Arsuaga i Millás tornen a cavalcar junts

Són feliços, com nois, rejovenits per l’amistat i per la recerca que els ajunta, en aquesta ocasió, per esbrinar què passa amb l’envelliment i amb la mort. Qui posa coneixement és l’antropòleg; l’altre és el poeta. Juan Luis Arsuaga, paleontòleg a qui es deu la vitalitat d’Atapuerca, i Juan José Millás, creador de ficcions en les quals es busca com un fantasma allotjat en la seva ment. L’escriptor va batejar al duo: el científic és «el buldog de Darwin» i ell s’anomena a si mateix, per una frase del seu compare, «l’anarquista rus». Aquí, un al costat de l’altre, donen entrevistes sobre el llibre La muerte contada por un sapiens a un neandertal, el segon de la saga que publica Alfaguara i que es va iniciar fa un any amb La vida contada por un sapiens a un neandertal (tots dos a Alfaguara). Els toca el sol a l’habitació d’hotel blanc on reben. Ni s’immuten: riuen, es dediquen pulles, són feliços.

¡Que la mort ens agafi sans!, acaba de dir Arsuaga en l’entrevista que m’ha precedit.

Arsuaga: Ja. Però sembla que això ens obliga a morir-nos sans i els existencialistes deien que s’ha de morir amb el cos destrossat, utilitzat, picat. Hi ha paradoxes en la vida, eh.

Tu, Juanjo, ets el poeta d’aquest duo.

Millás: Bé, jo, segons Arsuaga, soc el ‘hippy’, el romàntic... Jo sempre he pensat que venia d’una tradició materialista, però el contacte amb Arsuaga m’ha fet veure que no. I jo estic d’acord amb ell racionalment, però no tant emocionalment. Moltes vegades li dic: et crec perquè això ha passat, però és inversemblant. Jo sé que la ciència és el veritable, però s’explica millor la Bíblia.

En tot el llibre vostès s’estan definint. De vegades de broma i de vegades seriosament: un és el buldog de Darwin i l’altre és l’anarquista rus. Tu ets aquesta espècie d’entomologia de Millás.

Arsuaga: Sí, en tot moment. El que passa és que ens anem barallant. Amb carinyo, eh. És que jo, com a científic, penso que Darwin és un gegant perquè va aconseguir explicar la biologia. Igual que Newton ho va fer amb la física. Llavors, el miracle de comprendre una cosa, és extraordinari. Les neurones de Millás disfruten amb altres aliments.

Tu aportes la visió de l’anarquista, sempre poses en qüestió el mestre, potser per entendre-hi més.

Millás: Bé, el poso en qüestió quan no entenc alguna cosa. O sigui: no vull fingir que entenc. I per entendre qüestiono, pregunto, no em crec tan fàcilment el que m’explica.

Arsuaga: Bé, Groucho Marx deia: «No faci vostè més cas al que veu que al que li dic jo».

Millás: Tot això implica estar qüestionant contínuament. Però també confio que els meus arguments també me’ls qüestioni ell. 

Arsuaga: Però, si Déu vol, tot això es resoldrà en el pròxim llibre, quan parlem de l’altruisme, del desinterès, de la cooperació, coses constitutives de l’ésser humà.

Millás: És clar, allà parlarem novament. I allà veurem que el cervell i la ment no són la mateixa cosa, com moltes vegades diu Arsuaga. Perquè el cervell i la ment no són la mateixa cosa, crec jo.

Arsuaga: L’altre dia vaig estar parlant amb una dona que havia estat al Japó i coneixia bé la història del sumo i me la va explicar, i penso que potser un dia ens veiem en un combat així, ha, ha, ha.

¿Com és la relació humana de dues persones amb coneixements tan diferents? ¿Què t’ha donat a tu Arsuaga?Millás: Ell sempre es fa l’interessant i no aconsegueixo cansar-me’n. Li tinc molta admiració. Hem creat una addicció que va en les dues direccions. De vegades ell se’n va a un lloc i em diu: quina pena que no siguis aquí per explicar-t’ho.

¿I què has après tu d’un ignorante?Arsuaga: Ha, ha, ha. Bé, jo també soc ignorant, eh. Potser ell és més savi que jo. Jo no sé gaires coses, per això busco. I al llibre respecto molt com em descriu, jo no li corregeixo res. Podria ratllar-li coses, però no ho faig. És que Millás m’ha robat la meva soledat. Jo era feliç estant sol i ara no. Ara hi ha moments en què em fa falta Millás.

En aquestes pàgines hi ha moltes metàfores. Millás: Hi ha metàfores perquè aquest és un llibre de ciència, però també de literatura. Per això, per explicar moltes coses que m’explicava Arsuaga havia de recórrer a la metàfora.

Un llegeix el llibre i descobreix que és com una enciclopèdia del que ens inquieta.

