Hotel Cadogan
Fascinació a mort per la saga de les Mitford
Ens fascina tant la nostra estimada Nancy Mitford com les seves altres cinc germanes, perquè quina tropa
A les novel·les angleses, sobretot les ambientades al ‘countryside’, sempre es passa fred, no tant per la temperatura, sinó per aquesta humitat que traspassa l’ànima dels impermeables. Els dies en què la pluja cau horitzontal, aquí, a l’Hotel Cadogan, malgrat la moqueta i els cortinatges de vellut, només s’està confortable a la biblioteca, al costat del foc. Fora d’aquí, la gelor travessa els passadissos; ens passa el mateix que a Alconleigh, on a un només se li tempera l’esquelet a l’antic quarto de la roba blanca, situat dalt de la casa. ¿Alconleigh? Sí, la casa de luxe on transcorren ‘A la caza del amor’ (1945) i ‘Amor en clima frío’ (1949), de Nancy Mitford, editades totes dues per Libros del Asteroide. Només del primer títol se’n van vendre 200.000 còpies l’any de la seva publicació, potser perquè les seves pàgines oferien el que el públic anhelava després de les escassetats i rigors de la guerra: amor romàntic, rialles i una mica de glamur.
Ah, la llenguallarga i enginyosa Nancy («m’agraden els nens; sobretot quan ploren, perquè llavors ve algú i se’ls emporta»). Ens fascina tant la nostra estimada escriptora com les seves altres cinc germanes, perquè quina tropa. La Diana, la més bonica del floret, va plantar el baró arximilionari amb qui havia contret matrimoni per enrotllar-se amb ‘sir’ Oswald Mosley, fundador de la Unió Britànica de Feixistes; la Unity es va fer amiga de Hitler i va intentar suïcidar-se de pur disgust quan Anglaterra va declarar la guerra a Alemanya el 1939; la Jessica, en canvi, es va fer comunista i es va escapar a una Espanya sumida en la Guerra Civil amb un cosí germà –nebot de Winston Churchill per més dades; la Pamela, la més pudorosa, es va convertir en una fabulosa cuinera ‘amateur’, però li va fer massa mandra aristocràtica ficar-se en la farina d’escriure un receptari. I la Deborah es va colar de ple en la família reial britànica al casar-se amb el duc de Devonshire. Va ser, per cert, la més longeva de l’estirp –va morir el 2014, als 94 anys– i, en un gest pòstum d’excentricitat, es va fer enterrar en un taüt de vímet, com una cistella de pícnic.
Amb aquests ingredients, no és estrany que la saga s’hagi convertit en un filó: a part de la minisèrie, la novel·lista Jessica Fellowes està inventant una sèrie de novel·les de misteri amb assassinats sense resoldre: ‘Los crímenes de Mitford’ (Roca Editorial).
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
