Els músics russos continuaran actuant a Barcelona malgrat la guerra a Ucraïna

La música russa i els seus intèrprets serviran a Barcelona Obertura per recordar la grandesa cultural d’un país en el punt de mira després de la invasió d’Ucraïna. Recentment el cèlebre tsar de la clàssica Valery Gergiev ha hagut de deixar diversos projectes a Europa i els EUA per negar-se a condemnar la guerra. El Liceu manté per ara el concert que el 3 d’abril oferirà la gran soprano russa Anna Netrebko per commemorar el 175 aniversari del Gran Teatre, una de les grans cites de la temporada.

La cantant, que resideix a Viena, s’ha vist obligada fa poc a pronunciar-se a les xarxes socials: «M’oposo a aquesta guerra. Soc russa i estimo el meu país però tinc molts amics a Ucraïna i el dolor i sofriment estan trencant el meu cor. Vull que acabi i puguem viure en pau. Reso per això», ha assegurat. I ha afegit: «No és just obligar els artistes o qualsevol figura pública a exposar les opinions polítiques en públic i a denunciar els seus països».

Netrebko es dona un descans

Tot i que aquestes declaracions li permetien continuar sense problemes amb els seus compromisos a la Scala de Milà on havia de cantar ‘Adriana Lecouvreur, del 9 al 19 de març, aquest dimarts la diva ha decidit abandonar els escenaris per un temps. «Després d’una reflexió profunda he pres la molt difícil decisió de retirar-me per ara de la vida dels concerts», ha assenyalat la cantant. En el seu comunicat, citat per l’emissora pública austríaca ORF, la diva afegeix que «no és el moment apropiat per actuar ara i per fer música». Al Liceu, no obstant, no ha rebut cap notificació de la cantant anul·lant el seu concert, que continua anunciat a la web del Gran Teatre.

Víctor Garcia de Gomar, director artístic del Liceu, ha reconegut que la invasió d’Ucraïna ha creat «un núvol opac» sobre l’actuació de Netrebko. Ha recordat que «el Liceu és un teatre d’òpera sensible, que mira de respondre des de l’art i no des de la confrontació buscant el diàleg. L’escenari és un espai de llibertat on cap qualsevol opinió, sigui més o menys adequada. Aquest és l’esperit de l’art». Però ha confessat estar estudiant diferents escenaris «des del més agressiu al més tolerant» pendent de decidir «quin posicionament és el més encertat per commemorar el 175 aniversari sense equivocar-nos». Sense avançar gaire més, ha afegit: «La història del Liceu es compon de molts moments difícils i aquest és un més que esperem superar amb una resposta clara, contundent però alhora, sensible».

El Gran Teatre no és l’únic que estudia com actuar. No es descarta una resposta conjunta a la situació creada per la guerra per part d’Òpera Europa, organisme que aglutina els principals coliseus. També des de ECHO, que reuneix alguns dels auditoris més importants del Vell Continent, estan buscant consensuar una posició comuna.

Jordi Martí, responsable de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, considera que toca pronunciar-se. «El compromís amb la pau és el mínim a exigir a qualsevol persona que vulgui adreçar-se al públic ara que hi ha un conflicte armat i víctimes». I va afegir: «No ens podem refugiar en la idea de ‘l’art és lliure’. Ucraïna està sent atacada en una guerra salvatge. Hem de respondre i no ser mers observadors». Joan Oller, director general de la Fundació Orfeó-Palau de la Música, ha declarat: «Si un artista rus ha criticat la guerra i s’ha manifestat contra ella em semblava absurd excloure’l d’una programació». I Robert Brufau, responsable de l’Auditori, ha advertit del delicat de la situació per als músics russos: «Posar el focus en l’artista és un error. És posar-los una pressió extra, sobretot si parlem de països on la llibertat d’expressió pot tenir conseqüències. Per això prefereixen no dir res».

Notícies relacionades

Gergiev: «Esperem que la gira espanyola sigui un èxit i no hi hagi sorpreses»

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

En altres latituds ja s’han posicionat. Peter Gelb, director del Metropolitan de Nova York ha anunciat que deixarà de treballar amb artistes o institucions que recolzin Putin. Tota una advertència per a Valery Gergiev, aclamat director musical que ja ha perdut els seus concerts amb la Filharmònica de Viena i els seus compromisos en la Scala on dirigia ‘La dama de piques’ a causa de la seva negativa a pronunciar-se contra la guerra. La Filharmònica de Munic també l’ha acomiadat avui com a titular a causa del seu recolzament a Putin. No ha d’oblidar-se que Gergiev, responsable del Teatre Mariinski de Sant Petersburg, és membre del Consell per a la Cultura i les Arts del Kremlin i sempre ha tancat files amb el govern del seu país.

Altres artistes russos, no obstant, sí que s’han volgut pronunciar-se. És el cas d’Alexei Volodin, pianista que resideix a Madrid i que aviat veurem amb la Franz Schubert Filarmonía de Tomàs Grau amb el ‘Concert per a piano núm. 2’, de Brahms. Volodin ha fet un comunicat criticant la guerra del seu país contra Ucraïna: «Com a músic rus, sento la necessitat i la responsabilitat d’aclarir davant del meu públic i davant del món que repudio rotundament l’atac de Vladímir Putin a Ucraïna i estic en contra de la guerra».