Arsuaga: Sí, perquè veus l’horitzó final. I això és molt humà. El fet, per exemple, que ens sobrevisquin els gens és impressionant. Saber que tenim molts gens compartits amb els animals... fa vertigen. Fa vertigen saber quants cossos han arribat fins a mi. Això té un vessant filosòfic, mira. És que no pots evitar sortir a aquest tipus de coses.

No es pot concebre aquest llibre sense l’eternitat, també.

Millás: A mi la paraula eternitat em remet a un diumenge a la tarda que no acaba mai. Sempre m’han fet pànic els diumenges a la tarda. Quan vaig tenir una intervenció quirúrgica em van sedar i... la sensació de no ser-hi és com l’eternitat. O això penso jo.

¿Tu has observat en Millás una personalitat especial, t’ha cridat l’atenció com a individu?Arsuaga: Per descomptat que sí. Ell no tenia una relació gaire estreta amb la ciència o amb la naturalesa i aquests llibres li han obert molts mons. I això només li passa a algú especial.   

¿I què significa per a tu aquesta experiència?Millás: Bé, a mi m’ha canviat la percepció de tot. O sigui: jo ja no veig res com ho veia abans. I ara moltes vegades, davant alguna cosa, dic: què diria Arsuaga d’això. També m’he adonat de l’erroni que ha sigut no estudiar més o acostar-se més a la ciència. Jo sempre he estat en les Humanitats i... sense saber aquestes meravelles. Quan jo pensava que ja no tenia sentit acostar-se a la ciència, per aquesta edat a la qual he arribat, em vaig trobar Arsuaga. I em va impactar el seu discurs verbal. Em van venir ganes de teixir-lo amb el que jo faig. I això és aquest llibre.

«On hi ha molta vida, hi ha molta mort», dius en el llibre.Arsuaga: D’això va tot, sí. La mort és inseparable de la vida. Perquè es recicla tot i s’està contínuament morint i naixent. I això cal reivindicar-ho.

Però Millás diu que la biologia no té sentit de l’humor.

Arsuaga: Doncs pot ser que així sigui. Els biòlegs sí que tenen sentit de l’humor, però la biologia no tant.

Vull anar al to de l’escriptura, Millás. Hi ha aquí una alta temperatura poètica, és com si escriguessis amb alegria. I les teves descripcions són molt precises.

Millás: És que a mi la precisió em sembla una actitud literària. És el que més em va atraure del discurs oral d’Arsuaga: la precisió. I això és una cosa també molt pròpia dels poetes. I la ciència també és precisa. 

Arsuaga: Jo sempre intento explicar als meus alumnes que les frases han de ser com equacions matemàtiques. Cada element de l’equació és rellevant i pot canviar-ho tot. I això ell ho ha entès molt bé. Per això crec que en Millás hi ha un gran científic, el que passa és que no l’ha desenvolupat. En primer lloc, ell té la creativitat, que li permetrà inventar teories. Perquè les teories s’inventen. Després ve l’exactitud del matemàtic i la capacitat de saber descriure.

Tu li dius a Arsuaga que l’escriptura d’aquest llibre t’ha fotut la vida. ¿Fins a quin punt?Millás: Bé, hi ha una cosa retòrica en això. Fins abans d’aquest llibre, jo sabia que era un vell. Però la imatge que jo tenia de mi mateix era d’algú més jove. Perquè no tinc grans problemes o jo què sé. Però al començar aquest llibre, de sobte em vaig veure vell i vaig dir: aquest llibre m’ha fotut la vida.

Però Arsuaga t’anima de tant en tant.

Millás: Sí. Amb allò de la selecció sexual, per exemple, ha, ha, ha. M’ha explicat que hi ha coses específiques que serveixen per atraure el mascle o la femella. La cua del paó, per exemple, que només serveix per agradar. Que interessant, ¿no?

Arsuaga es defineix a si mateix com un proveïdor de preguntes, però de sobte es veu contagiat pel teu existencialisme.

Millás: És que Arsuaga, sota aquesta aparença de vitalisme, té moments en què s’enfonsa en el zen. O en moments de desesperació.

¿Quina reflexió els desperta aquest país ara, després d’haver conversat sobre tot el que han conversat en el llibre? Millás: Avui, concretament, molt cansament. Molt déjà vú. Molt dia de la marmota. Molt cansament.

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

Arsuaga: Doncs... jo penso que aquest país és inesgotable des del punt de vista de la diversitat biològica, des del punt de vista de la gastronomia, des del punt de vista cultural. Extraordinari. És un país per disfrutar. Que després els seus habitants l’estiguin fent malbé... això és una altra cosa.Millás: ¿I per què jo no he donat aquesta resposta? ¿Per què jo no m’he fixat en això?

Arsuaga: ¡Perquè estàs centrat en la cosa periodística!