La vigència social de ‘La filla del mar’, d’Àngel Guimerà

Comencem per l’argument. Una nena es converteix en l’única supervivent d’un naufragi en el qual moren els seus pares, i arriba a la platja d’una població costanera catalana. L’Àgata, nom que li posa la família que l’acull, creix al poble junt amb la seva germana adoptiva, la Mariona, però amb el rebuig de la comunitat a causa del seu origen. L’arribada de Pere Màrtir i el triangle amorós que es formarà entre tots tres, acabarà en tragèdia.

Al Teatre Condal s’ha estrenat el musical ‘La filla del mar’, una adaptació de la companyia La Barni Teatre del clàssic que el dramaturg i poeta català Àngel Guimerà va estrenar el 1899. Les passions i el drama romàntic, típics de l’autor, es barregen també amb qüestions socials que afectaven la seva època com la discriminació i la por del diferent. Qüestions que, per cert, continuen molt vigents en l’actualitat.

Marc Vilavella en l’apartat escènic i Marc Sambola en el musical han reviscut i actualitzat l’obra de Guimerà amb un musical màgic creat per La Barni Teatre i produït per Focus i el Festival Grec de Barcelona 2021. Els textos adaptats a l’actualitat per Jaume Viñas es mesclen amb la música i una posada en escena amb elements de la dansa contemporània dirigits per Teresa G. Valenzuela.

La cirereta la posen els seus intèrprets, els grans protagonistes del concepte. Clara Solé (Àgata), Toni Viñals (Pere Màrtir) i Mariona Castillo (Mariona), junt amb la resta de l’elenc que interpreta la comunitat, mantenen el públic embadalit amb el drama guimerià.

¿Per què ‘La filla del mar’ continua sent un reflex social?

¿Per què ‘La filla del mar’ continua sent un reflex social?Guimerà, molt compromès socialment, va mostrar en les seves obres les tensions que es produïen en la societat de la seva època. La lluita de classes, el racisme, l’opressió i els debats morals es mesclen amb les seves històries i s’encarnen en els seus personatges. El resultat final són obres que, més enllà del pur entreteniment, conviden el públic a reflexionar profundament sobre qüestions socials.

La societat de l’autor català no mostrava comportaments tan diferents als nostres i ‘La filla del mar’, amb la seva història, n’és l’exemple més clar. La comunitat, formada pel poble, rebutja Àgata pel seu origen. Ella representa allò diferent i desperta les passions més fosques dels veïns. I es genera una discriminació cap a la seva persona que es complica en el moment que es forma el triangle amorós amb Pere Màrtir.

En l’actualitat continuem presenciant actituds racistes, sobretot contra la comunitat migrant i, especialment, amb aquelles més distanciades de la nostra pròpia cultura o religió. La comunitat de la ‘La filla del mar’ és víctima de l’aïllament del seu propi món format pel poble i els seus costums. Incorporar la diferència genera pors i desperta els seus pitjors instints, i expulsa la jove Àgata de qualsevol manera d’incorporar-se a la comunitat.

Revisió dramatúrgica i posada en escena

Revisió dramatúrgica i posada en escenaAquesta vigència de Guimerà és un dels forts de l’obra. Els seus artífexs, sempre des del respecte a l’obra original, han adaptat i transformat alguns elements per acostar-la al públic actual. Això és visible, per exemple, en l’adaptació del llenguatge més arcaic per aproximar-lo molt més a l’espectador.

Però aquests canvis de la versió clàssica de ‘La filla del mar’ no han suposat el trasllat del temps a l’actualitat. «Proposem una atemporalitat temàtica i estètica. És un punt de partida neutre que no ens situa en cap espai ni moment històric concret, sinó que té l’objectiu de mostrar la saviesa humana i escènica de Guimerà com a constructor d’emocions», destaquen Vilavella i Viñas.

Per aconseguir la revisió i l’adaptació de ‘La filla del Mar’, La Barni Teatre ha utilitzat un minimalisme escènic amb la recerca d’altres llenguatges expressius en els quals l’intèrpret és l’eix vertebrador de la posada en escena. S’utilitzen i conviuen diferents gèneres interpretatius que fan, de manera natural, passar d’un llenguatge realista i emocional a un altre de més abstracte.

Un musical amb identitat pròpia

Un musical amb identitat pròpia‘La filla del mar’ és un musical diferent. El diàleg, la cançó i la dansa tenen el mateix pes i es barregen en una composició perfecta que narra la història. «Si l’haguéssim d’explicar a un alumne de secundària que estigui a punt de descobrir l’obra li diríem que és una obra de text en què es canta molt, o un musical en què es parla massa», expliquen Vilavella i Viñas.

Per la seva banda, Sambola, l’artífex de la part musical destaca la visió innovadora del tractament musical de les cançons. El pas del diàleg a la cançó se situa en una finíssima línia que en moltes ocasions fa que les peces no tinguin un inici o un final definits. «La música no és una cançó tancada, però això no impedeix que els moments cantats tinguin un gran lirisme i que es gravin a la memòria», assegura.

La guitarra, símbol de la música mediterrània, s’estilitza a ‘La filla del mar’. Juga un paper de columna vertebral, tot i que comparteix el protagonisme amb el violí, el piano, la percussió o l’acordió. Tot això en el seu conjunt, aconsegueix transmetre una emoció i més virtuositat a l’intèrpret. 

L’obra estarà disponible als escenaris del Condal fins al 27 de març.