Anàlisi

La inèrcia del cine de directores

El cine fet per directores s’ha tornat a imposar com en algunes categories dels Goya, les últimes edicions dels certàmens internacionals i els Oscars.

Zowy Boeten

Els premis cinematogràfics són justos o injustos, previsibles o imprevisibles, aplaudits o xiulats. Responen a criteris artístics, tot i que impera, de vegades, la qüestió comercial. Hi ha pel·lícules de consens i d’altres que aconsegueixen guardons importants contra tot pronòstic. Aquest any de tímida recuperació semblava que ‘El ventre del mar’ podia aconseguir diversos premis. No arrasar, perquè el conjunt estava bastant polaritzat, però sí ser un film significant en la gala dels Gaudí. No obstant, la pel·lícula d’Agustí Villaronga se n’ha anat amb les mans buides. La inèrcia actual en relació amb el cine fet per directores s’ha tornat a imposar com en algunes categories dels Goya, les últimes edicions dels certàmens internacionals i els Oscars. Dues realitzadores s’han emportat els quatre Gaudí més importants: Neus Ballús, els de millor pel·lícula i direcció per ‘Sis dies corrents’, i Clara Roquet, els de pel·lícula de parla no catalana i guió per ‘Libertad’. Són dues de les produccions catalanes amb més recorregut de l’any passat, la primera al festival de Locarno i la segona a Cannes. I les autores tenen un esperançador camí per fer: ‘Libertad’ és l’‘opera prima’ de Roquet i ‘Sis dies corrents’ el tercer llargmetratge de Ballús, que el 2013 ja va obtenir en els Gaudí els mateixos guardons, millor pel·lícula i direcció, pel seu primer film, ‘La plaga’.

No hi ha hagut gaire disputa, ja que ‘Sis dies corrents’ ha aconseguit també els premis per als seus dos actors en categoria principal i secundària i el de millor muntatge, mentre que ‘Libertad’ ha completat el pòquer amb els Gaudí a la millor actriu principal i fotografia. ‘El ventre del mar’, ‘Las leyes de la frontera’, ‘Tres’ i ‘Mediterráneo’ s’han quedat sense opcions més enllà de qüestions estrictament tècniques. I el drama rural ‘Tros’ i el ‘thriller’ amb tocs fantàstics ‘Visitante’ semblaven des del principi convidades de pedra per la seva pròpia atipicitat, ja que pertanyen a estils i plantejaments, sobretot la segona –que és pur gènere– que no acostumen a veure’s ratificats en els premis nacionals.

Temes:

Premis Gaudí

Inicia sessió 0 Comentaris