‘Competencia oficial’, la sàtira que va unir Penélope Cruz i Antonio Banderas

«Compte, no només d’egos. Sens dubte és un element important de la pel·lícula, però hi ha altres coses que m’interessen molt, com aquesta descripció quirúrgica que fan els directors de l’estupidesa humana», explica l’actor en la presentació de la pel·lícula a Madrid. «I d’això en trobem a totes les parcel·les, no només en el cine, sinó també en la vida diària, només cal mirar les hòsties que s’estan clavant entre si els polítics a la Comunitat de Madrid i al Partit Popular». 

Etern estudiant

Penélope Cruz està d’acord amb Banderas pel que fa a l’ego. «No és una cosa exclusiva de la nostra professió, que a més és molt col·laborativa. Mai treballem sols, necessitem un equip, és una cadena. Per a mi mai ha sigut un motor a l’hora de posar-me al davant d’una càmera, tot i que entenc que per a d’altres sí que ho hagi sigut. A mi el que m’enganxava era la necessitat d’explicar històries, d’explorar la naturalesa humana i d’enfrontar-me a reptes». ¿Com entendrem els altres si no ens entenem a nosaltres mateixos? És una de les reflexions que deixa a l’aire l’actriu. «En aquest ofici d’intèrpret sempre ets un etern estudiant. Per molts anys que passin, sempre ens acompanya una certa inseguretat, i mai arribes a saber-ho tot ni tenir-ho sota control, i això també és bonic, perquè significa que sempre estàs aprenent coses noves». 

Un dels atractius que els oferia aquesta pel·lícula era utilitzar els arquetips dels seus personatges per poder portar-los fins als límits que ells consideressin oportuns. En definitiva, per una vegada, a més d’interpretar, podien jugar. «Ha sigut una experiència molt col·laborativa, perquè vam poder construir els nostres rols i donar-los un sentit», continua Banderas, que encarna el galant egòlatra que té enveja a l’actor de mètode i de prestigi que encarna Óscar Martínez.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Quant al personatge de Penélope Cruz, que adopta un look indescriptible, «és com una artista conceptual barra directora de cine que es pensa que és un geni i en realitat és una persona molt inestable». ¿Va tenir algun tipus de referència a l’hora de compondre el paper? Penélope riu. «Unes cinc persones, no totes eren dones, ni pertanyien a aquesta professió, algunes ni tan sols les coneixíem. Però ens vam divertir molt veient vídeos, materials en què apareixien», continua. «Dolenteries», afegeix Óscar Martínez, «tots hem posat una mica d’això a la pel·lícula. No es tractava de fer una pel·lícula blanca, sinó que tingués les seves dosis de mala llet». 

‘Competencia oficial’ ens mostra de manera hilarant com són les tripes d’una pel·lícula, els assajos, el rodatge, la manera en què s’adreça als actors, en aquest cas enfrontant-los de forma real perquè s’odiïn. «A mi això em va passar en una pel·lícula que vaig fer de boxa. El director ens deia a cadascun dels protagonistes per separat mentides perquè ens agaféssim mania i ens peguéssim de veritat al ring. De vegades et trobes coses així de guillades».