La mallorquina Antònia Vicens, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

La narradora i poeta mallorquina Antònia Vicens, «per la solidesa de la seva obra literària i la innovació en la recerca d’una veu narrativa», «en constant experimentació», en la qual «es reconeixen les generacions més joves de poetes»,s’ha alçat aquest dimecres en la guanyadora de la 54a edició del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, dotat amb 20.000 euros, que concedeix Òmnium Cultural.

Premi Nacional de Poesia 2018 i Creu de Sant Jordi 1999, entre altres reconeixements, el jurat ha destacat a més de Vicens (Santanyí, 1941), de 81 anys, «el seu compromís amb la llengua i el seu activisme, que es veu, en l’inconformisme que passa per treballar la seva veu literària al llarg de la seva vida, i també en la capacitat de cultivar la llengua en edats tardanes des de diferents gèneres».

Nascuda en un poble mariner de Mallorca en la primera postguerra, va treballar de jove com a secretària en un hotel, el Cala d’Or, d’una gran cadena, experiència de la qual deixaria empremta a la seva obra, començant pel seu primer llibre, les narracions de ‘Banc de fusta’, publicades poc temps després que el 1963 comencés a estudiar català. El 1967 guanyava amb ‘39º a l’ombra’ el Premi Sant Jordi, fent-se un nom en el panorama literari català i sent traduïda al castellà i a l’alemany.

El turisme ferotge

Aviat es va cansar de la seva feina en diferents espais turístics de Magaluf i es va guanyar la vida en un despatx d’advocats, venent llibres a domicili o a la ràdio. Encara en ple franquisme no va deixar de reivindicar les seves idees feministes i ecologistes, denunciant l’explotació de les illes per un turisme ferotge, temes que també marquen la seva obra. Col·laboradora en mitjans com ‘Diario de Mallorca’ i ‘Avui’, exerceix com a presidenta en funcions de l’Associació d’Escriptors a Llengua Catalana i guanya, el 2004, el Premi Ramon Llull de les Illes Balears, que es va negar a recollir per discrepàncies amb el Govern de l’illa per la seva política contra la llengua catalana.

Poesia

Amb una dotzena de novel·les (entre les quals, ‘Febre alta’ i ‘Ungles perfectes’) i diversos llibres de relats publicats, el 2009 es va endinsar en la poesia amb ‘Lovely’, al qual seguirien poemaris com ‘Sota el paraigua el crit’, ‘Fred als ulls’ i ‘Tots els cavalls’, que li valdria el Premi Nacional de Poesia. Va rebre també el Nacional de Cultura de la Generalitat. La seva obra més recent, els poemes de Pare què fem amb la mare morta’, la publicava el 2021 LaBreu.

Notícies relacionades

Antònia Vicens, Premio Nacional de Poesía

Maria Barbal, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Vicens també va explorar la literatura infantil i juvenil a ‘L’àngel de la lluna’ (1997) i ‘Massa tímid per lligar’ (1998).

El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que es concedeix des del 1969, ha reconegut en els últims anys les trajectòries de Maria Barbal (2021), del poeta Enric Casasses (2020), Marta Pessarrodona (2019),  Quim Monzó (2018), Isabel Clara-Simó (2017), Maria Antònia Oliver (2016) o Joan Veny (2015).