: 9 perles recòndites

Barcelona, capital de la innovació social

Instal·lat a Madrid, després de diversos anys com a pianista de puticlub, la trobada amb un joveníssim Raphael va canviar les dues vides. Per ningú ha compost tantíssim com per ell, tot i que el recompte d’intèrprets amb qui ha treballat estretament a les dues bandes de l’Atlàntic no té parangó. Entre molts altres: Rocío Jurado, José José, Julio Iglesias, Jeanette, José Luis Rodríguez ‘El Puma’, Emmanuel, Luis Miguel, Plácido Domingo, Isabel Pantoja, Marisol, Falete... A qui s’ha afegit fa pocs mesos Alejandro Sanz, que amb una cançó seva, l’excelsa ‘Y ya te quería...’, trenca el seu costum de gravar només repertori propi. I és que Manuel Alejandro va ser el seu padrí de baptisme, per l’amistat que llavors tenia amb el seu pare. No obstant, el treball, els continus encàrrecs i sovint tot un oceà els va distanciar, i no s’han conegut fins fa ben poc.

Entre retrobaments i reconeixements, aquest últim any també ha patit el cop més dolorós que hagi rebut mai. El 9 de març de 2021 moria víctima del coronavirus la seva dona, Purificación Casas. Coneguda també com Ana Magdalena, la firma que en tants i tants èxits figura al costat de Manuel Alejandro. Ni la seva biografia ni la seva obra s’entendrien sense ella. Sempre tenia en compte el seu criteri més que el de ningú altre. L’ajudava a discernir entre les seves idees com només fan els millors editors amb els novel·listes. Bastió del seu art i la seva vida.