Els (bons) hàbits de lectura es mantenen després del confinament

Una de les poques dades positives que va implicar el confinament és que molta gent es va refugiar en els llibres per escapar del terrible drama que estàvem vivint. Es van recuperar uns hàbits de lectura que no es registraven des de fa molt temps, unes vuit hores a la setmana. No ha sigut un miratge: aquesta és la bona notícia que apunta el tradicional Baròmetre d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres que elabora des de fa 20 anys el Gremi d’Editors (FGEE) i que s’ha presentat a Madrid en un acte al qual ha assistit el ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta. 

Així, el 67,9% de la població espanyola llegeix llibres i un 64,4% ho fa en el seu temps lliure, mentre que un 21,2% per feina o estudis. «Aquestes dades reflecteixen no només la salut de la nostra indústria editorial, sinó també de la nostra societat. Els països que més llegeixen són més estables i generen més riquesa. Llegir eixampla la llibertat, ens enfronta a altres mons possibles i ens fa millors persones», ha dit el ministre en la compareixença. 

Com sempre, hi ha una part negativa dins de l’informe que es repeteix any rere any. Hi ha un segment de la població que no llegeix mai o gairebé mai, en concret un 35,6% (tot i que ha millorat respecte a la xifra del 2012, quan fregava el 50%). 

Les raons: un ritme de vida massa accelerat, la falta de temps i l’estrès laboral o familiar. El veritable problema són aquells que asseguren que no els interessa gens ni mica. La caiguda coincideix amb l’etapa d’adolescència, a partir dels 14-15 anys, allà es produeix la debacle (un 64%). És la franja on sens dubte cal prendre mesures, perquè la lectura en menors manté unes bones xifres, gairebé el 83,7% entre els 6 i 9 anys. Perquè els joves no abandonin aquest costum, s’ha recordat la posada en marxa del Pla de Foment per a la Lectura, així com el Bo Cultural a partir dels 18 anys, que també intentarà pal·liar les desigualtats socials i econòmiques. Perquè una altra de les grans bretxes la trobem en funció del nivell educatiu. Aquells que han cursat únicament estudis primaris arriben a una mitjana de 37,2%, amb estudis secundaris s’arriba al 60% i amb universitaris, al 82,1%. En aquests grups també s’ha produït un augment, especialment en el tercer, que ha notat una pujada del 5,2%. 

Baixa el llibre electrònic

Per primera vegada des que van aparèixer els formats electrònics, ha descendit lleugerament el percentatge: del 30,3% de l’any passat al 29,4% actual, cosa que pot indicar que el sector ha tocat sostre, sobretot si tenim en compte que des del 2017 no havia parat de pujar. En canvi, els audiollibres han sorprès una mica perquè se situen en un 5,2%, dos punts per sobre de l’enquesta anterior. A més, es consumeixen majoritàriament en anglès. 

Totes les comunitats autònomes milloren els seus índexs de lectura en tots els trams d’edat i de sexe, tot i que Madrid (73,5%), el País Basc (68,2%) i Navarra (68,1%) se situen al capdavant, seguides de Catalunya, amb un 68%, amb una mitjana espanyola que es troba en un 64% i Extremadura a la cua amb un 54,7%. 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Com sempre, les dones continuen liderant les taules, una cosa que s’accentua amb l’edat, sobretot entre els 55 i els 64 anys, un tram en el qual hi ha una diferència de més del 20% respecte als seus homòlegs masculins, i es converteix en la franja que més impulsa la indústria editorial, raó per la qual, sens dubte, s’intenta estar a l’altura de les seves expectatives en varietat i qualitat.

Finalment, les biblioteques no s’han recuperat després de la pandèmia. Només el 23% de la població les ha visitat l’últim any, davant un 74,7% que no, per al qual cosa no s’arriben als índexs d’assistència previs a la covid, que recollien un 32%. El servei bibliotecari més valorat és el català, amb una puntuació de gairebé excel·lent, 8,7.